Pujarem a la nòria i als cavallets
De petits pujàvem als cavallitos i a la nòria. L’IEC, amb bon criteri, va normalitzar els primers dient-ne cavallets. Passar de cavallitos a cavallets no és gens traumàtic, i crec que amb bona voluntat la innovació arrelarà. La nòria no va tenir tanta sort. Vençuda la temptació de dir-ne sínia, que devien considerar massa difícil d’introduir [-i, en el fons, també un calc-], ens han deixat una roda, que, francament, no va ni amb rodes. ¿Tant costa entendre que la inèrcia d’un ús consolidat només es pot derrotar amb propostes igual de funcionals o més? Ja sé que en anglès i en francès en diuen gran roda (big wheel i grande roue), però justament perquè aquí sempre n’hem dit nòria -un mot consolidat, fonèticament català i que només vol dir això- no es pot pretendre que ara se’n digui roda. Importar estrangerismes per aprofitar-ne un dels sentits en la pròpia llengua és una estratègia universal. És el que fem quan pugem a l’avió amb un fínguer. I l’IEC també s’hi apunta quan accepta que de l’híbrid de cavall i somera se’n digui matxo.
