LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

He decidit tractar l’últim text d’aquest curs contestant a les preguntes que em vas questionar anteriorment en el text titulat “Millors amics”. He fet una petita enquesta demanant a una colla de persones quins els sembla que són els “requisits d’una bona amistat” i han sortit els requisits següents:

– La confiança, poder explicar tot encara que sigui bo o dolent perquè han de saber entendre’t i donar-te suport amb el que faci falta

– La sinceritat, si un/a amiga/amic és “fals” afecta molt a la persona del qual és amic/amiga.

– El respecte

– La tolerància

– La complicitat

– La diversió

– La fidelitat

– La comunicació

Hi ha gent que està a favor dels requisits que vaig publicar anteriorment  ja que la seva opinió consta que l’amistat és el que et fa feliç, però també hi ha gent que no ho esta ja que pensa que és menys important que la confiança i la sinceritat.

Al finalitzar l’enquesta he tret diverses conclucions. En aquesta societat hi predominen els requisits d’una bona confiança i sinceritat entre les persones i molta comunicació. He observat com hi han molts punts de vista de veure l’amistat.

Marina

Aquest any els alumnes de 4t ESO anem de viatge de fi de curs a Venècia, una de les ciutats més boniques que pots visitar no només a Itàlia, sinó en tot el món. Per planificar un viatge turístic a Venècia has de tenir en compte els diversos condicionants que presenta una ciutat que concentra milions d’habitants i que se situa en una llacuna, de forma que els carrers han sigut substituïts per canals.

Personalment he parlat amb diferentes persones i cadascuna d’elles m’ha donat la seva visió de Venècia quan van ser-hi allà. Una d’elles ha estat la meva mare, ella també va anar-hi per celebrar la fi de l’ESO. Resumint, em va explicar que és una ciutat amb molts carrerons i a causa d’això és molt fàcil perdre’s; alguns canals no fan bona olor però tot i això és agradable de visitar.

La segona persona que em va informar sobre la seva experiència va ser la meva osteòpata que va anar-hi l’estiu passat de vacances. Ella em va tornar a dir que en determinats llocs fa pudor i em va comentar que quan va tornar cap a Barcelona estava molt marejada a causa del petit moviment de la llacuna causat per la marea.

L’última persona em va explicar que és molt fàcil perdre’s però alhora t’ho pots passar molt bé amb les amigues.

Amb totes aquestes opinions m’han entrat moltes ganes d’anar-hi i quan torni poder explicar la meva experiència a Venècia.

Marina

Les meves vacances de setmana santa d’aquest 2015 han estat un no parar d’entrenar. El dia 28 de març van començar els dies de festa, però per a mi la diferència és que no havia d’anar a l’institut i no s’havia d’estudiar, perquè gairebé no he tingut temps de descansar.

El diumenge vaig jugar un partit de lliga de volei pista contra Esplugues que van les primeres i nosaltres anem segones en la classificació; vam perdre per poquíssim. Seguidament, d’aquell diumenge fins al divendres dia 3 no parava d’estudiar i llegir el llibre titulat “Don Quijote de la Mancha” escrit per Miguel de Cervantes. Quan va arribar el divendres havia d’anar a entrenar volei platja de les onze del matí fins a les dotze i mitja amb la meva nova parella de joc i així ho vaig fer. A la tarda vam tornar a entrenar a ple sol i, personalment, m’he endut una molt bona sensació d’aquells entrenaments amb ella. L’endemà ens tocava anar a un torneig disputat a Arenys de Mar, ja que anteriorment ens havíem apuntat. Després d’aquell torneig tan intens contra perdones molt més grans que jo i que la meva parella, estava derrotada i vaig anar cap a casa per estar a punt pel torneig de l’endemà. El diumenge vam tornar a jugar, cada cop ens enteníem més entre nosaltres, llavors m’agradava més jugar i competir.

Tots aquests dies entrenant i competint han estat per preparar-nos per a les fases del campionat de Catalunya que es disputaran d’aquí molt poc.

