LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Aquest escrit esta fet abans de veure la final de la Champions. I voldria dir la meva opinió sobre els dos equips. Per una part tenim el Reial Madrid i per l’altra l’Atlètic de Madrid.
Tots dos són grans equips, un té més poder econòmic que l’altre, però tot i això és una final molt equilibrada i la pot guanyar qualsevol dels dos. Per la part del Reial Madrid ha sigut una competició molt còmode i plàcida, només ha hagut de sofrir en un partit de tota la champions. En canvi l’Atlètic ha sigut un equip bastant sofridor a l’hora de passar de rondes, però tot i així s’han plantat a la final eliminant a tot un Barça.
Com a Madridista que sóc, tinc certs dubtes sobre si es guanyarà la dècima aquest any. I els meus motius són bastant extensos. Un equip que va partit a partit, final a final, minut a minut, és un equip a tenir molt en compte perquè si ens confiem ens la “fotran”. Potser només sóc un madridista pessimista o potser només veig la realitat.

Sergio

Segona divisió, cadets de primer any i una lliga impossible. Aquests són els factors que ens vam trobar a principi de temporada el cadet b del C.E Vilassar de Dalt. Tothom era bastant optimista amb el projecte del nou entrenador, fins i tot vam redactar els nostres objectius en un paper. Tothom volia guanyar.

Primera jornada, primera victòria de la lliga. I això va continuar fins als partits clau, amb uns resultats de 2-2, i 1-1 amb els màxims rivals.
El mister, en un entrenament ens va fer canviar d’idees en una mitja hora. El seu discurs era; no podíem anar de bons sent de primer any. Així doncs, cada partit que es jugava, es jugava com si fos una final, això ens va donar una ratxa de partits guanyats molt elevada.

Va arribar l’hora de la veritat, el partit més important de l’any per nosaltres, tot es jugava a una. Abans del partit, un vídeo motivacional i durant tota la setmana pensant exclusivament en el partit va donar el resultat que tothom esperava, 2-0 i pràcticament una lliga, que pel mister no entrava en els seus plans de treball.

Amb això queda demostrat, que per molt petit o inferior que siguis, mai et donguis per vençut, sempre hi ha una esperança.

Sergio

És possible que et preguntis sobre el teu futur i et diguis a tu mateix el que vols fer o vols estudiar, com per exemple; vull tenir un treball d’èxit i que em proporcioni diners o, a vegades veus a gent amb tratjes i diners, i ja creus que allò és èxit. Però això no és èxit, si vols fer el que aquesta gent fa, és només pels diners.

Però hi ha gent que somia amb coses que fer, dedicar-se…però no deixen de posar-se escuses com; és molt difícil arribar, no tinc recursos per fer-ho , no sé el suficient… Però tot això és mentida, el recurs més important està al teu cap. Si vols fer realitat el teu somni, t’esforçaràs cada hora, cada moment per fer-ho possible, però pensa que la competència serà brutal. Mentre tu estiguis dormint, altres estaran treballant per ser millor que tu, mentre tu estiguis menjant seguiran treballant per ser millors que tu. Mai t’acomodis en el teu talent, perquè d’altres seran deu vegades millor que tu si no treballes dur.

Quan tens la teva idea o somni, la gent del teu costat et dirà que siguis realista, fins i tot tu mateix penses que és impossible, però jo em pregunto, per què ser realista? Si quan estàs sent realista, estàs tancant i acceptant que aquell somni de impossibilitat es compleixi.

L’èxit és un u per cent de talent i un noranta-nou per cent de treballar el teu talent per millorar-ho. Això vol dir que si tens un talent en alguna especialitat, no paris de treballar i esforçar-te per millorar l’habilitat en el teu talent. Perquè si no mai arribaràs a ser ningú. El preu de l’èxit és altíssim, però la recompensa també. Si t’arrisques perdràs moltes coses bones, però en guanyaràs d’altres.

I si arribes, tothom que et deia que mai ho faries, vés i digue’ls que ja ho has fet.

Sergio