LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Mai sé de què fer el meu escrit, ja porto uns quants sense fer per aquest motiu, m’han dit que parli de qualsevol cosa, per exemple, de les matemàtiques, però no m’agrada gaire el tema de les mates. Porto temps pensant de què fer l’escrit, han passat moltes coses, però no per anar-les explicant a tothom. I els temes que potser faria els han fet molta gent i seria massa repetitiu. Podria parlar del que m’agrada o no m’agrada fer, de la rutina del dia a dia, de la música, de dibuixar, de l’amistat, de problemes adolescents… Hi ha molts temes però, a part de què no sé expressar-me, quin tema escollir o si estaria bé són preguntes de les quals resulta difícil trobar una resposta, o almenys a mi.
No és un text gaire llarg però no sé que més escriure.

Àfrica

A la vida hi han molts canvis.

Quan som petits no pensem en les conseqüències, simplement gaudim de la nostra infància, però a mida que anem creixent ens adonem que a poc a poc la nostra infància s’esvaeix, a alguns abans que a d’altres. Anem reflexionant que no tothom té la mateixa sort, no tothom pot dir: “he tingut una infància feliç”, alguns nens i nenes han hagut de treballar, passar fred i gana, i mantenir a la seva família. Ells qualsevol detall s’hi fixen, es fixen en tot allò que tenen i en tots aquells que els ajuden a tenir-ho, agraeixen tot. I nosaltres no agraïm el que tenim perquè ja ho veiem normal.

A l’adolescència som nosaltres contra el món, ningú es pot ficar al mig, hem passat de ser dependents a intentar anar a la teva, però no per això som independents perquè pensem en nosaltres i ja està, però en pensar en nosaltres també pensem que els pares ens han de mantenir perquè és la seva obligació i això no és independència.
En aquesta època has de decidir tota la teva vida, has de decidir quin batxillerat fer, la carrera, què vols ser de gran, quina actitud vols tenir davant dels problemes, etc.

I quan ja tens tot clar, ets adult i has de començar un altre món, aquest cop no tindràs als pares al costat i hauràs de fer-ho tu solet. Has de pensar per tu mateix, decidint si això és bo o dolent, si això et convé o no, hauràs de ser independent a la força però amb les teves decisions del passat des de la infància fins que ets adult.

Àfrica

La publicitat és molt enganyosa. Diuen i fan qualsevol cosa per vendre el producte que s’està anunciant.

Per exemple, si et volen vendre una coca-cola, la sensació que diuen que et dóna és la felicitat, però si beus una coca-cola no seràs feliç per aquest fet.

En un anunci fan servir la imatge, fins i tot fan servir les imatges subliminars, que avui en dia està prohibit, encara que ho segueixen fent però d’altres formes.

Per cada anunci el seu escenari és diferent i el canviant perquè arribi a qualsevol públic.

Tots els anuncis o gairebé tots són enganyosos, si tu et menges un màgnum no et transportara a altres èpoques o llocs, si tu arribes a casa tal com arriben les persones que surten als anuncis de roba, no estiguis tranquil perquè la teva mare si et veu així de brut, no somriurà.
No creieu?

Àfrica