LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

M’agradaria fer una reflexió sobre el comportament que tenim els éssers humans en moltes ocasions. L’avarícia i la poca dignitat que tenim com a éssers humans em fa pensar en perquè actuem així. Amb això vull dir que, en moltes ocasions, mirem només per a nosaltres mateixos sense importar-nos la gent que pugui ser afectada al nostre voltant.

Un cas a destacar és el tema dels refugiats que està passant actualment, ja que em sembla totalment indignant el comportament que seguim tenint en el s. XXI. La poca empatia i el rebuig envers les persones iguals que tu (deixant de banda la raça, el sexe…). Persones que estan passant per unes condicions pèssimes i que nosaltres no som capaços d’acollir-los en el nostre país per tal de garantir-los una vida millor.

Per això, de vegades, em poso a pensar i m’adono que m’avergonyeixo de com som per la crueltat i la insensibilitat que tenim envers la nostra pròpia espècie.

L’actitud capitalista i consumista que tenim molts humans ens fa oblidar que l’altra meitat del món està lluitant cada dia per aconseguir un tros de pa. Nosaltres però, seguim treballant per comprar més i més coses que han estat fabricades en llocs del Tercer Món amb condicions molt desfavorables.

Amb aquest text vull aconseguir que fem cadascú una valoració sobre nosaltres mateixos i que intentem deixar un món millor del que ens hem trobat.

Tot el que he viscut i tot el que he plorat. El gran càstig de créixer tan de pressa, pels dolors incurables que et cura l’amor. L’alegria que et dóna veure el riure d’una persona. Les veritats indiscretes. L’amor correspost. El record d’infància. Escoltar la meva cançó preferida en el moment oportú. L’enyorança del meu lloc preferit. La dolça olor d’estiu que tots enyorem. Els somnis que t’aparten de la realitat. La passió del cor a la dedicació. La raó que no raona. Les persones d’aquesta vida que, sense oblidar, perdonen. L’amistat que no traeix. Tot aquest cúmul de coses són la meva manera de definir i d’expressar què és per mi la felicitat i les meves ganes de viure.

No necessito res material per ser feliç, si puc viure tenint tots aquests plaers que m’omplen d’alegria. Només el fet de tenir una bona salut, una família magnífica al meu costat i tenir la sort de poder tenir una educació, em fa feliç.

Si estimes tot el que tens, tens tot el que vols.

Porto gairebé dues hores a la biblioteca intentant treure’m de sobre tot l’excés de deures que se m’acumulen dia rere dia. Decideixo apartar la mirada del full de problemes i pensar en altres coses. En el primer que em fixo, és en la taula de davant meu, ja que veig a un conegut el qual fa un temps que se sent rebutjat justament quan va decidir admetre que era homosexual. Realment aquesta persona té la total llibertat d’expressar els seus sentiments sense conseqüències? Per què existeixen aquestes conseqüències si el seu dret a ser com és no afecta a ningú més que a ell? Perquè avui en dia encara no s’accepten igual que les persones heterosexuals?

No trobo la manera d’entendre-ho. Suposadament, des de ben petits, ens han ensenyat a respectar totes les idees i maneres de ser, tot i que no les compartim ni les apliquem en nosaltres mateixos. A més, quan a aquestes persones se’ls hi planteja una situació diferent de la qual estan acostumats, no actuen com ho haurien de fer. Aleshores, perquè els homosexuals tenen més limitacions, dins la nostra societat, si estem parlant de la mateixa naturalesa humana?