LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Ahir a la nit vaig sopar pizza amb el meu pare mentre vèiem el partit del Barça. Vam patir, i molt, però finalment vam guanyar. Després em vaig estirar a la part llarga del sofà, li vaig agafar els comandaments de la tele al meu pare per veure quins programes emetien o per disfrutar d’alguna gravació, llavors em va dir que ell marxava a dormir.

Vaig decidir-me de mirar una pel·lícula de comèdia. La veritat és que em va agradar bastant, es diu “Niños grandes 2”, per si interessa a algun lector. Entre whatsapps i la pel·lícula vaig acabar al llit a les 4.

Avui m’he despertat a les 12 del migdia, he esmorzat i he anat a fer un tomb amb el meu gos mentre que la meva germana estava al gimnàs i el meu pare prenent un cafè amb la meva mare a La Concòrdia. Quan han tornat tots hem dinat i m’he inspirat en fer aquest escrit.

Luca

M’agradaria parlar del tràfic, el món dels vehicles i de la seguretat de la gent al carrer. El meu pare i jo ens hi fixem molt. Els conductors que van lentament, els joves, els veterans, els de l’autoescola, els creguts, els que van amb música al màxim volum, però sobretot els que posen l’intermitent.

Per això he decidit fer una mena de joc. Ja fa un temps vaig proposar als meus pares aquesta idea i la han acceptat. Aquest petit repte té com a objectiu la seguretat tant nostra, com la de la gent que circula també pel carrer, siguin cotxes o vianants.

És així de simple: tan sols s’han de posar els intermitents sempre que es requereixi. En el cas que no sigui posat s’haurà de ser “castigat”. En el meu cas, he proposat als meus pares que cada cop que s’equivoquin m’han de pagar una multa imaginària de 20 cèntims.

D’aquesta manera tots sortim guanyant, ja que aquest joc no ens ajuda solament a concentrar-nos, sinó que també ajuda a augmentar la nostra seguretat. Podríem dir que els intermitents són la nostra manera de dialogar amb altres cotxes que també circulen, és a dir, avisem que anem a girar, que estem parats…

Luca

Ja fa uns mesos, hauria d’haver començat a escriure i penjar escrits en aquest bloc. He tingut l’obligació de penjar-ne com a mínim un, ja que la resta dels meus companys i companyes n’han escrit sis fins la data d’avui. No tinc cap tema en ment sobre el qual pugui explicar qualsevol cosa, ni molt menys un text ben escrit, que és el que hauria de ser, com m’haurà repetit el meu professor suposo que unes sis vegades i m’ha ajuda’t a fer una pluja d’idees del que podria parlar.

Només faig que escriure lletres, paraules i en definitiva frases sense sentit, com si anés perdut pel món on hi vivim tots. Crec, i estic ben segur que a tots ens ha passat en algun instant de la nostra vida la sensació d’estar tan perdut, però tant, que no saps ni què fer per retrobar-te.

De moment ho deixaré aquí i mica en mica penjaré més dels meus escrits i aniran millorant, tant en el escrit en si mateix com les meves idees penoses.

Luca