Un a un
Podria ser, com comentàvem l’altre dia, el resultat d’un partit. Però hi ha un altre un a un que cada dia se sent més. Sempre hi ha un funcionari de torn que, davant una llarga cua (i per desgràcia ara molta gent n’ha de fer), crida: “Que passin un a un”. Hi falta només una preposició, però és prou perquè faci mal a l’orella. Sobretot si afegeix: “I que entrin poc a poc“. En català ho podem dir de tres maneres: d’un a un, d’un en un i un per un. Totes són bones però jo la primera no la diria -hi continuo trobant un regust castellà- i la tercera m’hi afegeix un matís, el de no deixar-nos-en cap. I mentre que podem dir de dos en dos o de mil en mil, amb el per, quan passem de l’un, entrem de ple en la taula de multiplicar.
