LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Aquest estiu 2015 l’espero envoltada de bàsquet. Hi jugo des dels sis anys i mai he perdut la passió per aquest esport.

Un dia, estirada al llit i pensant en el genial estiu que m’esperava, se’m va ocórrer fer de monitora a un campus d’estiu. Ja he tingut una experiència semblant, he estat una temporada fent de segona entrenadora a un equip de nenes de tretze anys. Aquest any, per descomptat, seguiré gaudint del bàsquet com a jugadora i entrenadora.

Tornant al tema principal de l’escrit, aquest estiu estaré envoltada de nens petits amb moltes ganes de gaudir del bàsquet i passaré moltes hores a una pista de bàsquet, aproximadament unes set hores diàries, i alguns dies dues hores més. També tinc l’opció de fer 8 hores de bàsquet algun dissabte, no fent de monitora sinó que aprenent per millorar i aconseguir ser millor jugadora i en un futur, millor entrenadora.

La temporada que ve a mi i al meu equip ens agradaria poder estar a nivell A però per aconseguir-ho haurem de treballar molt, esforçar-nos i donar-ho tot. Un dels meus jugadors preferits de bàsquet diu una frase que m’agrada molt: “ Algunas personas quieren que algo ocurra, otras sueñan con que pasará, otras hacen que suceda.” –Michael Jordan.

Laia Solbes

Estic orgullosa de tu, mama. Portes gairebé setze anys al meu costat i no m’has fallat mai. Adoro la teva manera de ser, no t’afecta el que la gent pensi de tu, la teva personalitat és única. Ets la persona més forta que conec. T’adoro, t’admiro, em fascines, em sorprens. Ets el meu exemple a seguir. Fa cinc anys que ho dónes tot, tu soleta, per mi i l’Alba. Has fet esforços molt grans per veure’ns somriure. Mai has deixat que ens falti de res, ni molt menys un somriure per cada dia.

No sóc una persona que mostra fàcilment els sentiments i tu ho saps. M’agradaria dir-te moltes coses que per alguna raó mai t’he arribat a dir. Les dues sabem que tinc un caràcter molt fort que ha provocat moltíssimes discussions, algunes de molt fortes. Moltes vegades et parlo com no et mereixes, perquè si et dic la veritat, et mereixes el millor del món perquè tu dones el millor per les teves filles. No vull demanar-te perdó pels mil cops que t’he fallat perquè sempre que m’he adonat t’ho he dit. Simplement vull dir-te que gràcies per fer-me feliç cada dia. 

T’estimo molt, mami!!!

Laia

Avui mateix, queden exactament dos mesos per acabar el curs. Seran dos mesos molt intensos, ja que d’aquí a poc és la festa major del poble i la setmana següent estarem carregats d’exàmens i recuperacions (per tant tots anirem molt estressats) i, finalment, el viatge a Venècia.

Tinc moltes ganes de què arribi aquell 15 de juny tan esperat, d’arribar a l’escola trobar-me als meus companys i per fi marxar a l’aeroport direcció Bolonya. Serà un viatge especial, per recordar, ja que l’any que ve molts marxem del centre i probablement amb alguns perdrem el contacte. És un viatge que haurem de gaudir molt, ja que serà un record per a tota la vida.

El que més em preocupa ara és saber si m’agafaran al centre que vull anar l’any que ve, és el que tinc més a prop i penso que és una molt bona escola. Tinc ganes de canviar d’aires, d’escola i de gent però a la vegada em fa pena. Em fa pena deixar de veure cada dia a tota aquella gent que porto veient des de primer de l’ESO, alguns des de l’Educació Infantil o fins i tot des de l’Escola Bressol.

En dos mesos tanquem una etapa de la nostra vida per donar lloc a una altra, estaré estudiant el que realment m’agrada, amb gent nova, escola nova, etc. Però mai deixaré de recordar a tota aquella gent que ha format part de la meva vida des que vaig entrar a l’escola.

