LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Com a persones tenim una dignitat. No som objectes, i per tant, no ens podem posar un preu ni negociar-nos. L’ésser humà, com a ésser racional, s’ha de fer valer, demostrar el que som i tractar-nos per igual.

Però per desgràcia no és així. Milers de dones, siguin del tercer món o d’altres que busquen una vida millor, són enganyades, forçades i utilitzades com a objectes. En aquell instant, senten que deixen de ser persones, que han perdut els seus drets i la seva dignitat de manera que ja no els hi queda res.

Per què hi ha gent que tracta a altra gent com si fossin inferiors? Per què no són racionals? Per què cometen actes que no s’haurien de fer? Per tot això no hi ha una resposta, simplement els humans deixem de ser-ho; perdem nosaltres mateixos la nostra essència, deixem d’actuar correctament i molts cops ens arribem a sentir superiors davant dels altres per satisfer el propi benefici, sense importar-nos a quanta gent hem d’enfonsar.

L’exemple d’aquestes dones, és un dels milers de problemes que hi ha sobre la dignitat al món. Penso que ningú hauria de perdre la dignitat, com ho fan algunes persones que sí realment l’han perdut en cometre aquests actes inhumans, tractant com a objectes a les persones innocents.

Els drets de les persones són indestructibles i crec que tothom hauria de respectar això, perquè és un valor que no té preu.

No tot el que em proposo en aquesta vida ho puc aconseguir i assolir de manera alliberadora, una part de mi regira el que penso i interpreto. Intento escollir i pensar per tal de satisfer-me, sempre de manera intel·ligent, prudent i raonada per poder aconseguir allò que desitjo. Però no m’és gens fàcil, és com si el meu pensament i jo fóssim dos. De manera que assolir els meus plaers de forma serena i sense preocupacions es converteix en un objectiu difícil d’aconseguir. Tot i així, m’agrada avançar sense por i enfrontar-me al que m’espera en el futur. M’agrada esforçar-me per tal d’aconseguir els meus propòsits i arribar a la meva pròpia felicitat.

Coses tan necessàries com tenir menjar, dormir sota un sostre, tenir una família a prop ens donen la llibertat i la dignitat com a persones. Però no tothom té la sort de poder gaudir d’aquestes satisfaccions.

Moltes persones no prenem consciència de la importància de gaudir-les fins que les perdem. Per motius molt diversos, l’ésser humà pot trobar-se el dia menys esperat en una situació de mancança total, com en el cas dels milers de refugiats a Síria que fugen del seu país per motiu de la irracionalitat de la guerra.

Penso que tots tenim la responsabilitat d’atendre les seves necessitats i oferir-los una segona oportunitat per poder refer les seves vides. No podem defugir el deure de no ajudar-los perquè si ens passés a qualsevol de nosaltres, també esperaríem que ens ajudessin.

Aquesta notícia ha recorregut el món i molts ciutadans europeus voldrien acollir famílies sirianes com per exemple en el meu cas. Els governs, però, no tenen clar que fer amb aquestes persones, la qual cosa fa impossible, de moment, ajudar-los.