LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

És molt trist que sent éssers amb ment i cor arribem a fer coses molt lletges només pels nostres interessos. Nosaltres estem tot el dia criticant a tothom de dalt a baix perquè no ens cau bé o perquè no ens agradi la seva manera de vestir; també molts cops deixem de ser nosaltres mateixos per culpa de la moda i els pensaments de les altres persones cap a nosaltres.

T’agradi o no, sempre la gent et criticarà per qualsevol cosa, sigui la que sigui, però també tu criticaràs per qualsevol ximpleria que hagi dit aquella companya de classe.

També criticarem a la gent pel que té i deixa de tenir, per exemple, si et compres un dels mòbils més cars que hi ha actualment et diran que et gastes molts diners en una cosa absurda, però si et compres un mòbil amb un preu raonable, et diran que no tens suficients diners per permetre’t un mòbil una mica més car. Igual que passarà amb la roba, si et compres roba de marca, ets un materialista i no saps estalviar els diners perquè has invertit una mica més en uns texans, però si vas amb roba de baix cost o amb roba per fer esport et diran que no et preocupes per la teva imatge.

Arribo a la conclusió que, facis el que facis o diguis el que diguis, sempre seràs apunyalat per l’esquena per alguna altra persona. Per tant, el que has de fer és ser tu mateix sense donar importància a les crítiques que puguis rebre.

Per a mi la felicitat és passar bons moments amb la gent que estimo. La felicitat és sentir-se bé i gaudir de la vida sense cap preocupació. Jo em sento bé quan he tret bona nota a un examen o quan la meva mare se sent orgullosa de mi per qualsevol cosa que he fet bé.

Quan estic amb els meus avis vull aprofitar cada moment perquè algun dia no hi seran. Molts cops jugo a cartes amb ells i quan veig que comencen a riure em sento bé. Quan faig una bajanada comencen a riure i a imitar-me, i jo també em començo a riure d’ells amb el que fan.

M’agrada molt quan els meus avis m’expliquen el que han fet i llavors m’ho pregunten a mi. Segurament no els hi importa el que els hi expliqui, però posen cara d’interès perquè el que volen és que la seva néta estigui bé, feliç.

Els meus avis ho són tot per a mi, són els que m’escolten quan tinc un problema i intenten que em senti millor. Recorden cada moment bonic de la meva infantesa i m’ho expliquen tot tan detalladament que sembla que només hagin passat un parell de dies.

Sóc feliç quan la gent que estimo és feliç.

Estic a la meva habitació fent deures, és el pitjor dia de la setmana, he de fer moltes coses i no tinc gaire temps. Els meus pares em criden i em diuen que el Denver ha de sortir. Només em faltava passejar al Denver. Decideixo no treure’l a passeig, però no ha sortit al carrer des del matí.
Quan els meus pares arribin a casa em preguntaran si ha passejat; si els hi dic que sí, estic mentint als meus pares i si els hi dic que no s’enfadaran amb mi i hauré de passejar al gos.
Al final decideixo passejar al Denver, igualment que em quedi moltes coses a fer. El passeig no és gaire llarg, però igualment ha pogut fer les seves necessitats i els meus pares no em diran res.