LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Un veí, fa unes setmanes, va decidir que volia anar uns dies a un camp de refugiats d’Idomeni per poder oferir la seva ajuda des de més a prop. Quan fa res va tornar i vam parlar amb ell, ens explicava la situació que es va trobar.

Els mitjans de comunicació, quan ens parlen dels exiliats, sempre mostren imatges desastroses, de la brutícia i del desordre que hi ha. Però un cop allà va veure que les coses estaven més netes i organitzades del que ens diuen, que malgrat estar en una situació d’inseguretat i de rebuig per part de tothom, volen mantenir una bona imatge d’ells, que amb l’ajuda de voluntaris, que són gent del poble com nosaltres, poden tenir unes mínimes condicions d’estada: tenen menjar fresc gràcies a les campanyes, tenen accés a l’aigua potable… Les seves cabanyes estan ben ordenades amb les poques pertinences que tenen i sempre ofereixen el que poden al visitant.

Per sobre de tot volen mostrar-se tal com són a casa seva encara que no hi puguin ser.

La felicitat és un estat d’ànim de satisfacció dels nostres desitjos. Els desitjos són diferents per a cada persona i això ens mostra que la felicitat és subjectiva. No es basa en béns materials, sinó en diferents àmbits de la nostra vida: amics, família, aficions, etc.

En el meu cas, per exemple, el que contribueix a la meva felicitat és el cau i tot el que l’envolta. Però el que per a mi és tan especial, per una amiga meva pot no significar res. Per a molta gent, el cau és avorrit, cansat o per als hippies. Jo hi estic des dels set anys i, des que vaig començar, les caminades són uns dels millors moments. No és en si pel fet d’estar hores caminant i patint les dificultats com la calor, quan ens quedem sense aigua i ens deixem les cames en els pendents. El que esperem és al final del dia, les espectaculars vistes, el moment en què arribem al nostre destí i podem descansar, menjar, asseure’ns grans i petits tots junts i comentar anècdotes del dia, cantar cançons amb la guitarra passant fred però amb ganes de seguir allà, uns sobre els altres còmodament, mirant les estrelles i imaginant els seus significats. Pel simple fet d’estar allà tots junts val la pena l’esforç de tot el dia. Per aquests moments i molts més és pel que vull seguir formant part d’aquesta gran família.

És per tant que la felicitat és un desig inesgotable; sempre volem que tenir totes les coses que ens fan feliços per sentir-nos bé. Així lluitem cada dia per allò que ens agrada, ens omple i ens fa sentir a nosaltres mateixos. És per això que em considero feliç, perquè el desig és una necessitat i el que necessito per ser-ho ja ho tinc.

La meva germana se n’ha anat de vacances i ens ha deixat a càrrec de la seva gossa. Nosaltres ja tenim un gos i ara la meva mare els hi ha de donar menjar, treure’ls a passejar i cuidar-los a tots dos. Així que li vaig dir que als matins, quan fa més mandra, ja els trauria jo. Però m’haig de despertar més aviat per fer-ho i això no em ve de gust. I a més, també perquè a la meva mare no li va agradar la idea de quedar-nos amb la gossa, ja que cuidar de dos gossos suposa més del doble de feina. Així que traient-los jo, li estalvio molt de treball a la meva mare.