LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Fins a quin punt es respecta la dignitat humana? Passen els dies i el que més es veu a les notícies, durant aquests mesos, són les novetats sobre els camps de refugiats. Notícies bones, com el nombre de refugiats que acull un país i, notícies dolentes, sobre el tancament de les fronteres per part d’uns altres.

Cada dia es veu la seva situació. I de les seves condicions en veure aquestes imatges, em ve a la ment un sentiment de déjà vu del que vaig veure fa poc al camp d’Argelers i de la història humana que hi existia al darrere. La mateixa història que es repetia: gent fugint, gent a la recerca d’un lloc on refugiar-se de la guerra i gent que se’ls hi nega l’entrada.

Per què se’ls tracta com a números i no com al que realment són, és a dir, persones? Són famílies obligades a fugir de casa seva per una guerra. I el que més necessiten és un lloc on poder viure i sentir-se segurs, sentir-se dignes i sentir-se persones; i no veure’s tractats com el resultat d’una reunió entre els alts càrrecs polítics.

Vull parlar d’un dels plaers que, per a mi, s’apropen més a la felicitat i que és un dels més estranys que he tingut i, de segur, que li haurà passat també a moltes persones més. Parlo d’aquell sentiment o sensació que té una persona quan sap que algun fet bo està a punt de passar-li.
En el meu cas personal, em ve aquest sentiment, sobretot en fets materials. L’espera o el saber que t’estan a punt de regalar alguna cosa, sigui perquè és el teu aniversari o bé perquè has encarregat un paquet i encara està per arribar; això crea en mi, un sentiment de felicitat i d’ànsia.

Finalment quan passa o, en aquest cas, ja tens el regal en mà, la sensació desapareix immediatament amb un sabor amarg. Em fa l’efecte que és millor l’espera que el regal en si mateix. I et fa pensar si realment la teva vida i la felicitat que hi ha en ella, només ve condicionada i gira entorn dels desitjos materials.

Quan em diuen que escrigui un text sobre la moral, l’ètica o qualsevol tema que em vingui al cap, no se m’acudeix res. Com a extra, l’escrit ha d’estar relacionat d’alguna manera, amb els conceptes que estudiem a classe d’Ètica. I és aquí, on observant totes aquestes paraules, em ve una al cap: conseqüència. Una conseqüència és el resultat d’una causa, una paraula que relaciono indirectament amb consciència.

Per a mi, existeixen dos tipus de conseqüències: una directa, on veiem el resultat després de l’acció o la decisió que prenem; i l’altra, que anomenaria indirecta, que passa sense ser-ne conscients.

Tothom coneix o n’ha sentit a parlar de l’efecte papallona. Vaig pensar en el tema quan el dimarts passat estava estudiant per a l’examen de Física i Química i em vaig passar la tarda estudiant la taula periòdica i les valències. L’examen era a 2a hora i primer teníem Socials, però la professora va faltar. Així que vaig aprofitar per tornar a estudiar-la un altre cop, però un company em va veure la taula que tenia feta i em va dir que més de la meitat estava malament. La vam corregir i, en una hora, me la vaig tornar a aprendre.

Suposo que l’examen m’haurà anat bé. I en acabar de fer-lo, vaig pensar: “Si la professora hagués vingut, ho tindria tot malament i tot això hauria passat sense que me n’adonés.” Aquí és on em paro a pensar quantes vegades m’ha pogut passar això sense que jo n’estigués al cas.