LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Dicen que todo lo bueno se acaba como en un cuento, y este cuento de hadas se olvidó por dentro (de las tapas). Que todo se cura según va pasando el tiempo, pero de mis horas muertas hay minutos de silencio. No quiero tu cielo si no puedo volar, si no hay alas, ni ganas de flotar, si no hay nada que celebrar, ni luchas de pijama y almohada, ni las duchas que solo dejan cal. La vida es un tobogán, donde si subes quieren verte caer o bajar, pero nadie disfrutar del placer. Quiero mentiras de jarabe que me sepan mal, que me sienten bien, que me cierren las heridas de ayer. Si el mundo termina que nos pille dormidos, para que soñemos con lo que en la vida tuvimos.

Siento que el corazón del uso me ha dado de sí, desatado y dilatado, de tanto latir por ti. Que te vaya bien, nada más puedo decir. He dejado, pero no de quererte, que te he olvidado, pero no de mi mente, que siempre te tendré presente, desde la hora del primer beso hasta el día de mi muerte. Hablo de los primeros besos que nos dimos, los últimos versos que te escribo.
Dime, que al menos seremos amigos, aunque nunca lo fuimos, pero algo más que meros conocidos que van al cine. Siempre dije ‘no vivas del recuerdo’, que el pasado es un lastre, pero este peso no recuerda ese viaje. Así que deja que yo lleve a cuestas lo nuestro como equipaje, a rastras como un parche, para este sastre. Quise ser sencillo, no sincero. Por eso digo que me quedo con lo bueno. Por eso pido que alguien te haga ver el cielo, pero lejos, porque disfrazamos el ‘adiós’ con un ‘hasta luego’. Si renacemos y nos encontramos en otra vida, dame una torta sin mediar palabra en la mejilla, para que sepa que si duele es porque siento, y si me tratas como un perro fui animal de compañía. Y voy a caer, si te duele a ti, a mí más me va a doler, pero aprenderé a seguir.
Que te vaya bien, nada más puedo decir.

Alba

Començàreu a parlar a l’atzar un dia. Et complementa i et diu que ets molt bonica i molt maca. Et pregunta sobre les teves relacions passades i tu li preguntes sobre les seves. Quan li dius que t’han fet mal molts cops, et diu que aquells nois són tots uns idiotes i uns estúpids per deixar anar una noia com tu. Després, li expliques algunes més històries sobre el teu passat i ell te n’explica de seves. Ell comença a tontejar amb tu, i tu amb ell. Et demana el teu número i li dones. L’endemà t’envia un missatge dient-te que passis un bon dia. Aviat, parlar amb ell es converteix en una part de la teva rutina diària i cada dia l’esperes perquè et parli. Sempre que reps alguna cosa d’ell, comences a somriure i instantàniament el teu dia millora. Et parla diàriament preguntant-te com t’ha anat el dia. Parles amb ell tota la nit i sempre t’està preguntant si estàs cansada i si vols anar a dormir. Les converses nocturnes que tens amb ell són sempre les millors i les més profundes. Dorms quan ell dorm, i ell dorm quan tu dorms. Ara vol quedar i passar un rato amb tu. Quan us veieu, sents encara més química amb ell i sents papallones a l’estómac cada cop que parles amb ell. Els hi expliques a les teves amigues l’extraordinari que és i que estàs interessada en ell. Aviat et confessa que està interessat en tu i tu li dius que el sentiment és recíproc. Quedes més amb ell i comença a posar-te sobrenoms i a dir-te de forma afectuosa. Sents que ets la noia més feliç del món i que el sentiment entre els dos és molt fort.

