LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Jo crec que la moda és molt divertida. Segurament al sentir la paraula ‘moda’, directament penseu en roba, models, etc. Les modes no només tracten de roba, també ho són els videojocs, les joguines, complements, un color en especial, algun pentinat, maneres de ser i de pensar, etc. Hi ha moltíssima gent pendent de les coses que es posen de moda, sempre volen estar ‘a la última’ per destacar i ser el centre d’atenció. Personalment, crec que les úniques persones que aconsegueixen el centre d’atenció són aquelles que van al contrari de les modes.

Ara anem al tema principal, les modes són divertides bàsicament perquè es van repetint al llarg del temps. Modes que estaven totalment desfasades tornen a ser ‘guays’. D’alguna manera és com si tornéssim al passat, uns anys enrere, quan els nostres pares eren adolescents com nosaltres.

Per aquest motiu crec que les modes són absurdes i divertides, són quelcom passatger i que pot durar dos o tres dies. La meva conclusió és que no s’haurien de seguir modes i ser tal i com un és en realitat.

Sara

Avui, amb l’ institut hem anat al saló del ensenyament per orientar-nos respecte als batxillerats i universitats. Ha estat molt interessant i productiu. Hi havia molta gent que t’ajudava en els teus dubtes, algunes universitats i instituts estaven allà fent publicitat del centre i de les assignatures, etc.

Personalment, ara mateix no tinc gaire clar el que vull estudiar. Més o menys sé el que m’agrada i al saló ja hi vaig anar amb una varietat d’ idees però concretes. Ara he descobert nous estudis que també m’han agradat molt i torno a estar bastant confosa.

Tothom ens diu que no ens preocupem, que simplement triem el que més ens agrada i que tot té sortides. Realment és difícil no preguntar-te que faràs mes endavant, si el batxillerat que has agafat et deixarà estudiar la carrera que voldràs, etc. Finalment, trobo que qualsevol decisió podria ser la correcta. Ens podem equivocar però sempre rectificar. No importa què, hem de triar el que ens agradi i aprendre sobre el que més en motiva.

Sara

És increïble com la gent pot tenir tants canvis d’opinió en tant poc temps, o molt, depèn de com ho vegis. Moltes vegades ens fem una idea sobre alguna cosa, i estem convençuts d’allò però al cap d’un temps, parlant amb la gent, amics família… t’adones de que potser estaves equivocat. Immediatament canvies d’idea i ja no penses el mateix que abans.

Bé, a on vull arribar jo és a cada cop que hi ha un canvi d’estació. Bàsicament quan estem a hivern i a estiu. Normalment el que passa és que quan és hivern fa moltíssim fred, has d’anar molt abrigat, portar moltes jaquetes a sobre, anar molt carregat, etc. Per aquest motiu la gent comença a dir que vol que sigui estiu, volen que ja arribi la calor, anar amb poca roba, més còmode, anar a la platja, posar-se moreno i sobre tot per les vacances.

No us penseu que això només passa al hivern, quan és estiu estem farts de tanta calor. Estem farts de que sempre tinguem tanta calor, que a la nit casi no puguis ni dormir… Per aquest motiu a l’estiu vols que sigui hivern, no fa tanta calor, pots anar amb molta roba sense cap problema, etc.

Per aquest motiu crec que la societat casi mai estarà contenta amb el que tingui més a prop, sempre voldrà el que no pot aconseguir.

Sara

Si un dia aneu pel carrer i a unes quantes persones els pregunteu si els agrada ballar, estic segura que la gran majoria us dirà que sí. Potser no els agrada un estil en concret ( ja sigui ballet, hip-hop, etc), simplement els agrada per passar-s’ho bé a una festa, una discoteca o amb els amics. Si us hi poseu a pensar, el ball és una cosa quotidiana, que la fas sense adonar-te’n. Sobre tot si estàs content. Simplement amb el moviment del peu quan escoltes musica, ja sé que a això no se li pot dir ballar però estàs marcant un ritme.

Un cop dit això, vull parlar dels ballarins professionals o no tan professionals. Potser per a algunes persones és una tonteria però cada ball significa alguna cosa, cada pas, cada moviment, gest o mirada. Depèn de la cançó el sentiment del ball serà diferent, però això és bastant obvi. Un ballarí podria enamorar-te sense tocar-te o parlar-te. El propi ball et dirà el que necessites saber, no tot, però suficient.

Per aquest motiu crec que el ball no és nomes un moviment, també és un sentiment.

Sara