LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Segur que la majoria de la gent no s’ha parat mai a pensar en el mar de manera sensible i detallada. Jo mai hi havia parat a pensar fins ara i realment m’he adonat de la meravella que tenim davant dels nostres ulls. Després de pensar-hi una estona he arribat a la conclusió que el mar és una gran massa d’aigua que engloba un món i una societat enorme paral·lela a la vida terrestre.

Si nosaltres mirem el mar des de la sorra de la platja, ens transmet serenitat i llibertat, i vegades fins i tot por i misteri. Si ens endinsem una mica més, podem arribar a veure una gran varietat de peixos i animals d’una infinitat de colors diferents i contemplar un paisatge magnífic. Igual que en la nostra societat, en el fons marí els depredadors més forts s’apoderen de l’espai i es mengen als més petits i dèbils. Les mares protegeixen a les seves cries i es crea una xarxa de vincles entre tots els seus habitants.

Realment la visió que tenim nosaltres del mar no ens mostra gairebé res del que realment engloba, i veient-lo des de la llunyania no en veiem el significat ni la importància. A part de ser un món ple de vida marina uneix un món ple de vida terrestre. El mar enllaça tots els continents i ens permet gaudir a tots de tot el món.

Després d’aquesta reflexió he descobert el meu gran interès pel fons marí i la seva importància. Cal que mantinguem net i viu el mar per poder-ne gaudir durant molts i molts anys.

Mariola

Vivim en una societat on constantment només prestem atenció a aquelles coses que tothom fa, que tothom porta… En definitiva, seguim les modes. Aquest fet fa que moltes vegades ens allunyem de fer el que realment ens ve de gust, o ens deixem de comprar el que ens agrada, i tot per no cridar l’atenció o sentir-nos diferents dins el nostre cercle social. Això fa que tots, moltes vegades inconscientment, seguim el que seria “com que tothom ho fa, jo també”.
Moltes vegades som conscients de què no estem fent el que volem fer, sinó el que la societat espera que fem, i això fa que el corrent de les modes s’emporti tothom pel mateix camí i acabi amb l’originalitat i el gust propi.
Personalment, admeto que alguna vegada m’he deixat emportar per les modes i he acabat fent alguna cosa que no em venia de gust, o simplement he deixat de fer alguna cosa per evitar que la gent critiqués el que estava fent o em veiés diferent. Ara me’n penedeixo molt d’haver fet aquestes coses, estic creixent i cada vegada veig més clar que tothom ha de fer en cada moment el que vol fer i no deixar-se emportar per la gran riuada de gent per por a ser criticat.
Tothom ha de ser original i seguir el seu gust personal, que al final el bo és el que marca la diferència.

Mariola

Fa dues setmanes va arribar un nou membre a la família, una gosseta de raça dàlmata de dos mesos. Va arribar des de Cadiz perquè no vàrem trobar-ne per la zona. No estàvem segurs del que fèiem, però vam decidir arriscar-nos. Feia temps que en buscàvem una d’aquesta raça en concret perquè sempre ens havia semblat especial i no en volíem cap altra. El nom ja el teníem decidit feia temps, es diria Bimba.

Vaig arribar de l’institut molt il·lusionada i la Bimba ja m’esperava, tremolosa i molt cansada del viatge tan llarg de la nit anterior. Era més petita del que ens havíem pensat que seria i ens va semblar una preciositat. Era molt grassoneta, i la feien molt especial les taques que li envoltaven els ulls. De seguida va agafar confiança i a partir de llavors no ha parat de jugar i córrer pel jardí de casa.

De seguida que va arribar vàrem comprovar que era sorda. Tampoc va ser una gran sorpresa perquè ja ens havíem informat sobre la raça i ja sabíem que tenia un percentatge elevat de ser-ho. Al principi ens va semblar que ens seria molt difícil ensenyar-la però ha estat tot el contrari, ha après molt ràpid amb els signes tot i ser tan petita.

Amb només dues setmanes de tenir-la ens sembla que ha crescut una barbaritat i ja s’ha convertit en un membre imprescindible de la nostra família.

Mariola

En el lloc que vivim tots estem acostumats a viure envoltats de flors i plantes i a vegades penso que no les valorem i no som conscients de quines meravelles ens rodegen. La natura ens ha concedit el gust de poder gaudir d’aquestes exquisides creacions i nosaltres ni tan sols ens parem a mirar-les.
L’altre dia la meva mare, una enamorada de les flors com jo, va anar a comprar un ram de margarites i unes roses de color rosa pastel per posar a la taula de centre de casa i, quan va arribar a casa amb el ram, les dues ens el vam quedar mirant amb una admiració increïble. Sembla impossible que per si soles es formin d’una manera tan perfecte i ideal. La seva olor, el tacte, els colors i la forma dels pètals fan de cada tipus de flor una creació única que les fa especials, úniques i totalment incomparables amb la resta de flors.
Les meves flors preferides són les roses blanques. Em crea admiració el seu color blanc immaculat i la perfecció dels seus pètals entrellaçats els uns sobre els altres quan encara no està oberta del tot. És una flor que transmet puresa i tranquil·litat, i la seva olor dolça i refrescant envaeix la sala d’estar de casa meva durant la primavera.
Cal que tots siguem conscients de les meravelles que ens envolten i sapiguem apreciar els tresors que la natura ens proporciona.

Mariola

Aquests últims dies a la classe ens hem anat informant sobre què podem seguir estudiant en acabar l’ESO, ja que estem al punt final d’aquest viatge i ara ens en toca començar un altre que segur que serà més difícil i compromès. Realment hi ha una quantitat d’opcions infinita entre les que només pots escollir-ne una.

De fet, jo ja fa tems que tinc clara la meva opció i cada dia n’estic més convençuda. M’agradaria estudiar l’Enginyeria d’Energies Renovables, ja que és un sector que està creixent molt en els últims anys i que crec que és necessari per al moment que està vivint el planeta. Dins d’aquest sector hi ha moltes branques i encara no sé exactament a quina vull anar a parar, però m’agradaria el sector d’implantació dels recursos renovables a empreses o la construcció i dissenys de cases ecològiques. Crec que encara no és un sector massa conegut però que cal que ho sigui. Personalment em considero una enamorada del planeta Terra i cadascú fent el que pugui ha d’ajudar a millorar-ne l’estat. Crec que la feina que he escollit realment serà satisfactòria i que pot ser molt i molt interessant.

Crec que el sector ecològic és un dels sectors que hauria de seguir creixent més en els pròxims anys, ja que si nosaltres som els responsables dels desastres ambientals causats a la natura, també hem de ser nosaltres els que intentem rectificar i millorar les condicions del planeta on vivim. Hem de ser conscients que encara ara podem arreglar tota la destrucció provocada, això si, amb molt d’esforç i dedicació, i sobretot estimació al nostre planeta Terra.

Mariola

Moltes vegades tenim dubtes a l’hora de fer un regal perquè no hi ha res que ens convenci. La millor opció quan ens passa això és pensar en la persona, el que li agrada, com és, què té d’especial, quina és la meva relació amb ella…i fer-li un regal fet a mida.

Hi ha diferents regals fets a mida que podem fer depenent de la situació o data celebrada. Una bona opció és triar alguna cosa que li agradi i personalitzar-la amb el seu nom , algun número especial, una frase o paraula que la defineixi… Realment es valora molt que la persona que et fa el regal hagi dedicat temps i ganes en pensar què et faria més il·lusió.

Un altra opció es fer-li alguna cosa manual o preparar-li alguna cosa de menjar que sàpigues que li apassiona.  Requereix temps i dedicació però que segur que li farà molta més il·lusió saber que està fet especialment per a ella. Els regals manuals s’acostumen a guardar tota la vida, és una bona manera per fer que aquesta persona et recordi com a algú especial.

Una carta o postal sempre pot ser un acompanyant perfecte pel nostre present. Li podem explicar els motius i els pensaments que ens han portat a escollir una cosa concreta i especial.

Així doncs, a l’hora de fer un regal, podem ser originals i anar més enllà sorprenent  amb un obsequi que segur que no li hauran fet abans: Un regal fet a mida.

Mariola

El passat cap de setmana 30 i 31 de novembre es va celebrar a Catalunya una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que totes les persones necessitades rebessin ajuda alimentària per aquestes dates assenyalades de l’any, i també per donar a conèixer la situació dificultosa que pateix aquest grup de gent cada vegada més nombrós al nostre país per culpa de la crisi econòmica que estem vivint i que segueix creixent.
Es calcula que el 20% de la població catalana viu en situació de pobresa. Aquestes persones mereixen tots els nostres esforços per combatre aquest fenomen que afecta la nostra població i la nostra gent propera. Aquesta campanya la duen a terme els 4 bancs d’aliments principals de Catalunya: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Catalunya ja fa 6 anys que treballa amb aquesta proposta que genera un immens nombre de quilograms d’aliments i compta amb la participació de més de 20.000 persones voluntàries.

Els bancs d’aliments a Catalunya es basen en quatre principis ètics: la primacia de la gratitud, la seguretat d’una distribució justa, la contribució a la sostenibilitat amb el medi ambient i la promoció de la solidaritat cap a les persones amb necessitats alimentàries.
Catalunya i els bancs d’aliments cerquen la lluita contra la pobresa alimentària i el malbaratament, per a un món més just, participar en la reducció de l’exclusió, contribuir en l’exercici del dret a una alimentació suficient i saludable per tots els éssers humans, promoure la utilització més eficient dels recursos i contribuir en el desenvolupament sostenible per a un món més net.

Aquest any s’han recaptat més de 4.000.000 de quilograms a Catalunya, nombre que ha superat totes les expectatives. Aquests aliments seran repartits durant els pròxims dies a la gent necessitada del nostre país de manera justa. Personalment crec que s’ha de donar gràcies a tota la gent que ha contribuït en aquesta campanya portant aliments i implicant-se en aquest problema que afecta avui el nostre país i que esperem que desaparegui. Gràcies a la generositat dels catalans i catalanes que es preocupen pels altres i sobretot als més de 20.000 voluntaris que han dedicat les seves hores i la seva energia per dur a terme aquesta campanya que ha resultat ser un gran èxit.

Esperem que questa campanya segueixi creixent durant els pròxims anys, alhora que es redueixi al màxim possible el nombre de persones necessitades.

Mariola

Dilluns al vespre, amb el meu germà petit ens vàrem posar a mirar els àlbums de fotos de quan érem petits. Ens va fer il·lusió mirar-los ja que ara tot aquest món ha canviat totalment i la gent ja no guarda les fotos en àlbums.

Sembla increïble la quantitat d’emocions que es van produir dintre meu al recordar tots aquells moments. D’alguna manera els tornava a viure, tornava a sentir la màgia d’aquells dies de Nadal, dels meus aniversaris, de les festes de fi de curs…milers i milers de records que em feien sentir milers i milers d’emocions.

Aquelles tardes d’hivern en família jugant a jocs de taula, les festes de disfresses amb les amigues, els matins d’estiu amb tots els cosins a casa els avis mentre els pares treballaven…i moltíssims dies més que quedaran per sempre reflectits en aquelles fotografies… Sembla increïble com passa el temps, com canvien tant les coses.

Per una part em fa feliç recordar tots aquells dies especials. Per altra banda me n’adono que tot era fàcil, les meves màximes preocupacions eren les petites baralles amb els meus germans o amb les amigues que al cap de 5 minuts estaven oblidades, però que jo en feia una gran muntanya. Ara tot és diferent, tinc més coses en les que pensar, haig de dedicar més temps a les coses que em toca fer que a  les que m’agraden. Tinc més responsabilitats, menys temps lliure i sóc conscient dels problemes que m’envolten i em preocupo.

També vaig sentir pena i tristesa en veure persones molt importants per mi que ara no m’acompanyen. Però alegria al veure els moments tant feliços que vaig viure al seu costat i saber que en  molts moments els vaig fer riure amb les meves tonteries i disfrutar al màxim de la seva nena petita.

Cal viure el present el millor possible, omplir-lo al màxim de bons moments i bona companyia, per tal que d’aquí a uns anys, quan torni a mirar enrere, em vingui a la memòria un bon grapat de felicitat.

Mariola