LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Amish

zakariaelkarchouni | 17 març 2014

La setmana passada vaig veure un reportatge sobre els Amish, aquests són un grup cultural molt religiós i no utilitzen les noves tecnologies com els automòbils, les televisions, etc.

En aquest reportatge uns joves, s’anaven del camp a viure una setmana a la ciutat, els joves estaven una mica sorpresos pel que veien, perquè era la primera vegada que anaven a la ciutat, el comportament d’aquests era una mica estrany. Els joves van aprendre molt sobre el que existia fora del camp. Es vestien de manera occidental, utilitzaven noves tecnologies, etc. Però hi ha una cosa que l’estaven pensant durant tot el dia “Quan torni a casa, la meva família m’acceptarà?”.

A l’hora d’anar a casa tots van anar vestits amb pantalons i camises. Però quan van arribar, dels quatre joves a cap el van acceptar a se casa.

La família de la primera noia s’havien mudat de casa per tal de que la seva néta no els trobés, la família de la segona, quan va arribar no li van voler obrir la porta i quan va anar a parlar amb les seves amigues, com la noia anava vestida normal, se’n van anar corrent, s’escapaven les amigues que des de petita havia estat amb elles. La família del tercer, el van deixar entrar a casa, però el tractaven diferent, per exemple li feien menjar en una taula apart. I la última noia que havia quedat amb les seves amigues en un bar, quan la van veure també se’n van anar corrent.

En aquesta cultura és deixen influenciar molt, sobre el que diu la gent. Jo no estic gaire d’acord amb la manera de pensar dels amish, però cada persona fa el que vol, i s’ha de respectar

 Zakaria

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Cultura, Respecte, Zakaria el Karchouni
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Stop apujada de preus!

zakariaelkarchouni | 27 febrer 2014

La setmana passada, vaig anar a Barcelona amb uns amics. Vam arribar a l’estació, vam saltar i ens vam esperar a l’andana a què arribes el tren. Va arribar, vam pujar i vam anar fins a Barcelona. Vam estar tota la tarda allà. Quan tornàvem, vam saltar per les escales, desprès d’haver passat, una senyora molt empipada es va apropar i ens va començar a dir que érem uns sense vergonyes perquè ella havia pagat i nosaltres no. Nosaltres no li vam fer cas, vam baixar a l’andana i vam esperar al tren. Mentre estàvem abaix vam veure com la senyora es va apropar a parlar amb els “segurates” i ens assenyalava. Els segurates es van apropar a nosaltres i ens van dir ” Si us plau si us heu de colar coleu-vos per l’altra zona que no hi ha gent” i l’altre segurata somrient va dir “No passa res, per colar-se, si nosaltres també ens colem”. Nosaltres els hi vam agrair.

De fet, és normal que la gent no pagui el tren, perquè des de fa un temps el preu del transport públic està desorbitat.

Zakaria

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Pagar, Tren, Zakaria el Karchouni
Etiquetes
Tren
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

En el fons els estimem

zakariaelkarchouni | 14 febrer 2014

Els germans petits tenen el do de fer la punyeta, però et fan riure, tothom que tingui germans sabrà del que parlo: Quan et molesten i els persegueixes però s’escapen darrere la taula, quan ells volen mirar els dibuixos animats i tu canvies perquè no ho vols veure, però tornen a canviar pels botons de la tele… Al final acaba sent tot un joc.

Abans d’ahir, estava parlant amb el meu amic sobre els germans petits, i em va dir que estava fart d’ells, que passés el que passés als seus germans no és preocuparia, però jo sabia que no era veritat, que en el fons se’ls estimava.

L’endemà, vam anar a donar una volta per la Gran Via, i quan tornàvem, vam veure una ambulància, i com el meu amic és molt tafaner va anar a veure què passava, jo el vaig seguir. Quan va anar es va trobar a la seva germana, s’havia trencat el tendó i l’havien d’operar. El meu amic es va esverar i va trencar a plorar.

Per molt que els nostres germans ens facin la punyeta, en el fons els estimem.

Zakaria

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Estimar, Germans, Zakaria el Karchouni
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Facebook

zakariaelkarchouni | 22 octubre 2013

¿Qué adolescente no tiene un facebook? El facebook, es una red social donde compartimos fotos y videos con nuestros amigos de momentos claves de nuestra vida.

