LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Avui he estat reflexionant sobre la salut i la seva importància. M’he fixat tot el dia en el meu voltant, en les persones que em rodegen i, sobretot, en mi mateix. Me n’he adonat del que fem i el que no fem per cuidar la nostra salut, i he trobat una mica de tot.

Per començar, m’he fixat en el menjar. A mi em sembla equilibrat i no m’he saltat cap àpat: fruita, iogurt, pa, formatge, arròs, peix, tomàquet, gelat, croissant, xocolata i embotit… repartits entre l’esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar. Ja hem fet bé de menjar peix, que diuen que és millor que la carn, que a la llarga et pot causar problemes al cor; a més a més el peix fa rutllar el cervell. Potser sobrava la pasta dolça i la xocolata, però segur que ja ho he cremat a la classe de gimnàstica! És molt important una alimentació equilibrada i amb pocs greixos, no només per l’aspecte físic sinó per la salut en general. Per beure, em sembla que no he arribat a dos litres d’aigua i, tenint en compte el constipat i la calor, seria bo beure’n més; els metges diuen que n’hauríem de prendre sense tenir set. I compte amb els refrescos, que porten substàncies químiques nocives i molt de sucre!

En quant a l’esport, l’assumpte ja canvia. Malgrat fer a l’institut dues hores de gimnàstica a la setmana i pujar i baixar a peu i en pendent carregats amb una motxilla de set quilos, la resta del temps el passem asseguts en una cadira. A la majoria d’adults també els passa. D’això ara se’n diu vida sedentària i afecta sobretot als infants, que estan moltes hores davant l’ordinador o el televisor. Opino que cal compensar-ho amb alguna anada al gimnàs o bé algun partit de futbol improvisat que es pot fer amb els amics el cap de setmana.

A l’hora d’anar a dormir, em sembla que hi anem massa tard i que això tampoc ha de ser bo per a la salut. En el meu cas, per molt esgotat que estigui, mai és abans de les dotze, sigui perquè tinc una mica d’insomni, sigui perquè em distrec amb l’ordinador o la televisió. Si l’endemà em llevo a les set del matí, representa que només he dormit set hores; tinc entès que n’has de dormir vuit com a mínim i per moltes raons: pel creixement, per no adormir-te l’endemà…

En quant a la gent del voltant, penso que potser també haurien de reflexionar sobre la seva salut: fumadors, més “canyetes” del compte, menjar malament i a deshores, anar estressat, anar poc o massa abrigat, utilitzar el cotxe per a tot, seure a la feina totes les hores, posar l’aire condicionat al màxim, etc. Estaria bé que un dia també s’ho plantegessin, oi?

Abel

Aquests últims tres anys les xarxes socials han tingut un creixement excepcional. El famós “Youtube” n’és un exemple clar perquè avui en dia es troba en el lloc més alt del podi dins el monopoli de les pàgines web de reproducció de contingut audiovisual.

L’inici del concepte de “vídeo viral” va aparèixer l’any 1996, amb la presentació de la xarxa social “Hotmail”. Gràcies a aquest servei, va començar l’expansió de vídeos curiosos o divertits que aconseguien que es creessin cadenes de missatges entre milers de persones. Un dels vídeos que va assolir més fama mundial en aquell moment va ser l’anomenat “Dancing Baby”; aquesta animació es tractava d’un model en 3D d’un nen petit que ballava; va ser creat per l’equip de dissenyadors gràfics “Character Studio”.

Avui el fenomen ha evolucionat. Tothom pot ser viral: qualsevol vídeo pot ser penjat a internet i vist per milions de persones en poc temps. Podem comprovar que els vídeos que més s’han viralitzat són els de bromes a la gent, “animalades” de bèsties i persones, els de caigudes gracioses, pífies de famosos i ridiculeses vàries. Tothom s’hi enganxa!

Hi ha una gran quantitat de producció i molta variabilitat en qualitat i format. S’hi vols fer-te viral només has d’estar atent al teu voltant per captar en vídeo allò graciós o bé gravar-te a tu mateix si t’hi consideres. Ara bé: triomfar ja és més difícil… perquè el que facis ha de ser més que original o bé contenir una idea o concepte mai vist a internet. Si ho aconsegueixes, la resta arriba sola: les xarxes socials i els canals múltiples de difusió faran la part que falta de la feina. Finalment, només cal esperar que agradi per tenir 2.330.461.830 de visites, com el famós vídeo del Gangnam Style.

Abel

Els videojocs són jocs que utilitzen sobretot el suport d’una consola o d’un ordinador per a utilitzar-los. Per jugar-hi s’han de fer servir accessoris com els comandaments, el ratolí i el teclat, entre d’altres.

Tot i ser un gran entreteniment modern, els primers videojocs van aparèixer el 1948 (increïble!). El primer s’anomenava “Tennis for Two” del qual després se’n va fer una versió més actualitzada anomenada “Pong”; els meus avis encara el tenen i jo encara m’hi he pogut entretenir i comprovar l’evolució que han patit els jocs fins avui; era molt senzill: en blanc i negre, dos jugadors en forma de línia, una pilota quadrada i una ratlla discontínua central que marcava la xarxa.

