LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Arriba el moment on et sents atrapat, tot el que t’envolta diàriament va malament. Els estudis no van com t’agradaria, necessites més temps per a tu mateix, els amics et fallen quan més els necessites, la relació amb la parella no continua i la família tampoc ajuda.

Quan et trobes tancat entre les quatre parets tot és fosc, no ets capaç de veure un punt més llunyà del que se’t presenta en aquell mateix moment i et rebaixes a qualsevol altre problema que se’t presenta i no pots veure cap altre camí per on treure el cap. És en aquests moments que cal tenir present el que creus que està bé encara que ara no et sembli el més correcte. No fer res per sortir d’aquesta habitació fosca del que després te’n puguis penedir o sentir-te utilitzat, ja que et rebaixes als teus mínims i és quan perds la dignitat.

S’ha de pensar en aquells petits plaers que construïm amb la nostra pròpia vida, moments amb els amics o d’altres, com algun viatge, etc. Sempre pots recolzar-te en un passat o mirar més en un futur, potser, no tan llunyà, simplement pensar que demà serà un altre dia diferent i les coses poden canviar.

Ningú s’ha de veure aterrit perquè les coses no vagin bé, en aquesta vida sempre hi haurà èpoques millors i èpoques pitjors perquè no vivim sols. Per tant, cal escollir com estar i afrontar els problemes de la forma en què cadascú ho trobi més convenient.

No has d’estar viu, sinó sentir-te viu. Només així pots aconseguir veure-ho tot possible.

Realment quan sentim aquest plaer? Amb què podem arribar a ser feliços? Actualment el plaer s’està massificant en el consumisme i en les coses materials.

Pensem que el que ens pot arribar a fer més feliços és tenir l’èxit econòmic per sentir-nos satisfets amb una vida de luxe i gaudir d’objectes que no tothom pot tenir. Però realment el plaer i la felicitat es basen en les coses més simples de la vida. Pots sentir plaer veient pondre’s el sol o sentir-te feliç perquè tens una família que t’estima; fets que tothom pot gaudir algun cop.

La gent creu que serà feliç si obté la cosa material que desitja. Però veritablement si és innecessari per a la seva vida, perquè ha d’esperar per voler més i més, si el veritable plaer el pot trobar pensant o recordant un passat feliç? Aquests dos objectius que tothom es proposa a la vida són més aviat cosa de sentiments.

El plaer de saber que som feliços sense cap necessitat material, és valorar la vida real. Encara que la gent tingui diferents punts de vista.

Avui no és el meu dia. Després d’acabar l’entrenament, l’entrenador ha volgut parlar amb mi, ja que no havia mostrat interès dins la pista. Després de dir-li que no havia tingut un bon dia i que ja estava prou enfadada amb mi mateixa, m’ha aconsellat que en dies com aquests, hauria d’arribar a pensar des d’un punt més alt de maduresa i saber fer un canvi de “xip”.

Tots sabem que quan tenim un dia gris, per diverses raons, tot se’ns fa més difícil, i perdem les ganes de fer res… Però igualment, sóc conscient dels meus deures i, encara que sigui lliure de decidir si anar o no anar a l’entrenament en dies així, sé que estic compromesa amb l’equip. I avui, he decidit anar-hi però un cop allà, després que l’entrenador em cridés, m’he adonat que la meva actitud no era la correcta, però ja era massa tard per tornar a començar i desconnectar del dia que he portat i intentar que les coses vagin millor. He d’aprendre a saber l’actitud que he de tenir en cada moment i ser conscient de les seves conseqüències. Això és el que em diu l’entrenador mentre penso en les meves coses…