LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Fa uns anys, creia que la meva vida ja no podia anar més malament. Em discutia molt amb el meu germà gran i, el que passava realment, era que jo tenia un greu conflicte amb el món.

Ara que m’he fet una mica més gran, he après a valorar el que tinc i estic molt feliç de tenir la vida que posseeixo. He aconseguit una relació amb el meu germà que no té preu. Ara la meva estimada vida no la canviaria per res! Aixecar-me del llit amb un somriure i pensar en tot allò que em fa sentir bé és grandiós.

La felicitat de saber que la meva família i els meus amics m’estimen, és espectacular.

La realitat és que fa 3 anys que vull fer-me un tatuatge en honor a la meva mare i a la meva personalitat. Sé que està malament perquè és posar tinta dins la meva pell. No obstant això, és la meva decisió. El meu pare no vol que me’l faci de cap manera. Però, estic segura que la meva mare, des del cel, estarà, en part, orgullosa de mi. Tinc clar que el meu pare és el que mana i que l’haig d’obeir, però ha d’entendre que ja no sóc una nena petita i que, amb 16 anys, ja puc prendre algunes decisions.

He valorat l’opció de fer-me el tatuatge sense el seu permís. Ara bé, si arribés a fer-me’l abans dels 18, estic completament segura que el meu pare no m’ho perdonaria mai. Prefereixo esperar-me a ser major d’edat i així tindré més temps per a pensar-m’ho millor.