LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

L’altre dia va venir en Joan Tardà, diputat d’ERC, al nostre institut a parlar-nos sobre l’ensenyament públic i tots els desastres que està fent el govern espanyol.

Va ser una xerrada molt interessant per a tots. A mi personalment em va apassionar molt la seva manera de raonar, explicar i el que més va ser com defensava el nostre país Català.

Fa prop més d’una setmana es va establir una nova llei, la qual deia que quan un alumne demani que la classe es faci amb castellà, només per un alumne, el professor ha d’explicar amb castellà.

Joan tardà quan va anar al Congrés dels Diputats indignat per aquesta nova norma, va explicar que per la mateixa proporció, al Congrés, si un vol que es parli amb català s’ha de canviar l’idioma que s’està parlant, al català.

Així doncs ell va començar a parlar amb català. L’encarregat de la sala va haver d’avisar-lo perquè no creés un conflicte. Joan tardà es va girar i continuà amb lo seu, amb català evidentment, l’encarregat el va avisar per segon cop i el va advertir que si seguia parlant amb català l’expulsaria del congrés. Ell segur d’ell mateix no va fer ni cas a aquelles paraules i va seguir parlant amb català, aleshores el van expulsar del congrés.

Que un diputat defensa el català arriscant-se d’aquesta manera, és fantàstic per part meva. Aquest home per mi és un bon català i no tots els altres que s’haguessin fet enrere en aquest cas. Joan tardà, és el meu ídol.

Guillem

Sentia dins meu uns nervis inexplicables. Em dirigia a l’aeroport on un avió em duria a Barcelona. Vaig fer el que se’n diu “Check-in” i vaig embarcar la maleta grossa, la petita me la vaig endur dalt de l’avió. En passar l’arc magnètic, sense problemes, em vaig trobar en una sala la qual suposo que es deia “d’espera” pel simple fet que, tal com diu el nom, és on esperes a que obrin la porta perquè pugis a l’avió. Vaig mirar el bitllet tres vegades, no volia equivocar-me de porta, sempre he estat molt despistada i amb els nervis, encara més. Porta 16-B, terminal 2, tot correcte. Vaig veure un parell de persones assegudes a les cadires que miraven cap a una pantalla on deia davant de quina porta seies. Hi vaig seure jo també, ara tan sols calia esperar. – Senyors passatgers, en 5 minuts obrirem les portes per embarcar -. Estava cansada, sentia que les cames les tenia esgotades de tant caminar. Havia estat un semestre fora, sense tornar a casa ni un sol cop. Alemanya m’encantava, però la idea de tornar a casa, d’estar amb la família i de veure els meus amics i amigues m’incitava massa com per quedar-m’hi més temps. –Senyores i senyors passatgers del vol 061021-KJ, ja poden preparar-se per embarcar. Sisplau, deixin passar abans als menors d’edat, gràcies -. Cada cop sentia més nervis dins meu, el cor em bategava molt fort, tenia infinites ganes de veure el meu pare i la meva mare.
-Gràcies, que tingui un bon viatge. – va dir-me l’hostessa. Tot en alemany, és clar.
Vaig passar pel “finger” fins arribar a l’avió, vaig buscar el meu seient. A la finestra, perfecte. Vaig guardar la maleta de mà a sobre meu, vaig seure al meu lloc i vaig tancar els ulls…
-Passatgers i passatgeres, els parla el comandant del vol 061021-KJ, hem aterrat a Barcelona just ara, el viatge s’ha dut a terme amb satisfacció, gràcies per la vostra confiança.
Vaig agafar les meves coses i vaig sortir de l’avió. Plovia una mica i el dia era totalment gris. Vaig estar almenys 10 minuts esperant la maleta embarcada i un cop la vaig tenir, vaig sortir de l’aeroport esperant veure els meus pares fora.
No els veia, estava nerviosa i a més a més cansada. No trobava els pares per enlloc fins que finalment, vaig veure a la meva mare plorant desconsoladament. Vaig córrer cap a ella deixant les maletes al terra. Vaig preguntar-li què li passava, quin era el motiu de les seves llàgrimes. Seguidament em va donar la pitjor notícia que podrien haver-me donat mai. El pare havia tingut un accident venint cap a l’aeroport. Tot el món em va caure a sobre, em vaig sentir tant culpable que vaig esclatar a plorar com una nena petita. Si jo no hagués tornat aquell dia, a aquella hora, tot això no hagués passat. Em sentia buida, impotent i molt desconcertada. Necessitava abraçar el meu pare com tenia pensat fer-ho, no podia aguantar la ràbia, no podia controlar els meus nervis. Vaig començar a suar. Em costava respirar i era com si el món tremolés. Em sentia totalment perduda…
-Senyora, es troba bé? Acabem d’aterrar a Barcelona. Necessita alguna cosa?
No entenia res, estava asseguda, al costat de la finestra i amarada de suor. Necessitava baixar de l’avió i córrer a buscar els meus pares. No vaig contestar, tenia por, plovisquejava i el dia era gris. Vaig anar corrents a agafar la maleta embarcada a Alemanya, la vaig agafar i vaig sortir corrents cap a fora. Davant meu tenia els meus pares, els dos, agafats de la mà, amb un somriure d’orella a orella. Vaig anar corrents cap a ells deixant les maletes al terra, i els vaig abraçar com mai ho havia fet.

