LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Vull parlar-vos de com veig jo la situació. Jo veig el meu institut com el millor que pot haver, no solament pels alumnes, sinó també pels professors, si us ho pregunteu això és per a que m’aprovin (és broma).

Realment estimo als meus companys, són els millors, sempre estan fent broma o estudiant, m’agrada divertir-me amb ells i m’ho passo molt bé amb ells. Estic desitjant que arribi el dilluns per explorar Holanda amb ells. Sense ells estaria tot el dia callat, sol i pensant en altres coses no tan divertides com un acudit.

Els professors, d’altra banda, també crec que són molt bons, ens tenen molta consideració, ens escolten quan tenim un problema, ens fan somriure amb algun acudit o alguna broma. Ensenyen molt bé, encara que jo suspenc algunes coses, jo sé que ells ho fan tot el millor que poden. Sóc jo el que ha de treballar més. Així i tot ells es preocupen d’això, m’adverteixen per a que millori, els hi dec molt.

L’institut en si és molt més organitzat, té més nivell, i d’alguna manera vull dir que és diferent a l’institut de Premià de Mar. Jo allà no hi feia res bo, no m’agradava el meu entorn, els professors eren molt estrictes i no tenien tant nivell com els que tinc ara, els alumnes hi havia alguns que fins i tot em feien por, però el pitjor és que amb tanta gent no hi ha suficient vigilància: he vist a nens de primer amb ampolles de licor i fumant cigarrets i porros. En aquest institut, en canvi, no hi ha tant de caos ni la gent fa por, els professors són molt amables, els alumnes són genials, simpàtics, realment únics.

I per això diré que als que ja no veuré perquè van a un altre institut o a fer mòduls o que repeteixi o alguna cosa d’aquestes, que els trobaré molt a faltar.

Jordi

Jo de sempre he sigut massa bo i innocent però així ningú em respectava. I volia canviar però sempre que canviava ningú em creia. Molts cops vaig mentir per intentar qualsevol cosa però mai em veien com a dolent o qualsevol cosa que intentés. Una vegada vaig enganxar-me a un joc i em tornava molt violent i els meus amics em deien que no em reconeixien i un d’aquests em va començar a dir Jonatan (perquè volia) perquè no semblava jo.

Molts han sigut molt amics meus inclús com a germans bessons però jo sempre canviava, sempre s’acabaven allunyant perquè jo canviava constantment. Vaig provar a ser dolent i mentir i tot però ningú feia més que riure’s perquè jo no era dolent i jo d’això no m’adonava. En adonar-me, vaig anant canviant i vaig descobrir una web del yahoo on preguntaven i altres responien. Jo vaig estar mirant molt de temps la filosofia i sincerament va ajudar-me molt , encara que també em va fer molt mal. Vaig obrir els ulls i vaig veure com era el meu institut i vaig decidir canviar-me al de Vilassar de Dalt.

Com a tonto, vaig tornar sense adonar-me a fer el dolent pero això no se’m dona bé i ja vaig dir moltes tonteries i algunes mentides. Al cap d’uns mesos vaig veure que allò no funcionava i vaig posar-me a estudiar de nou i intentar fer les coses bé encara que vaig haver de fer recuperació a l’estiu perquè no m’arribava la mitja.

I finalment m’he adonat que jo estic fet per a ser bo encara que vulgui tornar a canviar perquè no m’agradi que no em respectin. Però aquesta vegada és diferent, ja he entès que haig d’estudiar i haig de fer el que se’m dona bé encara que no m’agradi. I això és tant un resum de la meva vida com un treball, com una disculpa per aquell comportament que vaig tenir l’any passat.

Jordi

La gente en gran parte, busca un mundo perfecto pero, siempre hay alguien que tiene codicia y siempre quieren dinero y poder.

Un buen ejemplo sería el medioambiente. La gente codiciosa sigue usando energías contaminantes aunque haya otras alternativas solamente porque les saldría más caro.

Otro ejemplo, el gobierno. Se dice que ellos organizan más o menos la sociedad. En cambio, muchos políticos son codiciosos y por culpa de gente como ésa el mundo está tan mal, esa gente no piensa en su país, sólo piensan en ellos.

Al fin y al cabo lo único que quiero mostrar con esos ejemplos es que sólo una sociedad fundada sobre igualdad, con respeto al medioambiente, con gente que no sean codiciosos, ni timadores puede llegar a ser una utopía. El primer paso de este mundo perfecto es la confianza y el respeto a sus semejantes y a sus creadores, de lo contrario no existe ese mundo al que queremos llamar, perfecto.

Siempre habrá conflictos, pero no ayudamos si nosotros los causamos.

Jordi