Ovacionat per part del públic
En català la passiva sempre ha tingut mala premsa. Però als periodistes els encanta, perquè la passiva dilueix la responsabilitat que el subjecte en activa deixa tan clara. La dilució ja és perfecta quan l’acció s’expressa amb substantiu i qui l’ha fet rere un per part de. Vegem-ne un exemple: “Oliu va ser contundent a l’hora de respondre a l’acusació per part del sector empresarial d’un presumpte tancament de l’aixeta del crèdit per part de les entitats financeres”. Això és argot de notari, una tortura per a qui ho intenta desxifrar dins un metro atapeït. Si diem “Oliu va ser contundent a l’hora de respondre al sector empresarial, que acusa les entitats financeres de tancar l’aixeta del crèdit”, potser ens mullem més, potser no diem ben bé el mateix, però estalviem aspirines al sofert lector. Esclar que també podem acabar caient en l’excés. El per part de del títol, per exemple, l’hem de respectar si qui ho ha escrit volia dir que l’ovació no va ser unànime.
