LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

El destí és el seguit d’esdeveniments futurs que no es poden alterar, ja que està fixat a través de forces i/o poders sobrenaturals inevitables i ineludibles. Aquest, segons es creu i escapant del control humà, guien la vida humana i la de qualsevol ésser viu cap a un fi no escollit de tal manera que la conducta no és lliure sinó predestinada.
Molts creuran en aquesta definició, en el destí, i totes aquestes coses místiques, tot i que jo no. Bé, jo sóc d’aquelles persones indecises sobre aquests temes de creure en una idea efímera. Que creuen que els actes del passat i del present influeixen en el teu futur i per tant tot allò que fem modificarà el nostre destí i per tant els nostres actes prescriuen el nostre futur. Però a la vegada, i contradient la meva primera idea, penso que no naixem amb una història ja escrita i un destí on arribarem tot contradient també, la primera definició sobre el destí.
En resum no crec que existeix el destí tal com es defineix sinó que els nostres actes ens porten a ser qui som i a escriure la nostra història que, sense cap problema, la podem anar modificant.

Ivet

No em considero una gran viatgera, però mirant al passat, me’n adono que he viatjat bastant.
He visitat gairebé per tota Espanya incluides les illes Canàries, França, Portugal, Brasil, Malta, Andorra i pròximament Itàlia aquest estiu amb l’institut.
Tots els meus viatges han sigut purament de vacances, excepte l’últim a Malta el passat estiu que va ser per aprendre anglès tot i que també va tenir un caràcter de vacances i és un dels viatges que més m’agradaria repetir.
Si pogués escollir un lloc on anar a passar-hi un mes, aquest és Natal, Brasil, d’aquesta manera a part d’aprendre una altra llengua, podria conèixer i viure en una cultura diferent. Personalment em vaig enamorar d’aquell país tant diferent, la cultura de la platja, el sol el menjar i la beguda fresca; els paratges naturals i aquell clima tant perfecte, almenys pel meu gust.
Un altre viatge que m’ha marcat més com a experiència de la vida, i que és sense dubte inoblidable és el que vaig fer a Malta on el meu millor company era un desconegut, que a poc a poc ha anat esdevenint amic. El que em va agradar més va ser la llibertat de viatjar sola.
Un altre tipus de viatges molt diferents són els que faig amb el meu esplai, són d’aquells que et marquen. Recentment aquest cap de setmana n’hem fet un amb altres companys d’esplais diferents del Maresme. Hem visitat Carcassona, una ciutat medieval amb molt d’encant tot i que em va agradar molt més el de l’any passat al País Basc, ja podria ser pel fet que el temps no ens ha acompanyat o bé perquè el lloc on estava situat el càmping de Carcassona no estava en tan bon lloc.

En un futur m’agradaria viatjar a molts destins diferents i conèixer tots els llocs que estiguin al meu abast perquè això de viatjar és una de les coses que més m’agrada fer.

Ivet

Demà dia dotze de Febrer, és el dia del meu aniversari, faig els meus esparadissims setze. Els últims anys que he anat complint no hem feien especial il·lusió però aquest any si.
La veritat porto molts dies i setmanes fent-me pesada amb les meves amigues a causa de la meva impaciència. Des de fa aproximadament uns cent quaranta dies porto el compte enrrere en la meva agenda, precisament és allà on tinc ben marcat amb tot ple de colors el dia del meu aniversari.

Sóc la més petita del meu grup d’amigues, potser per aquesta raó la meva impaciència és tant immensa. Com que aquest any el dia dotze de Febrer cau en carnestoltes podré anar amb pijama a l’institut i segur que riurem molt i ens ho passarem bé, així que no puc demanar res més. També ja dono per suposat que serà un dia genial perquè tinc unes amigues excepcionals amb les que disfrutaré moltíssim del dia. Divendres hem organitzat a casa una petita festa en la que soparem totes juntes i passarem una bona estona, després per acabar-ho d’arrodonir anirem a cocoa per celebrar-ho ja que fan una festa especial de carnaval i podrem estar-hi fins tard.
Demà no canviarà res en especial en la meva vida ni potser serà el meu millor aniversari però espero el dia amb impaciència. Només falten 6 hores i 42 minuts.

Ivet

Només uns quants sabem el que és tenir un germà gran, jo tinc la gran sort de tenir-ne tres. El transcurs de la vida de cada un de nosaltres, ha sigut molt diferent. Jo personalment considero que sóc la que el destí li ha posat més fàcil. Menys entrebancs, menys dificultats menys preocupacions.

Un gran referent per mi és la germana més gran, la que va arribar primer, també possiblement la que el destí li ha posat més proves que superar. Ella és filla del primer matrimoni del meu pare, la seva mare va morir molt jove així que ella i la meva altra germana gran van haver de cuidar els fills de la seva mare, els seus germans, des de molt petites. La meva germana ho dóna tot pels seus germans, pels seus fills, per mi. Mentre he sigut petita la idea de tenir una germana 16 anys més gran que jo no m’agradava, però a poc a poc me’n vaig anar adonant del fet que allò era un avantatge molt gran. Podia fer coses amb ella que les altres no podien fer: podia anar de vacances amb ella en la caravana, podia jugar amb els seus fills que tant m’estimo i milers de coses més. Hi ha vegades que tenim mals dies amb problemes que en realitat són tan estúpids… i només per això ja pensem que la nostra vida és desagradable, que no val la pena. Gràcies a la meva germana que m’ha ajudat a veure més lluny dels petits problemes, m’ha ensenyat que encara que puguem tenir dificultats, les hem de superar amb positivitat i que hem de mirar de portar una vida feliç. Ella, el meu referent, possiblement encara té el pitjor per venir però la veritat, jo no he vist ningú que visqui tan feliç.

En general, sóc afortunada de tenir els meus tres germans, de tenir els seus consells i les seves ajudes. Malgrat les diferències que puguem tenir, com tots els germans, el temps que pugui passar amb cada un ja sigui escàs o extens procuro aprofitar-lo i gaudir-lo al màxim, ja que no ens veiem gaire sovint.

Ivet