Laia Solbes

Dime cuántas noches llevo durmiendo a tu lado, que yo hace ya tiempo que perdí la cuenta, será porque a tu lado pierdo la noción del tiempo y lo encuentro normal después de tantas madrugadas contigo y del sentimiento que me transmiten tus besos. Rodeada en tus enormes brazos me siento protegida de este mundo tan cruel, me hacen sentirme segura y me dan esas ganas de seguir adelante cuando otros brazos no son capaces de hacerlo. Y te quiero más que ayer pero menos que mañana, haces que cada día los sentimientos aumenten a gran velocidad, y ten claro que quiero estar mucho tiempo más a tu lado en cada despertar, quiero que lo primero que vean mis ojos cada mañana sea tu preciosa carita, quiero ser la culpable de todas las sonrisas, quiero ser una de las personas más importantes cuando sientas que tu mundo se esté derrumbando, que allí estaré para ayudarte. Quiero peleas seguidas de reconciliaciones para hacernos más fuertes, quiero hacerme vieja a tu lado, quiero escuchar los “te quiero” a todas horas, quiero abrazarte cuando faltan palabras y escucharte cuando no, quiero ser la única que tenga la suerte de tener tus besos. Prométeme no olvidarte de lo esencial que te has vuelto para mí.

Laia Solbes

Ginestar és un poble de la província de Tarragona, que només té 819 habitants. Els meus avis paterns van decidir anar-hi a viure, a mi no em semblava gaire bona idea, ja que això implicava que hauria de passar mig estiu allà.

No mentiré, un cop portava allà una setmana d’estiu, ja vaig fer amics i amigues junt amb la meva germana, no era tan mala idea com pensava. Era un bon poble pels meus avis, ja que hi ha poca circulació de cotxes, pocs habitants. Pel poble passava el riu Ebre i això el feia una mica especial, el lloc de trobada era el “embarcador” del riu, allà he viscut molts moments que mai oblidaré i he fet amistat amb gent meravellosa.

Estiuejar al poble dels avis no era tan dolent com pensava, ara trobo a faltar aquests moments, ja que es van traslladar a Premià de Mar per problemes de salut.

Laia Solbes

M’agradaria ser entrenadora professional. Sempre m’ha agradat molt fer esport, especialment bàsquet.

Fa molt de temps que jugo a bàsquet, aproximadament nou anys. El bàsquet és un esport que sempre m’ha cridat l’atenció i practicant-lo he après moltíssimes coses.

Quan era petita, vaig practicar molts esports, com per exemple: natació, ball, gimnàstica artística, bàsquet… Encara em recordo de quan vaig trepitjar una pista de bàsquet per primer cop. Estava molt contenta de provar aquell esport, ja que cap dels anteriors m’agradava gaire. Així que vaig decidir apuntar-m’hi.

Els avantatges que té ser entrenador personal és que ajudes les persones a tenir un bon físic i una bona salut (fer esport és molt saludable). També aprofites i et mantens en forma tu mateix.

Un inconvenient que veig és que al final del dia segurament acabes molt cansada.

Ho tinc clar. Tinc moltes ganes de començar el Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Esports.

Laia Solbes

Aquest últim estiu vaig poder gaudir d’una gran experiència, vaig anar a Gàmbia (Àfrica). La meva mare sempre ha sigut una persona amant d’Àfrica, ja que per ella la gent allà té uns valors molt macos de la vida. Vam decidir fer aquest viatge unides, tenia moltes ganes així que vaig decidir informar-me sobre aquell petit país.

No explicaré el que vaig fer durant aquells dies perquè penso que no és el més important, tot i que és un dels millors viatges que he fet mai, prefereixo explicar el que he après d’unes persones meravelloses. Vaig aprendre que qui menys té és qui més comparteix, que allà quan algú et pregunta “Com estàs?” sí que els interessa la resposta. Allà, malgrat tot, sempre van amb un somriure per davant. Compartir, estimar i ser responsable des de ben petit és el que més s’ensenya.

Un cop aquí, he après que no he de comprar per comprar, que la felicitat no depèn del que tenim sinó de com ho valorem. Crec que avui en dia, el que la gent desitja és tenir aquelles magnífiques bambes que tant li agraden, aquell rellotge que està de moda, tot d’una súper marca i poder tenir tot el que vol i més. Per això crec que tothom hauria de tenir l’oportunitat de viatjar a un país del tercer món per poder conèixer personalment les condicions en les que viuen allà.

És més important tenir al teu voltant gent que t’estima i et valora que tenir molts diners i coses materials.

Laia

Respóndeme, ¿Qué sería de mí sin ti a éstas alturas, después de verte dormir tantas veces en mis brazos, de quererte por las mañanas y por las tardes, de mirarte a los ojos y transmitirte mis sentimientos?

