LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Crec que tots ens hauríem de plantejar aquesta pregunta: ”Per què hi ha persones utilitzen a altres persones com a mitjans i no com a finalitats?” Vull dir, a la vida hi haurà moltes persones que, per exemple, voldran casar-se amb algú perquè aquella altra persona té diners, i no pel fet que l’estima, sinó només perquè té diners, és a dir, la primera persona estaria utilitzant a una segona com a mitjà per a aconseguir diners. I així poden haver-hi molts exemples de persones que utilitzen a d’altres per a aconseguir una altra cosa.

En el moment en què una persona és utilitzada com un mitjà i no com una finalitat, cosa que jo crec que tots ho hem passat, encara que no ens hàgim adonat, perd la seva dignitat. I, què som les persones sense dignitat?

La felicitat és allò que ens passem tota la vida buscant, però cada persona segueix un camí diferent per arribar a ser feliç. Cadascú té desitjos diferents que vol complir per ser feliç. Però com arribem a aquesta felicitat? S’aconsegueix a través d’objectes materials?

Estem en una societat en què tothom pensa que la felicitat s’aconsegueix tenint aquell vestit que tant t’agrada, el mòbil d’últim model, el rellotge que està a la moda… Totes aquestes coses només ens alegren en aquell moment en concret però no ens portaran a la felicitat màxima a la qual volem arribar.

La felicitat ideal arriba en el moment en què et trobes bé amb tu mateix i amb els que estan al teu voltant. Per estar bé no necessites cap objecte material. I allò que és ideal no és real. Per tant, la màxima felicitat existeix? Per ser feliç has de passar també per moments de dolor, de tristesa, i així coneixeràs realment la felicitat.

Des de ben joves tenim responsabilitats que hem de complir. Entre elles està la de fer els deures i estudiar per a l’escola. A mi, per exemple, no m’agrada fer els deures, però com sé que els he de fer, els faig. Però a l’hora d’estudiar per a un examen em costa molt de concentrar-me. I sé que si vull aprovar, hauré d’estudiar encara que no vulgui. És la meva responsabilitat fer-ho. Tot i així, ara decideixo no estudiar per a l’examen de demà i, en canvi, faig aquest escrit que tinc de deures. Sóc conscient que, si no he estudiat, segurament suspendré l’examen.