LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

S’acaba la temporada i els clubs comencen a moure’s per fitxar els jugadors més bons i els que han destacat més durant la temporada.
En el meu cas, la meva temporada ha sigut d’allò més bona, setze gols i quart golejador de la lliga. Per tant això vol dir que comencen a trucar clubs veïns interessant-se per mi. Però sempre he tingut clar que si no em trucava un equip gran o un equip en una categoria elevada no me n’aniria del Vilassar, porto des de petit jugant aquí i són molts records que deixaria enrere. Però també tinc clar que si m’hi vull dedicar-me, algun dia hauré de marxar per seguir progressant i avançant, ningú va dir que el camí seria fàcil però estic cent per cent convençut que jo jugaré a primera divisió i arribaré a complir el meu somni des de petit.

Sergio

Fa un mes o així vaig fer un escrit sobre el freestyle football, on explicava que havia començat a practicar-ho quan estava avorrit o quan no tenia res millor a fer. La veritat és que ha passat gairebé més d’un mes, posem que dos, i he millorat fins a tal punt que ni jo m’imaginava que podria fer certs trucs.
Per fer aquest trucs només cal practicar cada dia i el més important no rendir-te mai, perquè si ho fas al dia següent ja et serà impossible realitzar cert truc. I gràcies a aquest exemple puc dir-vos que si voleu alguna cosa intenteu-la amb tot el vostre empeny, perquè al final tant a la vida com en el meu cas en el futbol, t’acabes en sortint.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=CgBoxHQ3HHo[/youtube]

Sergio

Ara ja feia unes quantes setmanes que no marcava cap gol, i de mica en mica vaig començar a desesperar-me en cada partit que jugava. Fins que en aquest ultim partit vaig fer dos gols i una assistència de gol.

Abans d’aquest partit portava un total de vuit gols en tota la primera volta. Ara ja en porto deu i sóc el màxim golejador del meu equip, i el desè de la lliga. Mai havia fet tants gols en una temporada, i encara queda tota una volta. Espero poder arribar a ser el pixixi de la lliga i així poder fer el salt a primera divisió. Cosa que el meu entrenador encara no em veu capaç, però per això treballaré molt dur per aconseguir el meu objectiu i demostrar-li que puc estar a primera divisió o fins i tot categories més altes.

Sergio

El freestyle football, és una pràctica que consisteix en fer malabarismes amb la pilota, on pots utilitzar les cames, el cap, i fins i tot les mans en casos especials.

Aquesta pràctica no és considera un esport, la gent ho veu com futbol normal i corrent, però en realitat no té res a veure. En el futbol es juga per guanyar i marcar gols, però en aquest subesport només cal passar-ho bé i intentar fer els trucs més difícils, i si tens companyia, ja sigui un amic, o fins i tot un desconegut, ho passaràs el doble de bé.

Així doncs fa unes setmanes que m’he enganxat a practicar-ho, i quan estic avorrit o simplement vull alliberar-me una estona, baixo al carrer, i amb una pilota i un lloc pla més suficient per passar l’estona fent tocs a la pilota i inventant noves jugades. Com sempre que vaig estic sol, em gravo a mi mateix fent-ho i jo mateix ho edito i ho penjo al meu canal de Youtube per simple diversió, no m’importen el nombre de visites, només ho penjo perquè ho vegin els meus amics.[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=GbwYcyVrESo[/youtube]

Sergio

L’altre dia vaig jugar un partit de lliga al camp de vall morena aquí a Vilassar. Vam jugar dijous, ja que era un partit ajornat i el havíem de jugar entre setmana. Durant tot el dia només podia pensar en el partit de la tarda, cada classe que passava era una hora menys per jugar.

Va arribar la tarda i l’hora d’anar al camp. Eren les vuit quan vam entrar al vestuari a canviar-nos. Fins que va començar el partit i la veritat vaig començar bastant bé. Jugava de lateral esquerre, una posició que no m’agrada gaire, ja que sempre he jugat aquesta posició i fa un any que jugo d’extrem esquerre, que m’agrada molt més. Van anar passant els minuts i cada vegada el meu extrem em superava cada vegada més fàcil, i l’entrenador em va canviar al cap de 25 minuts de joc.

A la segona part el míster em va treure al minut 60, aquesta vegada d’extrem dret, una posició que m’agrada. A partir d’aquell moment no vaig tocar molta pilota, però sobre el minut 80 un company em va fer una passada boníssima i jo me n’anava tot sol cap a la porteria buida, ja que el porter havia sortit, però desgraciadament vaig fallar aquella ocasió que ens donava la victòria.

Quan va acabar el partit i vaig arribar a casa només vaig poder plorar, havia fet el pitjor partit de la meva vida. Suposo que per alguns és només un esport, però per mi és molt més. No sé com explicar aquest sentiment de ràbia i dolor que vaig sentir quan vaig fallar aquella ocasió, el món em va caure a sobre. I sobretot la sensació d’haver fallat a tots els meus companys d’equip.

Sergio

Un dels meus somnis des de petit és ser futbolista, com tot nen petit de 5 anys. Jo veia a Ronaldinho i volia ser com ell, volia fer els seus driblings, les seves carreres, era un jugador que m’apassionava perquè jugava i gaudia del que feia, era feliç fent el que més li agradava, jugar a futbol.

Suposo que com sempre somreia, transmetia aquella sensació de bon rollo. Però el que més m’agradava d’ell eren les bicicletes que feia, jo l’intentava imitar però no em sortien i en aquell moment pensava que mai podria arribar a ser com ell.

Quan vaig anar creixent vaig anar millorant i gràcies a un noi del meu barri vaig aprendre moltíssim sobre aquest esport, en aquell moment era el meu ídol, era un noi molt bo, i quan dic molt bo vol dir que va estar a la masia durant uns anys, però per problemes familiars va haver de deixar-ho. Ell m’ensenyava els driblings que jo de petit veia fer a Ronaldinho, i aprendre a fer-ho va ser com deixar enrere una etapa, i va començar una de nova.

Simplement volia agrair-li tot el que em va ensenyar ell i els seus amics, sense aquells partidets i aquelles “paxangues” no seria el jugador que sóc ara mateix, moltes gràcies “Jowi”.

Sergio