LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Avui és un dia com qualsevol altre, estic a l’institut, concretament al pati, ja que són dos quarts de dotze. Estic sola ara mateix. Els companys em tenen com a una persona estranya. El motiu? No el sé, certament. Crec que és per ser com sóc i fer el que em fa feliç. Llavors penso en la dignitat, sí, aquest concepte que estem estudiant a ètica i que fins no fa gaire em semblava força estrany. Ara ja sé que és un límit infranquejable que compartim totes i cadascuna de les persones del món. Penso que no me’n queda gaire, de dignitat, a causa de les petites accions que m’han anat perjudicant, que han fet un forat en mi. Però, certament, això no pot ser.

La dignitat és el nostre valor, el principal que tenim, pel fet de ser persones. Però, què significa el concepte de “dignitat”? Sincerament, no es pot explicar amb paraules, ja que per a cada persona és diferent. Per a mi, la dignitat és l’espurna d’energia que tenim a dins; pot atenuar-se cada cop que algú ens humilia, però mai no es pot apagar. Per tant, és la força que ens ajuda a mantenir-nos drets i a somriure malgrat tot.

Sona el timbre. Bé, he de tornar a classe, però abans decideixo una cosa: seré més forta que la meva pròpia dignitat, per tal que ningú pugui ni tan sols atenuar aquesta espurna que habita en el meu interior.

Crec que la felicitat és la satisfacció propia de veure’t a tu mateix com a tu t’agradaria ser sempre, amb un somriure a la cara, gaudint d’allò que t’ha fet, et fa i et continuarà fent feliç. Però quan ja creus que ets completament feliç, veus que encara hi hauria coses que et farien ser encara més feliç. Malgrat això, la felicitat és diferent per a cadascú de nosaltres. Hi ha persones que amb molt poc ja són feliços i unes altres que necessiten més per aconseguir la felicitat. També crec que si ets feliç, la vida se’t fa més fàcil, veus la vida d’un altre color, per això crec que la felicitat és indispensable per a la vida.

Jo penso que la felicitat no són les grans fortunes, sinó les petites coses positives de cada dia. Però el més important per ser feliç un mateix és sentir-se feliç amb totes i cadascuna de les nostres accions, en poques paraules: estimar-se a un mateix.

Per això, per a mi mateixa, la meva felicitat és seguir gaudint de la companyia d’aquestes persones que fan tot el possible per veure’m somriure, i gaudir de cadascun dels moments viscuts i per viure al seu costat.

Avui és dia 18 de desembre, dilluns, i sóc a l’institut. Tinc classe d’educació física i aquest trimestre l’esport que ens toca fer és el bàsquet. No m’agrada jugar a bàsquet, bé, en veritat, no m’agraden els esports. Tinc tan poques ganes de jugar… A sobre, és ple hivern, fa molt de fred i el vent que corre és gelat. La professora comença a fer els equips per disputar el partit. Quan ja estan fets, toca el xiulet, cosa que indica que el partit comença. No vull jugar, no vull. Però ho haig de fer. Si no ho faig, trauré mala nota, però el més important és que si no ho faig, possiblement el meu equip perdrà, ja que tindran un jugador menys. Ara sóc davant de la cistella contrària i tinc la pilota a les mans. No hi ha ningú de l’equip contrari defensant, així que llenço la pilota. La pilota entra a la cistella i pugen dos punts al marcador del meu equip. Tot i això, perdem el partit. Ningú m’ha obligat a llançar la pilota, he sigut lliure de fer-ho o no fer-ho. I ho he fet, m’he esforçat pel meu equip i per mi mateixa, i ara mateix, sóc una miqueta més feliç que abans.