LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

L’ésser humà és l’únic ésser viu que té dignitat, ja que és l’únic que es qüestiona la seva existència i tot el que l’envolta. A causa d’això, formem el que en diem “dignitat”, que és el fet de ser respectat.

Dit això, m’agradaria que tots penséssim si realment conservem la nostra dignitat, és a dir, si tots hem siguts enganyats algun cop, ja sigui per les persones, el sistema polític… Partint d’aquest fet, la dignitat ens és arrabassada en el moment en què naixem.

No som respectats, tots hem estat enganyats o extorsionats. Però no només això, sinó que nosaltres no decidim perdre la nostra dignitat i, a més, les persones que ens l’arrabassen no són dignes de fer-ho.

Per tant, es podria dir que tot això és una paradoxa que mai tindrà solució. Així que sembla que vivim sense dignitat… I encara que creiem que la tenim, ens és arrabassada sense preguntar i hem de viure amb això sense cap altre remei.

Els amics són importants i tothom té amics per pocs que siguin. El plaer i la felicitat que dóna l’amistat és incomparable. L’amistat no es pot crear ni comprar, no es pot demanar ni encarregar. L’amistat sorgeix i aquest fet és immesurable. El plaer de tenir uns bons amics, en qui confiar i poder parlar, sabent que ells et comprenen i t’entenen, és genial. I la felicitat d’aquells moments compartits que mai oblides i que, en els dies de pena, recordes per poder treure’t un somriure de la cara, es podria dir que són necessaris.

El cas és que no hi ha res que pugui donar més plaer i felicitat que l’amistat, ja sigui directament, per les vivències amb ells o indirectament, pels records que mai vols oblidar. Es podria dir que l’amistat és una font d’alegria.

La mort, tothom pensa que és dolenta, tothom plora si algú se’n va. Però és realment dolenta? És a dir, no sabem si quan una persona mor marxa per sempre o perdura d’alguna manera. La cosa és que jo opino que no hauríem d’estar tristos, ja que el mort no crec que vulgui que plorem i ens sentim malament.

Nosaltres interpretem la mort com a una cosa negativa i no té per què ser així. La societat ens ho ha fet creure així, però hauríem de deixar-nos influenciar per ella o podem creure en nosaltres i en les nostres idees? Per exemple a Hawaii quan algú mor, ho celebren amb una festa en el seu honor. I és que la vida no és més que un viatge que acaba quan comença un altre.