Has pisado demasiado fuerte en mi vida, que sin ti no sé qué sería de mí, lo único que sé con certeza es que te quiero para toda la vida, y no me place estar con otro ser que no seas tú, será porque cumples cada mínima necesidad que se interpone  en mi camino, y te lo agradezco.

No me importa estar un día sin verte, mientras tu voz o un mensaje tuyo sea lo último que escuche antes de caer en un sueño; eres el mejor de todos, y tal vez no pienses lo mismo, pero para mí sí lo eres y lo serás siempre.

Me costaría la vida agradecerte las tantísimas cosas que has hecho por mí, que necesitaría otra para seguir dándote las gracias; espero que nunca te canses de quererme a tu manera y de quererme cuando ni yo lo haga, de sonreír al verme, de abrazarme por sorpresa, de besarme cuando me enfade, de seguir estando en mis malos momentos para darme ánimos, de llamarme diciéndome que me echas de menos, de seguir en mi camino y de ver un futuro a mi lado.

Gracias por convertirte en una persona esencial para mí.

Laia Solbes

He sigut tan feliç amb tu tots aquests anys, he après tantes coses de tu, i és que encara ara em pregunto molt sovint què hauria passat si no haguéssim passat part de les nostres vides juntes, juntes com hem estat. Com germanes, com el que som. No em puc imaginar una vida sense tu, tothom vol a la seva “alma gemela”; aquella persona que t’ajuda i amb la qual ho comparteixes tot…

Jo sempre t’he tingut a tu, i no saps el feliç que sóc de saber que part de la meva vida ha estat al teu costat, i que no vull que acabi, ja que sense tu no sóc res. M’has ensenyat a sobreviure, m’has aixecat quan més ho he necessitat, tu has sigut jo quan més malament estava, has sabut com fer que jo sigui feliç.

Et dono les gràcies, però no tan sols per això, sinó per tot el que hem passat, els moments, aquests moments que són records i que no canviaria per res del món. Em coneixes, coneixes els meus defectes i les meves virtuts i jo conec els teus, i les dues tenim un defecte que és el que ens separarà si no lluitem. L’orgull. Tot i així quan estimes una persona la necessites al teu costat. I dos no estan de costat si un no vol. Sempre t’he volgut al meu costat i sempre t’hi voldré.

Tenim tantes coses en comú que ni que volgués trobaria algú com tu. Tu ets especial, ets la meva amiga, la meva millor amiga, i saps què és el millor? Que tots els moments les dues juntes ja no ens els treu ningú, ja ningú pot fer-me oblidar tot el que hem passat. Avui és un dia gran, per les dues, ja saps que si tu et fas gran i forta jo ho faig amb tu. Un dia que desitjava que passés, comences a adonar-te del preu de la vida i comences a viure-la de la millor manera.

T’he trobat a faltar més que mai… Tu i jo separades? Quan érem petites ens passàvem el dia parlant de què faríem quan fóssim grans, d’on viuríem, de què treballaríem, de què faríem quan ens separéssim… I sincerament no crec que a aquella edat ens importés massa el que estava per venir, però un cop passa és dur saber que no tornaràs a passar dia a dia amb la persona que més t’importa, pensar que no tornarem a jugar a bàsquet juntes, a estar distretes a mitja classe o que no ens defensarem per sobre de tot quan algú indesitjable ens ataca…

Saps què ens diferència de germanes a amigues? Doncs que les amigues estan aquí perquè t’accepten tal com ets i la família t’ha d’acceptar vulguis o no. Per això vull que tinguis present que, passi el que passi i facis el que facis, ho podrem solucionar i que si ens hem suportat durant anys, podrem suportar-nos durant segles. No em passo una setmana amb una persona sense discutir ni un sol moment, amb tu en viuria més i si en qualsevol cas ens enfadéssim, seguiria estimant, ja que quan t’acostumes a viure amb una persona et deixa una marca tan forta que no és fàcil oblidar-la. No vull perdre’t ni imaginar-me una vida sense tu.

Estic segura que si tu no haguessis ocupat aquest lloc tan important a la meva vida, ara seria diferent, ens hem ensenyat moltes coses mútuament i et dono les gràcies per formar part de la meva vida, vull que els anys se segueixin sumant… En vull més de moments tan especials com tu!

Unides per sempre recordes? Et trobo a faltar, espero que en el dia d’avui siguis molt més feliç perquè t’ho mereixes. I recorda, que jo per tu, donaria la vida.
T’estimo molt.

Laia Solbes