LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Hi ha vegades que fas coses sense sentit o sense pensar-hi gaire, simplement perquè t’ho estàs passant bé. Però moltes vegades aquesta diversió pot acabar en desastre i la teva dignitat per terra.

Doncs bé, això em va passar l’any passat a classe, just en aquells cinc minuts que ens deixen lliures els professors per descansar i poder refrescar-nos una mica…

L’any passat, jo em portava molt bé amb una companya de la classe. Però aquest any ja no hi és perquè s’ha hagut d’anar de l’institut. Amb aquesta noia m’ho passava sempre molt bé.

Un dia, estàvem molt esverades perquè era la primera classe després del pati i ens vam inventar un joc, que ara em faria vergonya, però no en aquells moments, que no hi pensava. Es tractava de veure qui pujava abans a la classe. Era una ximpleria, però, a vegades, sense adonar-te’n, ets feliç i no t’importa estar fent el ridícul.

I aquell dia va ser diferent. Normalment arribàvem les dues alhora, però aquella vegada jo em vaig entrebancar i vaig caure. En aquells moments vaig sentir molta vergonya. No volia aixecar el cap perquè no volia veure en cap moment les mirades de la gent. No volia respondre a ningú si m’havia fet mal o no, simplement vaig sentir que la meva dignitat va caure per terra, literalment.

A mi, personalment, si em preguntessin com definiria la felicitat, diria que és una manera d’organitzar la nostra vida per intentar aconseguir el màxim de plaer possible i el mínim de dolor. Tot ésser humà, inconscientment, busca aquesta felicitat.

Però bé, si em preguntessin què és el que em fa feliç, donaria una resposta sobre alguna cosa material. Allò que em van regalar, en aquell moment i que em va provocar la felicitat. Allò precisament, perquè ja tenia el que volia.

Però amb el pas del temps, m’he adonat que, realment, la felicitat no només està en les coses materials, sinó que també la podem trobar fent el bé i ajudant a la gent. Per exemple, col·laborant en una ONG o presentant-se com a voluntari per curar animals, etc.

La meva opinió és que no tota la felicitat està en els objectes materials, sinó que també es pot trobar fent bones accions.

Sona el despertador, em costa creure que ja siguin les set del matí i m’hagi d’aixecar per anar cap a l‘ institut. Mig adormida i amb els ulls tancats paro el despertador i em quedo mirant el sostre pensant que m’he de llevar perquè si no faré tard, però la mandra em pot. Decideixo quedar-me al llit cinc minuts més, només són cinc minuts de res, però tot i això sóc conscient de què si ho faig, em quedaré adormida i faré tard a l’institut, però tinc tanta son que ignoro aquest pensament i em poso a dormir.

Al cap d’una estona, em desperto jo sola i espantada desitjant que el rellotge no hagi avançat més de cinc minuts, però sí que ho ha fet perquè no podem controlar el temps. Són dos quarts de set. M’aixeco ràpidament del llit i em vesteixo, i mentre esmorzo començo a reflexionar.

Penso que no puc seguir amb aquesta actitud i que si no canvio aviat, acabaré fent tard, i bé doncs això ho faig perquè no m’agrada anar a l’escola ni matinar, però és una de les meves obligacions així que agafo la motxilla amb els llibres i surto de casa a les vuit de camí cap a l’escola.