LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Sabeu que hi ha diferents coses que no he entès mai sobre el nostre món? Em refereixo a les guerres, al fet de morir per a una altra persona i al sentit d’una ideologia.

Les guerres són conflictes territorials, els quals els civils són convocats a anar a morir per algú, però aquella persona no lluita, només espera a què li duguin tot fet. Així ens agradaria que fos a tothom, però seria digne? No ho crec.

Els humans som els únics éssers vius que ens matem entre nosaltres. Menjar, foc, fins a arribar al punt extrem dels diners i el poder. Som realment nosaltres, quan pensem que volem la mort d’altres persones, encara que siguem diferents? Doncs no ho sé, però el que realment conec, és que quan algú mor assassinat per alguna altra persona, n’estic convençut que no s’ho mereix. Hauríem d’aplicar a fons els nostres coneixements per adonar-nos que la mort d’algú no és necessària? Totes aquestes persones que han mort per algun fet involuntari, és la gent la qual es mereix més respecte, tot i que la seva dignitat ha sigut violada per algú altre.

Crec que tothom ha de tenir les seves pròpies idees i que si el món fos vist homogèniament per tothom, no es podria evolucionar com ho hem fet nosaltres al llarg dels segles. Espero que ens adonem aviat del fet que, si tots reflexionem una mica més, es pot formar un món molt millor del que tenim ara.

Hi ha unes dates de l’any que m’agraden molt, i espero no ser-ne l’únic. És el Nadal, en el qual la gent es reuneix en família, parlem de la vida i sobretot gaudim del moment. Quan som junts allà mengem, bevem, etc., però el que fem no és important sinó com ho fem, és a dir, ho fem amb ganes, compartim, intentem que a ningú li falti de res i això al final fa que siguem una família unida i aquest fet em provoca felicitat, la nostra felicitat.

Però ells no són els únics que em provoquen aquest sentiment, els meus amics també em provoquen el mateix i sense tots aquests no sé què faria, ja que fan part de mi i, amb esperança, espero que jo part d’ells.

Tinc 25 anys, ja sóc un home, sóc tot un home i tinc la meva xicota a la qual estimo. M’estic adonant que m’agrada molt i no la vull perdre per res i per això sé que no haig de fer coses irresponsables perquè si no, marxarà i sóc conscient que no tornarà. I si faig coses incorrectes, ella té tot el dret a fer el que cregui més apropiat.

L’altre dia vaig anar a una discoteca i vaig veure massa. Quan vaig començar a parlar amb una noia, ella, la meva xicota, em va veure i em va esbroncar de valent… Però hi ha coses que no trobo bé, ja que sóc conscient del que ha passat. Encara que hagi begut una mica em sé controlar i no necessito a ningú dient-me el que haig de fer o deixar de fer. Però, tot i així, l’estimo i no la canviaria per res. Vull formar una família amb ella.