Un dia, de sobte deixa de parlar-te ell primer. Quan ara parleu, és només perquè tu li has parlat abans. Les coses han canviat i no entens el que ha passat tan inesperadament. Deixa de posar-hi esforç quan parla amb tu i no demostra que encara vol estar amb tu. Et tornes extremadament “enganxosa”. No pots deixar de preguntar-te que va anar malament. Li preguntes si passa alguna cosa i et diu que tot va bé. Llavors comences a pensar que està molest amb tu per alguna cosa que has fet, però ell t’assegura que necessites relaxar-te i que tot va bé. Et diu que només ha estat ocupat. Així que esperes una mica i res està canviant. Ell segueix “ocupat” tot el temps i ni tan sols intenta parlar amb tu. Ara cada cop que li parles es converteix en un argument. I et fa por que estiguis sent pesada per obrir-lo tu primera sempre, així que deixes de parlar-li. Els mesos passen, i no li parles en absolut. Mai saps el que va passar des del seu punt de vista. Per culpa seva, cada dia i cada nit estàs amb dolor i malestar. No saps el que va anar malament en la relació entre vosaltres dos. Les teves amigues et diuen que l’oblidis i que no es mereix a algú com tu. Però sembla que no pots escoltar-les, ja estàs massa enganxada a ell. Trobes a faltar a la persona que acostumava a ser i no saps ni en què ha canviat. I un dia veus que té una nova noia a la seva vida. L’anomena de forma afectuosa i li diu tot el que acostumava a dir-te a tu. Li diu que pensa que és meravellosa. Li diu tot el que tu ja havies escoltat abans. Sembla que està completament bé sense tu i ara té a algú altre per parlar cada dia i nit. Et negues a creure que ha jugat amb tu, però és cert. Tu encara estàs ferida i ell ja ha passat pàgina. Encara estàs trista i tot el que fas et recorda a ell. No pots parar de pensar en ell i plores cada nit pensant en ell. En secret segueixes esperant que algun dia et comenci a parlar un altre cop i continuareu on ho vau deixar l’últim cop, però també saps que mai passarà. Compares a cada noi que coneixes amb ell. Ell ja t’ha oblidat, però tu encara estàs tenint dificultats per deixar-lo anar. Us sona familiar?

Alba

La música és una de les eines fonamentals que utilitzem els éssers humans, i està científicament comprovat que tenen influències directes sobre el teu estat d’ànim i la teva qualitat de vida. Estudis han demostrat que escoltar música influeix directament a les persones, tant de manera positiva com negativa, amb efectes immediats i resultats duradors. Tenint en compte els efectes positius de la música, molts científics sostenen que aconsegueix canvis favorables al cervell de les persones que l’escolten.

Tots percebem la música de manera diferent, i hi ha un estil indicat per cada un de nosaltres, depenent de com et sentis. Fàcilment associem una cançó o un estil musical amb el nostre estat d’ànim, i reconeixem quan una cançó ens sembla alegre o trista. Hi ha vegades que ens identifiquem de tal forma amb una cançó que només escoltar-la immediatament canvia el nostre estat d’ànim… fins i tot semblaria que hi ha cançons que estan escrites per a nosaltres.

Trobar el teu estil musical segons el teu estat d’ànim és una manera d’alliberar-te; ja sigui perquè no ho vas poder expressar en el moment adequat o simplement tens la sensació que no hi ha millor forma d’explicar el que sents que no sigui a través de la música… no sempre calen les paraules!

Alba

El meu aniversari és el 27 de desembre, dels últims dies de l’any. Una de les coses que més odio d’haver nascut tan tard és que a aquestes altures quasi tots els meus amics tenen 16 anys, i poden fer coses que jo, per ser uns mesos més “petita”, no puc. També és dolent perquè jo no tinc tants regals com l’altra gent, tenint en compte que se m’ajunta el pare Noel, l’aniversari i quasi els reis, però d’això tampoc em puc queixar.

La part bona és que cau en una època molt maca, l’època de l’any on la màgia i la família té més protagonisme que tota la resta, el Nadal. Són dies en què deixem de pensar en nosaltres per pensar en els altres. Potser per aquest motiu, quan algú pensa en el Nadal, el primer que li ve al cap són les paraules AMOR, FELICITAT i, sobretot, FAMÍLIA. Les persones estimades tenen molta importància en aquests dies, pels dinars, sopars, regals, o pel simple fet d’estar units.

Tothom diu que el Nadal és màgic, que tots els teus desitjos se’t compleixen, i coses d’aquest estil. Jo, personalment, no hi crec gaire en això, simplement crec que el Nadal està per gaudir-lo i estar amb la gent que estimes, i d’això es tracta la felicitat.

Durant aquesta època les coses es veuen d’una manera diferent: els carrers estan guarnits amb llums de diferents colors, alegres i vistoses i en l’aire es respira una aroma diferent, especial: olor de Nadal.

Alba