Guillem

A l’últim segle hi ha hagut una gran revolució en la fotografia. El primer invent es va crear durant la primera guerra mundial, el disparador automàtic. El segon fa pocs anys va ser quan es va crear la càmera al telèfon mòbil i poder compartir les fotografies a la xarxa.

El telèfon mòbil és perfecte per l’era de las xarxes socials, però inclús els millors tenen limitacions; s’han d’aguantar amb la mà. Ara s’ha inventat una càmera diminuta amb una resolució boníssima que permet fins i tot grabar l’estratosfera, figurat i literalment dit.

Una càmera anomenada GoPro que serveix per grabar tot el que fas mentre practiques qualsevol esport. Es pot lligar a totes les part del cos o objecte que usis per fer l’esport, i és molt segura. És la millor càmera esportiva que hi ha en el món.

Felix Baumgartner protava montada una GoPro quan va saltar desde 39km d’altura, també les han usat per avions supersònics i a taules de surf que han surfejat onades de 30 metres, com podeu comprovar es una càmera que es pot utilitzar en tota mena d’esport.

Aquest aparell va més enllà que els practicants d’esport extrem, i arriba a persones que prefereixen veure l’acció a través de vídeos realitzats amb la GoPro asseguts tranquil·lament.

Guillem

Fast food (menjar ràpid), conegut com a “menjar basura”. Com pot ser que a la gent li agradi tant tenint aquest nom? La veritat és que no m’ho explico, a més a més, sabent que és dels menjars menys saludables que hi ha.

Tot i no ser un menjar gaire sa a la gent li agrada força, o almenys, això sembla. Sol ser molt econòmic i això fa que la gent en compri en grans quantitats. La majoria de vegades, l’abús d’aquest menjar causa el sobrepès, sobretot a aquelles persones que no practiquen cap mena d’esport. Generalment veiem afectats per això els països nord-americans.

El menjar ràpid no és gens bo per la nostra salut degut a que conté moltes calories que fan que engreixi molt (molts plats són fregits o amb salses). El pitjor és saber que per a molta gent això ha passat a ser una addicció i en conseqüència el seu cos reté colesterol. Sembla que no, però el colesterol pot ser més perillós del que la gent es pensa. En general les conseqüències de menjar “fast food” no són gaire bones, no obstant això, la gent en segueix menjant. Com pot ser?

Cada cop hi ha més gent que opta per menjar aquest tipus d’alimentació. És per això per el que ja s’han fet estudis que diuen que si els joves d’avui en dia segueixen alimentant-se de menjar ràpid, aquesta serà la primera generació que viu menys que els seus pares a causa de la mala alimentació de la que disposen.

Crec que l’ésser humà sempre ha intentat assolir els màxims coneixements que ha pogut per fer més llarga la vida de cada humà i així créixer com una espècie cada cop més desenvolupada; si aquesta generació ha de viure menys anys que l’anterior per “mala alimentació”, no creieu que seria fer un pas enrere per la humanitat?

Guillem

El dia 25 de novembre del 2012 es van convocar unes eleccions a Catalunya ja que el president va dimitir per poder fer unes noves votacions i treure majoria absoluta, però sembla que no va anar la cosa com ell esperava i no va treure majoria absoluta sinó que a més va perdre uns escons que no esperava perdre.

L’afavorit de d’aquestes eleccions va ser ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) que va guanyar els escons perduts per CiU (Convergència i Unió) i Ciutadans va triplicar els escons respecte les eleccions de fa dos anys.
Si jo hagués pogut votar, votaria CiU perquè sé que ERC no treuria majoria i l’únic que faria seria perjudicar la feina de CiU.

La gent que va votar a la CUP (Candidatura d’Unió Popular) i ICV (Iniciativa per Catalunya Verds) pel dret a l’autodeterminació, l’únic que van aconseguir va ser treure vots a els partits majoritaris, i tot això va fer que CiU perdés els escons que va perdre.

Els partits unionistes només van treure 48 escons que representa un 35% del parlament. Això vol dir que només un terç de la població catalana vol la independència de Catalunya.

Guillem

Fa dos anys es va crear una aplicació per telèfons mòbils molt senzilla, que envia missatges de text a través d’internet, el WHATSAPP. Aquesta aplicació ha creat una revolució de la comunicació per escrit a tot el món.

Aquesta aplicació ha sigut la que ha tingut més èxit en tota l’historia, ja que 1.388 milions d’usuaris l’utilitzen només a Espanya. Permet enviar imatges, vídeos, notes de veu, contactes, la teva localització desde qualsevol part del món i evidentment missatges de text, es com un chat d’ordinador però al mòbil.

Generalment es va crear per missatges d’empresa però la gent que el té l’usa per comunicar-se a totes hores de manera corrent. S’ha convertit amb la “joguina” de la meva generació i la gent fa un gra massa del seu ús. Estem tot el dia connectats al mòbil.

Guillem