Marina

Els amics de tota la vida són MOLT diferents de la resta d’amics que puguis anar trobant a la vida. Aquestes cinc coses són les diferències que hi ha entre els amics de tota la vida i la resta:

– Una persona que tingui la qualitat de fer-te riure sense parar.

– Una persona que tingui la qualitat de fer-te veure el món d’una manera encara millor.

– Una persona que tingui la qualitat que quan tinguis un dia dolent la vegis i pensis que encara tens coses positives a la vida.

– Una persona que tingui la qualitat d’animar-te sempre a fer les coses que desitges.

Si és un/a amic/amiga de veritat, us entendreu amb una sola mirada; recordareu junts anècdotes passades; tenir vergonya entre vosaltres serà una cosa que vau perdre fa molt de temps i quan miris enrere sabràs que passi el que passi el tindràs tota la teva vida al teu costat.

Marina

El dia 18 de Gener, vaig partir cap a Andorra amb la família d’en Jaume, un amic que m’estimo molt. Al cap de dues hores i mitja de viatge vam arribar a l’hotel. Després d’instal·lar-nos vam anar caminant a la botiga on llogaríem i compraríem el material necessari que faltava per esquiar. Els cinc dies següents vam seguir una rutina molt activa. Ens llevàvem a les vuit i mitja de la matinada, a les nou esmorzàvem del bufet lliure de l’hotel i a les nou i mitja ja agafàvem el telecabina per pujar a les pistes. Després de quatre hores intenses d’esquí fent alguna petita pausa, anàvem a dinar cada dia a un restaurant diferent (tots molt bons) i a la tarda fèiem diferents activitats. Un dia anàvem a passejar per Andorra, un altre patinàvem sobre gel, ens banyàvem a la piscina i al jacuzzi de l’hotel o jugàvem al billar. Quan ens cansàvem de tot això, anàvem a l’habitació a descansar.

Haig de reconèixer que va estar una esquiada diferent amb gent molt agradable i simpàtica. M’ho vaig passar d’allò més bé.

Marina

Aquestes vacances de Nadal he estat molt activa amb la família i amb l’esport que més m’agrada i he decidit compartir el meu Nadal amb tothom que llegeixi aquest text.
Primer de tot, el dia 24 a la nit era “Nochebuena” i vam anar tota la família a casa l’àvia com cada any. Aquesta festa normalment només ho celebren a Espanya, concretament a Castella, i com la meva àvia és de Saragossa ho celebrem perquè és la seva tradició. Seguidament el dia 25 va venir el Pare Noel a portar-nos uns quants regals. I l’endemà al migdia, jo agafava l’autocar amb tot l’equip de voleibol cap a Guadalajara per competir per la Copa d’Espanya. El 29 ja estàvem de tornada, quedant dinovenes de trenta i pocs equips que hi havia al campionat.

Vaig celebrar el cap d’any a casa, i el dia 2 al matí tenia un entrenament de seleccions provincials on escollirien les dotze millors jugadores per anar el dissabte següent al campionat provincial que se celebrava a Olot. Jo vaig ésser una d’aquelles dotze noies. Va ser una experiència molt bona i divertida. A part de l’experiència personal al campionat. També haig de dir que vaig conèixer a moltes noies molt divertides.

Marina Balasch

Tothom és diferent. Per això les nostres relacions amb les persones i la manera de viure-les canvia a funció de cadascú i encara més si es tracta de relacions amoroses.

Els éssers humans necessitem a la resta de persones per poder viure feliçment. Hi ha gent a qui no li importa passar la resta de la seva vida amb la mateixa persona i regalar-li tot el seu temps. D’altres pensen que passar-se tota la vida amb la mateixa persona implica renunciar a altres oportunitats. N’hi ha que els agrada enrotllar-se cada cop que surten de festa amb algú diferent perquè així mai se senten lligats… Res és millor ni pitjor, tothom ha de trobar allò que li faci feliç.

