LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

En la vida quotidiana acostumem a actuar moguts per l’interès. No dubtem en utilitzar a altres persones per aconseguir allò que volem. Però realment, com es deu sentir una persona que és utilitzada?

Imagina’t que aquest dissabte fas una festa perquè els teus pares no hi són i estàs sol a casa. Decideixes convidar als teus amics més propers, ja que no vols que es converteixi en un batibull. No saps com passa, però el rumor de la teva festa s’escampa. Comences a notar que gent que no et parlava, ara et saluda per l’institut i et mira amb uns ulls plens d’interès. Dos dies abans, reps un munt de missatges amb indirectes de persones que volen que les convidis, per tal de passar una bona estona amb els seus propis amics. Com et sentiries? Creus que aquestes persones pensen en tu quan et parlen? O més aviat pensen en què poden aconseguir? Lògicament, saber que tu no ets important et farà sentir malament i menyspreat.

Una persona utilitzada, pot arribar a perdre la seva autoestima i el pensament del seu propi valor. El culpable d’aquesta pèrdua és la persona que actua moguda pel seu interès. Així doncs, abans d’utilitzar a algú, tingues en compte que aquesta persona també té valor propi, pel que és i no pel que pot donar.

Sóc feliç, quan sento aquella cançó que tant m’agrada, quan rebo el missatge que la música em vol transmetre, quan oloro aquell perfum que em recorda a primavera i somric, quan estic gaudint d’una posta de sol, o quan em sento lliure. Tinc la immensa sort de tenir uns amics verdaders, que sé que puc comptar amb ells i que, passi el que passi, seguiran al meu costat.

Estimo tot allò que faig i intento posar la màxima positivitat a cada problema. He après que la felicitat es constitueix de petites coses, petits detalls que a poc a poc van omplint el meu cor i fan que segueixi endavant. Està clar que no puc viure sempre així i, que la vida va i ve; i no sempre les coses surten com un s’espera. Però s’ha d’aprendre dels errors, tot i que potser en el moment en què les coses no surten com esperaves, t’enfonses, plores i plores més, i et preguntes, perquè t’ha de passar a tu això? Després, passa el temps, i et pares a pensar i ho entens; obtens la resposta.

Tot el que passa, passa per alguna raó, així que, sigues feliç, per tu, i si vols aconseguir-ho, només depèn de tu, d’un mateix i de la manera en què mires les coses. Realitza tot allò que t’ompli, encara ets a temps. Et queden moltes coses per fer i tot és possible. La felicitat no està tan lluny, només has de trobar-la.

Quin dia més gris, no ha parat de ploure! Sort que tinc a la Tona al meu costat, fent-me companyia. Me’n recordo quan era una boleta i necessitava afecte, se la veia tant feble que era un plaer més que una obligació cuidar-la. Quan penses que hi ha tants animals maltractats o sense estimació, creus que hem de canviar algunes coses.

Abans d’acollir la Tona vam estar parlant durant alguns sopars sobre el que comportava tenir un nou membre a la família. Els que la volíem amb més ànsia, no dubtàvem en cap moment en acceptar totes les condicions i reptes, sense ser conscients del que suposava tenir-la. Qui ho diria! Realment necessitem organitzar-nos molt bé si volem gaudir del nostre temps lliure i satisfer les necessitats de la nostra gossa.

Sincerament, hi ha dies que m’intento escapolir al màxim per tal de no treure-la a passejar, però al mateix temps em sap greu, aleshores que faig? Surto amb ella o faig la meva? Finalment decideixo treure-la a passejar, ja que li faig un favor satisfent les seves necessitats bàsiques, com el favor que m’està fent ella ara, fent-me compañía.