LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Dignitat. Què és la dignitat? Una paraula que se’ns fa gran a la boca.

Segons el diccionari, la dignitat significa el respecte que es mereix algú; però, realment es demostra això?

La gent fa servir aquesta paraula per riure-se’n d’una persona en comptes de respectar-la, dient que aquesta persona l’ha perdut, la dignitat, i que si és capaç de trobar-la. Això em fa remoure l’estómac. Tothom té l’obligació de respectar i de ser respectat.

La dignitat és allò que ens manté drets, malgrat els problemes i les situacions difícils, i ens ajuda a tenir un somriure ben gran a la cara. Sense aquest valor que tots compartim, no seríem res.

L’home, des que és home, busca la felicitat. Diuen que la mort més trista és la d’aquell que es mor sabent que no ha viscut res. Tothom desitja viure la vida que disposem amb alegria i joia, sense gaires maldecaps, amb salut, prosperitat… En definitiva, amb felicitat. Però què s’amaga darrere aquesta paraula de gran importància emocional però de gran ús quotidià? Podem ser, com acaben els contes de fades, “feliços per sempre més”? La felicitat és una fantasia o un desig?

Potser mentre intentem descobrir el secret de la felicitat i sentim gelosia dels altres perquè, segons els nostres ulls, són més feliços que nosaltres, la vida segueix i ens perdem els petits moments com ajudar algú que ens necessita o estimar i sentir-se estimat… Al llarg de la vida succeeixen milers d’instants que ens poden aportar felicitat i ens adonarem del fet que mai vam deixar de ser feliços.

Tinc un germà petit que la meva mare em fa cuidar a les tardes quan els meus pares treballen i és una obligació que no puc evitar. Tinc el deure de vigilar-lo però, al cap i a la fi, no només és el meu deure. Quan vull passar les tardes amb els meus amics, ell sempre ha de venir amb mi i em sento molt incòmoda quan l’haig de vigilar davant d’ells.

En aquesta obligació haig de ser prudent amb les accions que faig conscient o inconscientment perquè si alguna cosa falla, pot acabar perjudicant-lo a ell i als altres que l’envolten.

Haig d’estar al càrrec de tot el que succeeixi durant aquell període de temps en el que els meus pares m’han deixat al meu germà. Així podré demostrar que sóc moralment responsable.