Jo penso que tenir parella d’alguna manera és millor. Les persones no estem fetes per estar soles, i si tens parella, saps que sempre hi ha algú que està amb tu incondicionalment. També m’agrada tenir parella en moments determinats. Per exemple, un diumenge d’hivern a la tarda per poder mirar una pel·lícula sota la manta…

Haig de dir que si no estimes mai de veritat a una persona, no voldràs tenir una relació seria. Ja que encara no has sentit mai com se sent algú amb la persona que més estima.

Marina

Quan jo era petita la meva mare em donava menjar, sempre era un plat diferent del del dia anterior. Però no m’agradava quasi res. A mesura que m’he anat fent gran, el gust ha anat canviant i ara m’agrada gairebé tot excepte la fruita.

A part, abans sempre em feia la meva mare el dinar, el sopar, etc. Haig de dir que cuina bastant bé. Però ara ja tinc una certa edat, estic a punt de fer quinze anys i començo a fer-me el menjar jo sola o acompanyada d’algú. És molt entretingut i divertit cuinar amb companyia.

Fa poc vaig convidar el meu company a dinar. Quan va arribar a casa, tot just els meus pares acabaven de marxar amb el meu germà al partit de futbol. Així que ens va tocar cuinar a nosaltres dos. Vam riure molt i a més el dinar ens va sortir boníssim. Jo m’ho vaig passar d’allò més bé fent una cosa que normalment no m’agrada gaire.

Amb tot això només volia dir que amb l’ajuda d’altra gent tot pot sortir millor que si ho fas tu sol. I també deixar clar que a mesura que anem creixent ens agraden i ens deixen d’agradar diferents coses i ara no només parlo del menjar, sinó de tot en general.

Marina Balasch.

Hi ha una edat en què comencen a aparèixer aquest tipus de preguntes al nostre cap. Jo em vaig començar a preguntar què volia ser de gran als 14 anys o abans. La nostra tutora de quart d‘ ESO ens va dir “ha arribat l’hora de decidir què voldreu ser de grans. Heu de triar quin camí voleu seguir.”

Reconec que ja és hora de decidir què vull ser. M’agraden els números molt més que les lletres i per això he triat er el quart científic. Però encara tinc seriosos dubtes. Tinc amics i amigues que des de ben petits ja saben que voldran ser de grans.

“Què vull ser de gran? Jo què sé… Alguna cosa que em pugui fer guanyar molt bé la vida” aquesta era una de les frases que més es repetia. A mi m’agradaria fer ADE -Administració i direcció d’Empreses-, ja que sóc molt ordenada i guanyaria molta pasta. Guanyar molts diners i imaginar-te un futur amb un cotxe elegant i una casa gran amb piscina, molava. ADE és una cosa que em motiva i que em donaria molts diners. És perfecte.

Però el fet que per treballar d’això de havia de fer el batxillerat social, em va fer dubtar. Ara tinc un bon embolic al cap amb què vull ser de gran.

Però finalment m’he adonat que haig d’escollir allò que em faci feliç els set dies de la setmana i em motivi.

Marina

Ja havia arribat el mes de Juny i s’acabava l’instiut. Tan sols faltava una setmana per començar l’estiu. La meva passió des de ben petita ha estat el voleibol.

Tot just aquella última setmana anava a anar als campionats de Catalunya de voleibol amb el meu equip. Però em va arribar una notícia que em deia si volia anar amb la selecció espanyola de  volei platja al pre-mundial que se celebrava a Oporto. Clarament vaig afirmar que volia anar-hi, però per contra vaig haver renunciar als campionats de pista.

Els meus nervis i ganes d’anar a Portugal augmentaven cada vegada més ràpid. En arribar a l’aeroport de Portugal, ens esperava una furgoneta per acompanyar-nos al hotel. En arribar-hi no estavem sols, també hi havien totes les parelles femenines i masculines dels altres països.

El que em va agradar més va ser sortir d’aquella nova experiència amb amics d’altres països. Finalment, aquell pre-mundial després de moltissims partits i de quatre dies molt intensos, va acabar amb una onzena posició per a nosaltres, però amb uns records molt bonics i dificils d’oblidar.

Marina