LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Fa uns mesos a francès la Monica ens va dir que, si volíem, els que fèiem aquesta assignatura podíem fer un intercanvi amb una escola francesa. Jo vaig tenir moltes ganes de fer-lo des del moment en que ens ho va dir, encara que pensava que els meus pares no em deixarien fer-lo.

Aquell dia quan vaig arribar a casa el primer que vaig fer va ser explicar-li a la meva mare i em va dir el que m’esperava, que no, però jo no em vaig rendir tan fàcilment i em vaig passar tota la tarda intentant convèncer-la i al final ho vaig aconseguir, encara que jo no aniré a França (ara em penedeixo d’haver dit que no).

Fa unes setmanes la Monica, ens va dir el nom del francesos que vindrien a passar els cinc dies a casa nostra, la francesa que vindrà a la casa meva es diu Madissone, ja he parlat amb ella pel mail i també em va escriure una carta descrivint-se. Ja falta molt poc i estic molt nerviosa perquè arribi. Espero aprendre alguna cosa més de francès.

Marta

A finals del curs passat ens van explicar a la classe que a quart havíem de triar si volíem fer quart científic, tecnològic o humanístic i que podia ser el batxillerat que triéssim o no. Jo vaig tenir molt clar que volia fer el científic, des de feia un temps ja sabia més o menys què volia estudiar i que per fer allò havia d’estudiar aquest batxillerat.
Ara que ha passat el primer trimestre de 4t ja no tinc tan clar el que vull fer, ja que veient com em va física no crec que faci el batxillerat científic, encara que pel que vull estudiar el segueixo necessitant. Fa poc em van explicar que tenia una altra opció, que és estudiar una cosa molt semblant i que no es necessita el científic per fer-ho sino que es pot fer amb qualsevol batxillerat, he pensat que segurament faré això però tampoc estic del tot segura, ja que acostumo a canviar d’opinió sobre el que vull estudiar cada dos per tres. Sort que encara queda temps per triar.

Marta

Ja falta poc per les festes de Nadal, les meves festes preferides. A molta gent li agrada el Nadal perquè reben regals, però no és per això que m’agrada tant sinó per l’ambient que hi ha, els carrers i les cases decorades amb figures i llums de nadal, anar a veure les paradetes de la fira de santa Llúcia, el pessebre vivent , la cavalcada de reis…
Altres raons per les que m’agraden aquets dies de festa és per les coses que faig com per exemple estar davant de la xemeneia parlant amb els meus tiets, encara que sempre m’acaben preguntant per les notes del trimestre i aquest tema ja no m’agrada tant; passar-me la tarda de reis a casa amb uns amics jugant a la Wii i a jocs de taula que, encara que normalment no m’agradin, al estar amb els amics m’ho passo molt bé, i altres dies que quedo amb les amigues i també em diverteixo molt i per acabar una de les raons per les que m’agrada tant és perquè és festa i no hi ha institut.

Marta

Un dia de la festa major d’aquest any, en Jaume, un amic, es va trobar una pila de revistes “Muy interesante” i vaig agafar una de l’any 1985 per mirar el que pensaven en aquella època.
Quan la vaig començar a llegir, vaig veure que hi havia un test sobre com es pensava que seria l’any 2000 i al final es donaven les respostes que havia escollit l’Arthur C. Clarke, un científic.
Hi havia preguntes que ara poden sonar molt ridícules, i esmentaven molts cops una mena de drogues de rejoveniment.

Una de les preguntes era: en quin any creus que l’home del carrer serà capaç de conduir un vehícle espacial?
El científic va contestar que els podríem conduir a l’any 1997, estem al 2013 i encara no els conduïm.
També pensava que l’efecte hivernacle no causaria cap dany en els darrers 40 anys, segons l’Arthur, estaríem vivint a la lluna l’any 2019 i al segle XXI una aula típica seria: un grup d’alumnes en una classe escoltant a un ordinador o a un robot.

No entenc com podien pensar que en 15 anys canviarien tant les coses.
Encara que algunes respostes eren molt absurdes, el científic, sorprenentment, va encertar en unes altres, com per exemple, va encertar en quina seria la població a l’any 2000.

Marta