LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

La dignitat és la lluita constant amb un mateix per sentir-se o, més ben dit, per ser valorat. L’única realitat que fa que tots puguem ser iguals en dignitat, és el fet de ser valorats per a nosaltres mateixos i, per això, tenim una raó, la nostra voluntat, les passions i la llibertat.
La dignitat d’un mateix es demostra en totes les accions que fem. Nosaltres, els humans, naixem amb una dignitat que ningú no ens podrà mai treure.

No tots els plaers són iguals. Alguns també són auditius, visuals o d’altres tipus. Quan tens fam i arribes a casa, si et trobes un bistec boníssim, sents un plaer positiu i immediatament et canvia l’expressió de la teva cara. Quan jo escolto la música que m’agrada, depenent de la cançó, això em transmet un tipus de missatge, de records o d’emocions ben diferents de les altres que puc escoltar.

Un plaer ens fa despertar els nostres interessos i passions. Una cançó, per exemple, pot motivar-te a aprendre’t la lletra o a començar a tocar un instrument. Quan escolto música sóc feliç.

Estic castigat a l’aula d’estudi de l’institut. Dues hores em queden fins a les cinc i mitja. Per això he reflexionat i he decidit que l’opció més correcta és escriure aquest escrit abans de no fer res. Jo sé perfectament perquè estic aquí, perquè no em vaig comportar correctament a les hores de classe i ara he d’assumir les conseqüències corresponents. Estic una mica desmoralitzat, ja que no m’agrada estar castigat. Però ara que penso, aquest és un bon moment per estudiar, per això mateix estic aprofitant el temps. Ara estic sol i hi ha un silenci sepulcral on només se sent el meu boli com escriu. En aquest moment podria plegar i sortir de l’aula però no és l’opció moralment correcta, ja que no és racional perquè tindria unes conseqüències molt més greus. Per tant, està decidit… Em quedo aquí!