LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Crec que tothom hauria de tenir un lloc que fos especial per a ell i la seva família. Jo ho tinc molt clar i crec que sóc afortunada perquè per sort en tinc uns quants on hem pogut gaudir amb la meva família molts estius o vacances.
No sabria per quin començar, però crec que el més important per mi es Sora, un poble molt petit a la muntanya on amb la família del meu pare passàvem moltes bones estones. Era una masia on ens reuníem tots i ens ho passàvem molt bé. Normalment, hi anàvem en l’època dels bolets, ja que a la meva família els agrada poder collir-los. Aquella casa tenia alguna cosa especial que la feia familiar, allà passàvem moltes estones. Organitzàvem partits, jugàvem, fèiem concursos, i sobretot rèiem molt. Els amos d’aquella casa tenien cavalls que vivien pels camps del voltant i sempre els teníem a la porta de casa esperant que els meus cosins i jo els donéssim menjar. Malauradament, la meva àvia ja no pot fer aquestes coses i ara ja farà uns anys que no hi podem anar. Crec que és un dels llocs que sempre recordaré amb un somriure.
Un dels altres llocs totalment diferents a Sora es Portbou, un poble de mar molt més conegut i molt a prop amb la frontera de França. Aquest al contrari de Sora és un poble on anàvem a l’estiu amb la família de la meva mare. Els meus avis fa molts anys es van comprar aquella casa juntament amb un local a prop del mar. Quan pujàvem allà hi anàvem tota la familia, en total unes 15 persones entre cosins els meus avis, tiets… Al meu avi li agrada molt el mar i per això cada matí agafàvem la barca i ens hi passàvem el matí. Els meus tiets sempre intentaven agafar petxines, garotes o coses similars i després de passar el dia a la barca anàvem al local on allà hi havia una taula on podíem menjar tots. De Portbou encara que fos petita me’n recordo molt bé i quan em van dir que es vendrien la casa em vaig posar molt trista. Per sort, ara tenen una casa a Sant Antoni de Calonge al costat de Platja d’Aro on a l’estiu passem uns quants dies.
En definitiva, em sento afortunada d’haver pogut tenir aquests llocs que tot i que ara ja no en podem gaudir sempre els recordarem.

Sara

Actualment, vivim en un món on ens guiem per les modes. Quan dic això em refereixo a què si unes sabates es posen de moda, tens la necessitat de comprar-te-les i no pares d’insistir fins que no les aconsegueixes. No només amb les sabates sinó amb qualsevol tipus de roba, objectes, mòbils… Jo no crec que sigui una cosa dolenta guiar-se per modes, però sovint ens fem influenciables i com que tots els teus amics ho tenen tu no pots ser diferent. I la majoria de les vegades un cop ho has aconseguit et deixa d’agradar o simplement busques un altre objectiu per aconseguir.

El món hi ha moltes maneres de dividir-lo, crec que una d’elles és aquella gent que viu per comprar-se el més nou i segueix totes les modes, i l’altre és aquella que es conforma amb el que té i que no es deixa influenciar per la societat. Això no vol dir que si surten unes sabates, una jaqueta o qualsevol altra cosa no se la compri.

Jo no dic que una cosa estigui bé i l’altra malament, cadascú té la seva opinió però crec que cada vegada més la societat es deixa influenciar per les tendències que hi ha. I molta gent pensarà tot el contrari, però per sort hi ha diferents opinions, si no tots seríem iguals!

Sara

Fa poc més de dues setmanes vaig anar a veure una obra de teatre on el seu objectiu era transmetre als espectadors totes les situacions quotidianes on es veia reflectit el feminisme. Jo no sabia de què ens parlarien, ni com estaria enfocada.

En començar, es van presentar un grup de noies anomenades “Les invisibles” una obra pròpia de A Cavall de Forques. Aquelles noies van representar situacions quotidianes on es veu reflectit el feminisme i que alguna vegada hem viscut. Va ser interessant veure totes aquelles petites representacions i que en conjunt feien veure el món d’una altra manera.
Independentment de si em va agradar o no, crec que va ser una oportunitat per parlar de temes que normalment no tens l’oportunitat de tractar. El que em va agradar més va ser quan vam marxar del teatre, un grup de nois vam parlar sobre que ens havia semblat. La majoria érem noies, i totes estaven molt d’acord amb aquella obra. Però va ser interessant veure com els nois que hi havia, deien que s’havien sentit atacats. Ells deien que no tots els homes actuen d’aquella manera, i també tenen raó.

En conclusió, va ser una nit on a part de passar-m’ho bé vam poder parlar de molts temes que normalment no tens el costum de parlar.

Sara

Fa poc més de 5 anys, la meva família i jo vam decidir comprar-nos un cadellet. Jo sincerament, estava en contra de que vingués aquell cadell a casa meva, em feia una mica de por. La meva germana en canvi, es passava tots els dies insistint. Així que va sortir guanyant ella i ens el vam comprar.

Abans de fer aquest pas, ens vam informar una mica sobre aquest tema ja que no havíem tingut mai un gos. Alguns dies, anàvem a veure a una botiga d’animals els gossets que hi havia i, a la meva germana li va agradar un. Era un cadell de “Cocker Americà” molt bufó. Estava darrere d’aquell enorme vidre mirant el que passava, i quan va veure que l’agafaven a ella es va posar molt contenta. Estava morta de por, no coneixia a ningú.

Estàvem decidits, el dissabte al matí vam anar cap aquella botiga a buscar-lo. No només vam sortir amb un gosset mort de por, sinó que ens van recomanar que compressim joguines, llits, colònia, raspalls… Vam sortit amb ple de coses, estava preparada per poder anar a viure a casa meva. El primer dia mentre ella explorava la casa, nosaltres decidíem quin nom li posàvem, al final per majoria vam decidir posar-li Nuca.

Sara

Moltes vegades llegim els diaris, mirem les notícies o bé escoltem la ràdio i sovint, dubtem si allò que llegim o escoltem és del tot cert o fins a quin punt pot arribar ser veritat.

Normalment quan obrim un diari i el comencem a llegir, de seguida pots esbrinar del que parlarà i tu mateix decideixes si vols continuar llegint o simplement no t’interessa aquell tema. El mateix passa amb la televisió, ells t’expliquen algunes de les notícies més recents que els ha arribat, però són del tot veritat o poden afegir-hi informacions perquè la notícia sigui més impactant?

En aquest cas hi haurà lectors que s’ho creuran o d’altres que no, sovint les notícies més vistes són aquelles que tracten sobre la violència, crims, robatoris… I poques vegades hi ha noticies que parlin sobre descobriments o simplement bones notícies. Pel meu punt de vista, potser per això tinc l’instint de quan escolto la paraula “noticia” ho relaciona amb fets tristos o coses dolentes. Segurament perquè li he posat aquesta etiqueta i ara és difícil canviar la teva mentalitat.

De fet, sempre ha estat així, hem viscut enganyats sense saber mai quina part de veritat i quina de mentida hi ha a qualsevol notícia. Molt sovint les dades que donen no coincideixen amb altres dades que has vist en un altre mitjà de comunicació. Però realment aquest problema no interessa o potser nosaltres immediatament ens ho creiem sense dubtar-ho?

Anna

Ja fa uns anys que no vaig a l’Esplai, només et pots apuntar fins els tretze anys. Per això, alguns monitors van decidir formar un grup de Joves, som uns quants nois i noies que sovint en quedem per sopar, parlar i fer sortides.

L’any passat, els monitors ens van proposar participar en un viatge amb altres esplais i caus, a tothom li va semblar una idea molt bona. Al principi, em feia respecte conviure amb tanta gent que no coneixies de res. Però finalment, vaig decidir anar-hi. Anàvem al País Basc, concretament a Zarautz.

Vam marxar amb autocar a les dotze de la nit, el trajecte era llarg, però al ser a la nit vam dormir una estona. Quan vam arribar a Zarautz, vam descarregar totes les motxilles, estris de cuina, tendes de campanya, menjar… Ens allotjàvem a un càmping, un cop muntat i organitzat tot, vam fer unes activitats per aprendre el noms. Va estar molt bé, ja que tots érem de la mateixa edat. Allà vam anar visitant pobles, platges… La platja que em va agradar mes va ser la de Zarautz, eren molts quilòmetres de platja, i al fons de tot del mar es veien persones fen surf, allà és ideal per practicar-ho.

Un altre dia vam anar a San Sebastià, ens va encantar, era un lloc preciós. Caminant vam anar fins al “Peine de los Vientos”. Personalment, em va agradar molt aquest lloc. Per aprofitar el dia, ens van barrejar diferents esplais i cada grup anava visitar lloc, mercats…

En resum, va ser una experiència molt bona, on vam conèixer molta gent, m’encantaria tornar-hi.

Sara

Fa temps que insisteix-ho a apuntar-me a l’autoescola, els meus pares hi estan d’acord, però faig els anys al desembre, per això durant l’estiu no m’hi he pogut apuntar. Fa unes setmanes vaig anar a informar-me amb una amiga, vam anar a l’autoescola de Vilassar de Dalt i al Racc de Cabrils. Finalment em vaig decantar per l’autoescola de Vilassar de Dalt, i ara que només falten 2 mesos per complir els 15 m’hi he apuntat. Els meus pares em van advertir que primer de tot són els estudis i treure bones notes.

Entre setmana, hauré de combinar-me l’anglès, el voleibol, i l’autoescola. Aquest curs l’únic dia lliure que tinc és el dijous, aquest dia aprofitaré per anar a les classes que donen allà. Pel carnet de ciclomotor no fan intensius, ja que és bastant senzill, però aniré a escoltar les classes que donen per altres permisos. Aquestes classes duren dues hores, allà t’expliquen coses que potser tu sol no entendries. M’agrada que et puguin ajudar, ja que si tens algun dubte, pots preguntar-li al professor que estigui allà i t’ho explica. Tinc dos mesos per poder-me treure la teòrica, i quan hagi fet els 15, faré les pràctiques que necessiti. Amb el permís no es fan pràctiques pel carrer, sinó que les fas a una pista.

Finalment, espero poder-me treure el permís a la primera i d’aquí poc poder tenir la meva pròpia moto. Sense oblidar que primer haig de treure bones notes!

Sara