LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Moltes vegades parlant amb el Fandom en el que jo estic, ens adonem compte que res és igual, que els nostres ídols s’estan fent grans i aquella família que al principi estava unida, s’està separant. Moltes ja no pensen en aquelles ‘germanes’ que ho estan passant malament i quan alguna necessita un favor, només pensant en parlar amb ídols o fer mal a la gent.

Però també estan aquelles que aconsegueixen treure’t un somriure o dir-te que per molt que costi no et donis per vençuda. Jo sóc d’aquelles que no sempre està somrient i que moltes vegades necessita el consell de gent diferent de mi.

Dintre de poc arriba el concert a Barcelona i gràcies a moltes d’elles he pogut convèncer a ma mare per tenir l’entrada, perquè elles m’han ajudat a poder anar.

En els grups de WhatsApp hi ha gent de tota Espanya, però a les que més haig de donar les gràcies és a la gent de Barcelona, per les abraçades que em donen i pels somriures que em treuen. Gràcies a ella jo sóc més forta.

A veces van llegando esas fechas que para toda la familia eran muy importantes, te das cuenta que ya no tienen tanta importancia, ya que la gente que hacía posible esos días ya no está.

Ya hace dos años desde aquel último adiós que le dije a mi padre, aquella tarde cuando lo fui a ver al hospital no me imaginé en ningún momento que iba a ser el último abrazo y el último te quiero. Muchas veces me arrepiento de haberle chillado o contestado mal. Cuanto daría por un simple abrazo de aquellos que me daba, o cuando yo pasaba al lado del sofá y me cogía la mano.

He escuchado a mucha gente decir “qué bien estaría sin padres!” o incluso jóvenes decir “qué pesados!”, solo pienso las veces que lo he dicho yo, y lo que daría ahora por tener a mi lado a mi padre. Puedes tener amigos y preferir estar con ellos, pero los amigos no van a estar toda la vida, es la familia que está tanto en lo buen como en lo malo.

Míriam

A vegades, tenir una bona relació amb tota la família no és fàcil. A casa meva, per sort, som una pinya. Estem tots units més que mai. A la televisió hi ha un programa que es diu “Hermano Mayor” que tracta d’un home intentant que pares i fills tinguin una bona relació entre ells. Quan jo veig aquest programa penso com un fill pot tractar de tan mala manera els seus pares, aquells que fan el possible perquè ho tinguin tot i s’atreveixen a posar-li la mà a sobre, o a insultar-los. No ho entenc. Moltes vegades penso que si li faltés un d’ells, valorarien el que tenen.

Jo per sort, després de tot el que ha passat tinc molt bona relació amb la família, per molt que a vegades em baralli amb la mare o la germana. Ells són els únics que estaran SEMPRE.

Míriam

El pare del meu cunyat és policia urbana de Barcelona i vaig pensar, perquè no disfressar-me de policia? El vaig trucar i li vaig demanar l’uniforme, sense cap inconvenient me’l va deixar. Em va dir que sobretot tapés les consignes, perquè no es podien veure, ja que era una jaqueta oficial.

Va arribar el dia 14 de febrer i tocava disfressar-se, ma neboda d’Elsa, personatge de Frozen, i jo de policia.

Al matí vam anar al mercat de Mataró i normalment els negritos és posen al mig a vendre sense llicència i com jo anava de policia, quan em veien arribar on ells estaven sortien corrents, ja que es pensaven que era de veritat.

A la tarda-nit vam anar a la rua de Vilassar de Mar i, mentre esperàvem que arribés on estàvem nosaltres, la gent em tractava com si fos policia, em preguntaven si sabia a quina hora arribava, si havien sortit ja… Sense dubte va ser el millor carnaval.

Míriam

Aquest nadal ha sigut inoblidable. La nit del Pare Noel, quan va venir la família a sopar a casa, es va fer fosc i ja era l’hora d’entregar els regals, però la més petita va demanar que volia veure el senyor de la barba.

Quan jo era petita, ma mare es disfressava per venir a entregar els regals, així que vam decidir que aquest nadal em tocaria a mi, i així va ser, vaig posar-me tota la disfressa i vaig picar el timbre. Naturalment, la petita estava molt il·lusionada, aquell senyor que venia de tan lluny i havia de passar per totes les cases, havia fet una parada per fer-li una visita. La nena va quedar molt contenta de poder veure’l, i dels regals que havia tingut aquella nit.

Míriam