Avui hi ha una gran varietat de videojocs tecnològicament molt sofisticats: els “shoot’em all” (l’objectiu és disparar els enemics), les aventures gràfiques (amb una història que evoluciona mentre s’avança en el joc), d’estratègia (resoldre la missió i derrotar el contrincant), els jocs de rol (es crea un personatge propi que condueix l’aventura), de simulació (jocs que simulen virtualment la realitat), de plataformes (en les quals vas passant diferents nivells), d’automobilisme (curses de vehicles), de lluita (entre dos personatges), els de “survival” (jocs de supervivència en un ambient de terror) i els d’esports (per competir esportivament). A tots els videojocs s’hi pot jugar individualment contra la màquina o bé “online” compartint el joc amb altres persones. Hi poden participar tant homes com dones i estan preparats per a totes les edats.

Molts experts opinen, sobretot darrerament, que els videojocs causen addicció i tenen efectes negatius en els ulls, poden afectar el comportament perquè molts tenen continguts violents i agressius i que tot plegat va en detriment del rendiment escolar. D’altres pensen que, a part del factor d’oci, hi ha videojocs educatius la pràctica dels quals pot millorar la concentració, la capacitat visual i espacial, la memòria, la creativitat i la sociabilitat.
Jo sóc jugador habitual de videojocs. M’agrada practicar-los i fins i tot he anat a alguna trobada a escala internacional on competeixen els professionals de la matèria. Sóc conscient que jugar-hi massa estona no és adequat i que costa mesurar el temps. Tampoc m’entusiasma el contingut d’alguns jocs com ara els de guerra, l’ús d’armes, assassinats i drogues… sobretot quan els gràfics són molt realistes. Potser per això ara em decanto més per jocs d’estratègia on, en tot cas, els combats es fan entre personatges imaginaris League Of Legends; en aquests tipus de jocs cal prendre decisions en la resolució de problemes i convé tenir memòria i agilitat. Per tant, opino sobre aquest tema que, com en moltes d’altres coses, cal saber triar, sospesar, racionar i, evidentment, divertir-se.

Abel

El tipus de música que més m’agrada és l’electrònica: música contemporània que utilitza noves tecnologies com ara sintetitzadors, “samplers”, caixes de ritmes, seqüenciadors i ordinadors, per tal de crear uns sons específics. El ritme és molt marcat, fort, contundent i amb distorsions i repeticions, sempre dins d’una melodia que es reconeix fàcilment. Els gèneres amb els quals més m’hi identifico són l’”electro” i el “dubstep”. Entre els meus artistes i grups preferits hi ha “DVBBS”, “Dimitri Vegas & Like Mike”, “Knife Party”, “Marsal Ventura” i “Skrillex”. Tots són discjòqueis (DJ’s) i els admiro perquè són creadors que experimenten tecnològicament a cada cançó que composen.

Escolto aquesta música cada dia una estona. Em distreu i em convida a seguir el ritme amb tot el cos. Ara bé, amb cascs, per no molestar a la gent del voltant. De totes maneres el que més m’agradaria seria anar a un concert per gaudir-la en directe i a tot volum, i veure com l’artista improvisa mesclant i masteritzant sons i fins i tot versionant cançons antigues; a més a més, l’ambient va acompanyat d’imatges virtuals, làsers i efectes especials a dojo. És espectacular!

No és, però, l’únic tipus de música que m’agrada. De tant en tant escolto New Age, Hip  Hop, Pop, Heavy… i aprecio molt la música clàssica. Jo mateix l’havia practicat al piano durant sis anys!

Per tant, si a mi m’agraden tots els estils i gèneres musicals, no entenc per què a la majoria de gent adulta no els agrada la música electrònica. Diuen que els perfora les orelles, els posa nerviosos i que no val res. A mi em sembla que el que passa és que no l’entenen. Haurien de saber que aquesta música tan “moderna” recorda la música ancestral i primitiva dels primers instruments de percussió. Si l’escoltessin bé, reconeixerien que no és gens fàcil compondre-la. I que fins i tot hi ha metges que diuen que podria ser “curativa”, si es receptés contra la depressió i els estats d’ànim baixos…

Abel

Ahir, 31 de novembre, va néixer la meva primera cosina, la Marina. És curiós, però fins ara tots els cosins que tenia a la família eren nois. La il·lusió dels tiets, tietes, pares, mares, avis i àvies va ser immensa, ja que sempre els havia fet anhel que arribés una noia.

Tot va començar fa uns mesos quan la meva tieta Marta ens va sorprendre amb la notícia que tindria una altra criatura. “Ja en porta tres” -vam pensar tots. Al cap de cinc mesos ens va fer arribar el resultat d’una ecografia: efectivament, seria una nena. Aquell dia, amb la parentela, ens vam posar molt contents i a la nit ho celebràrem amb unes pizzes i unes ampolles de cava ben bo i fresc.

I ahir va arribar al món. Si voleu que us digui la veritat, així d’entrada i vestida, jo no li vaig veure cap diferència respecte als meus cosins en néixer. Les coses van canviar quan, a la tarda, li van foradar les orelles per posar-li unes arracades menudes. Això sí que va ser una gran novetat…

Abel Oliva Roselló