LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Ara queda poc més d’un mes i mig de classes, i tot i que estic millorant en algunes assignatures, hi ha d’altres que continuo anant malament. Fa poc em van informar d’un projecte per l’any vinent, es tracta de marxar un any a la Vall d’Aran a fer un mòdul d’esports de muntanya, especialitzat en snowboard. Aquesta és una oportunitat molt bona, ja que les pràctiques són molt més constants i a més a més el nivell és més elevat.

Ara mateix, si en aquestes alçades del curs no tingués dificultats en aprovar, aquest projecte seria força possible de realitzar, però per culpa dels meus suspesos no tinc molt clar si podré fer-ho. Ara em lamento perquè només que m’hagués esforçat una mica més, i hagués estudiat, l’any vinent seria a la Vall d’Aran, fent el que realment m’agrada.

Gràcies això he aprés que tot és important, i s’ha d estar preparat per poder agafar aquelles petites oportunitats que ens dona la vida. Ara mateix tant de bo pogués tornar enrere i posar-me a estudiar de nou.

Pau Comas.

Ara mateix no estic passant pel millor moment de la meva vida, la situació a casa i a l’escola és complicada per a mi. Les dues coses estan vinculades, si l’escola em va malament a casa tinc problemes, i el mateix a l’inrevés. Però bé, no vull redactar aquest escrit per donar les culpes al demés, sinó per reconèixer els meus errors per poder millorar.

Començaré per l’escola, que és el tema que més em preocupa. Aquesta avaluació no ha sigut gens positiva, i això és degut a la falta d’atenció a classe i d’estudi. Ara tinc un repte, és intentar aprovar totes les assignatures en dos mesos, sé que és complicat, però amb esforç no tinc cap dubte de poder aconseguir el meu objectiu. A casa, el que hauria d’intentar millorar és la situació amb els meus pares i començar a implicar-me en les feines de la casa.

Fins ara no he fet res de les dues coses, suposo que això és el motiu del meu fracàs, però a partir d’aquest moment intentaré millorar.

Pau

La vida de l’estudiant es resumeix en: durant cinc dels set dies de la setmana anar pels matins a l’escola, i passar-te les tardes o bé estudiant o fent deures, i els altres dos dies de la setmana, que en teoria són per descansar, te’ls passes igual que la resta.

Se suposa que quan ets adolescent és quan costa més formar una vida social, però com voleu que ho fem si ens hem de passar totes les setmanes tancats a casa estudiant. Hi ha gent a qui això no li importa i no surten de casa, jo penso que això no és normal, la vida és per disfrutar-la, no passar-te mes de vint anys d’ella tancat a casa.

Finalment jo penso que sí que s’ha d’estudiar quan ets adolescent, però també penso que no ens podem passar tots la nostra infància i adolescència tancats a casa.

Pau Comas

El meu escrit és per parlar-vos de la noció del temps.

Quan som de vacances desconnectem completament de la rutina, no sabem si estem a dimarts o a dijous. Això s’anomena perdre la noció del temps. Es curiós perquè quan comencem les vacances és com si entréssim en un món completament diferent, on no tinguéssim un horari i poguéssim fer el que ens plagui.

Jo personalment, aquestes vacances he desconnectat completament, no sabia a quin dia estàvem i què havia de fer. De fet havia de presentar un escrit, i des de quan vaig començar les vacances fins quan les vaig acabar no em va passar pel cap que havia de fer l’escrit.

En definitiva, quan som de vacances només penem en passar-nos- ho bé, i no pas en continuar fen la mateixa rutina de cada dia.

Pau

Reconec que no sóc el alumne perfecte, i també sé que he de canviar moltes coses per poder millorar acadèmicament. D’altra banda no m’és fàcil, entre altres coses perquè per culpa del meu comportament i notes d’altres anys, alguns professors ja em prenen pel nen que no fa res. Aquesta actitud no només la veig en els professors, sinó també en alguns alumnes, que sense saber com treballo ja em prenen com si no fes res…
Jo, repeteixo, no sóc el millor alumne, però estic totalment segur de que si aquells professors canviessin una mica la seva actitud, jo em sentiria millor, i la meva actitud canviaria, i amb ella també les meves notes. Aquet escrit no és per posar les culpes de les meves notes als professors, sinó que és un escrit fet perquè els professors se’n adonin de que jo estic disposat a canviar, però que necessito una mica d’ajuda des de la seva part.
Moltes gràcies.

Pau

Em dic Pau Comas i faig 4rt de la ESO, l’any passat, ens van venir a parlar sobre el nostre futur, ens van explicar que a 4rt ja hauríem de prendre decisions sobre el nostre futur. Jo des de ben petit que sé el què vull fer, vull fer INEF.
Sempre he pensat que hauria de passar pel batxillerat científic, no estava molt segur de si ho podria fer, tal i com m’havien explicat, per la seva dificultat. Quan va arribar l’hora de triar l’itinerari no vaig tenir altra opció que triar el científic tal de preparar-me per l’any que ve, però fa unes setmanes em van explicar que hi havia la possibilitat d’accedir a INEF sense haver de fer el batxillerat científic, existeix un mòdul especialitzat, un mòdul perfecte per a mi.

Moltes persones em critiquen pel simple fet de no voler estudiar batxillerat, però si no el faig es perquè penso que aquest mòdul serà el millor per a mi. Tinc ganes d’entrar en aquest mòdul per poder fer el que de veritat m’agrada i m’apassiona, per poder arribar a tenir un bon futur.

Pau

El dia abans del meu aniversari va ser el dia més llarg de la meva vida. A classe no podia pensar en res més del que faria l’endemà per la tarda, no em podia concentrar. Tot l’any esperant aquet dia tan especial, dotze mesos impacient per aquest moment.

Per fi em vaig despertar al dia següent, el dia del meu aniversari, les classes van passar volant, i no només les classes, sinó que tot el dia, va passar tant despresa que no em va donar temps ni de gaudir del dia.

Cada aniversari se’ns queda marcat al nostre cap per tota la vida. Jo encara me’n recordo la festa del 8 anys, el berenar al pati i la pinyata, i desprès el pastis de xocolata. Però ara les coses han canviat, ara ja no hi ha pastís ni pinyata, ara simplement un sopar, o una de aquestes coses avorrides.

El plaer de rebre una simple felicitació és increïble. Cada persona que em felicitava em feia sentir important durant aquell curt dia. I el millor és poder celebrar el teu aniversari envoltat de les persones que més estimes, aquelles que passi el que passi sempre estan amb tu, aquelles que et continuen estimant encara que s’enfadin amb tu, aquelles que arriscarien la vida per poder salvar la teva. La família i els bons amics.

En definitiva, et passes tres cent seixanta quatre dies esperant, per només vint-i-quatre hores, però vint-i-quatre hores inoblidables.

Pau