Hablamos por un mini chat, etiquetamos a nuestros amigos con fotos graciosas, compartimos regalitos y hacemos encuestas curiosas para saber detalles de la vida de la gente que apreciamos y que personalmente sería atrevido preguntar.

En facebook también puedes tener presente los eventos importantes, como son las actividades de algún famoso o la fecha de cumpleaños de tu mejor amigo o de alguna chica que te interese.

Facebook parece ser la mejor página de la época… Pero ninguna página de internet es perfecta y facebook podría ser dañino sino tomas las precauciones debidas.

Generalmente y casi inconscientemente colocas información personal que podría ser de utilidad para alguna persona que pretenda hacerte daño, como tu edad, dónde vives, cuántos hermanos tienes, dónde acostumbras a ir y hasta cuántas veces has roto con tu novia. Datos que manejados por una mente maquiavélica podrían ser mortales.

Además si te lees detenidamente el contrato virtual que aceptas cuando te haces miembro de la página, dice que aunque tu cuenta sea borrada, FB tiene derecho a las fotos que han sido subidas y que estas permanecerán en FB hasta que ellos consideren.

Lógicamente te emocionas tanto preparando tu presentación que no das importancia a este detalle, pero debemos tener mucho cuidado, porque facebook es una excelente herramienta social para nosotros los adolescentes que nos encanta cultivar amigos, pero mal manejada podría ser muy peligrosa.

Zaka

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Facebook, Zakaria el Karchouni
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Hay cosas que no se pueden arreglar

zakariaelkarchouni | 21 octubre 2013

05/12/2012 Este día, nunca se me olvidará, siempre quedará en mis recuerdos. Fue el día en que me expulsaron para siempre de mí instituto. Me expulsaron porque, según la directora, me pillaron con drogas en horario escolar, llevaba un grinder lleno de Marihuana.

Todo empezó, cuando estaba en las gradas del polideportivo, vi que tenía algo en el bolsillo, lo saqué y me di cuenta de  que era el grinder, yo sin saber que el profesor estaba detrás lo abrí, había  un poco de polvo que se había quedado pegado en el grinder, me giré y me lo encontré de brazos cruzados mirándome, me preguntó que era eso que tenia en las manos? En ese momento se me pasaron mil excusas por la cabeza, pero no podía hablar, me quedé en blanco.  Me dijo que se lo diera, yo no quise, me hice el loco, me siguió insistiendo hasta que se lo di. Tres horas mas tarde me sacan de medio de clase. Me llevan a la sala de actos y mi tutora me comunica que estoy expulsado durante 3 días (de momento), me dice que ya no puedo seguir haciendo  clases durante este día, que me esperara a que acabaran las clases, cogiera mis cosas, y me fuera para mí casa. Sería la última vez que volvería a hacer clase en ese instituto.

Llegué a casa a las 15:30, las clases de tarde empiezan a las 15:00. Mí padre me preguntó que por qué había llegado tarde. Le contesté susurrando “me han expulsado, papa”  no me escucho me dijo  “Zakaria dime porque has llegado tarde!”  le conté que me habían expulsado.  Hubo un silencio incómodo, entonces me giré, y fui a mi habitación antes de que me preguntara el por qué de la expulsión. Después de un rato vino a mi habitación y me lo preguntó. Yo le respondí : me han expulsado porque me han pillado con un grinder. Él, curioso, me preguntó que es un grinder? (para él, era la primera vez que escuchaba aquella palabra) y le dije para qué servía, entonces se quedo callado y se fue.  Mi madre llegó de trabajar le habían llamado, y  ya sabía todo, pero aún así me preguntó por qué estaba en casa,  para ver lo que le contestaba, Le dije la verdad y me dijo: Zakaria estoy decepcionada nunca pensé que tu llegaras a hacer esto.

Después de tres días fui a la reunión entre mis padres, mí tutora y la directora. Me dijeron que quedaba expulsado para siempre y que la inspectora de educación ya me estaba buscando otro colegio.  Esa fue la última vez que pisé ese colegio.

Zaka

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Droga, Expulsió, Institut, Zakaria el Karchouni
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

setembre 2025
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox