LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Moltes vegades em quedo sorprès quan veig com la gent discrimina, insulta o, fins i tot, maltracta a una persona perquè aquesta té un altre color de pell o viu al carrer per qualsevol motiu que desconeixen.

Des del meu punt de vista, quan una persona fa mal (no necessàriament físic) a una altra per aquests motius, ha perdut la dignitat.

I si, en lloc de fer això, ajudéssim als necessitats i veiéssim per igual a les altres persones? Podríem fer entre tots un món millor i més digne; però, per desgràcia, encara estem molt lluny d’aconseguir-ho.

La felicitat i el plaer són dos termes que trobo que estan lligats entre si en moltes circumstàncies. Una d’elles podria ser, per exemple, quan aconsegueixes realitzar amb èxit un repte o un objectiu amb què et sents feliç. El triomf obtingut en realitzar-lo pot ser amb diners, fama o algun tipus de reconeixement. Però després hi ha el plaer que sents tu mateix en veure el que has aconseguit amb l’esforç i el treball. I és perquè ho has volgut, independentment del premi obtingut finalment com a recompensa.

No sé què fer, estic indecís. Avui he anat a entrenar amb l’equip de futbol onze de Premià de Mar per decidir si, al final, deixava el futbol sala, esport en el qual he jugat durant deu anys. Durant l’entrenament, m’he divertit molt i els companys m’han semblat molt simpàtics però no estic convençut del tot, ja que deixaria de jugar amb els meus amics de sempre. Després de pensar-ho molt, he decidit que vull fer un canvi. Tot i que el meu pare m’ha advertit que no em fes enrere a mitja temporada, ho tinc clar: jugaré a futbol onze.