LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Me siento bien? No, hoy es un día desastroso…

Me he levantado y he ido directa a mi ordenador para poder enviar todos mis escritos y resúmenes de ética ya que he estado de vacaciones y no lo he podido entregar antes. La cosa es que me han desaparecido la mitad de mis fotos, programas y trabajos. Llevo exactamente una hora buscando y rebuscando, pero por desgracia es imposible recuperarlo. Me he puesto muy nerviosa porque ya me está costando tener que estudiar tantas materias y hacer tantos deberes de cada una, pero aun así… ¡he de seguir intentándolo!

No recuerdo exactamente sobre lo que hablé en los demás escritos, solo sé que en uno de ellos dije que por mucho que cueste a causa de los problemas que he tenido durante el curso, he de esforzarme porque necesito un cambio en mi vida, y creo que el primer paso para esto sería cambiar de instituto para olvidar y empezar de cero. Qué mal me estoy explicando, y qué rabia me da no poder enviar mi escrito…vaya tela.

Ya que no puedo recuperar mis deberes, aprovecharé para hablar de mis vacaciones. Espero que sirva.

He estado quince días en Moratalla, un pueblo muy poco conocido y pequeñito de Murcia, cerca de Calasparra. La verdad es que me lo he pasado muy bien y he vuelto a ver a mi familia que es lo que más me apetecía. Si te soy sincera me encanta verlos a todos por primera vez después de un año, porque te dan todo el cariño que otras personas no te han dado durante mucho tiempo, te comen a besos y abrazos y te dicen cosas preciosas. Como se está viendo, soy muy cariñosa y una simple palabra, un simple beso o un simple abrazo se convierten para mí en lo más especial que me puedan dar.

Echaré de menos estar allí.

Ya he explicado lo más importante de mis vacaciones, ahora voy a seguir estudiando otras materias… ya podrían ser más fáciles las matemáticas y un poco más corto el dosier de Carmel!

Carla

Mai es fàcil prendre una decisió, suposo que per por al que pugui venir després d’això, per por a que no surti tot tal com esperes o simplement perquè tens varies opcions al cap del que et pot passar i òbviament no tot és bo.

Jo, ara mateix tinc aquest problema. Em trobo en una situació o millor dit en diverses situacions on haig d’escollir o una cosa o una altra, però tiri per on tiri trobo bastants obstacles i bastants moments de tristesa i temo passar per això. Però per una altra banda també veig alegries i moments que ara per ara no puc viure.

Al final acabo pensant que es millor no pensar, actuar i deixar-te fluir per la vida sense pensar en el que vindrà després.

Només em falta posar-ho en pràctica…

Carla

I un cop més he perdut a una de les persones més importants de la meva vida, la que fa dos anys em va treure un somriure només mirar-me, la persona que m’ha cuidat i ha intentat fer-me feliç en tot moment, la mateixa persona que ha fet que la meva vida canviï a millor i que tingui ganes de somriure sempre, la que ha fet que molts cops m’aixequi amb moltíssimes forces i afronti cada un dels meus problemes amb alegria.

Ara per ara, en aquests moments no tinc al costat a aquesta persona, i em sento buida, sento que el món se’m cau a sobre si no estic amb ella, sento que res tornarà a ser igual i que costarà massa que pugui tornar a ser feliç, bé, per no ser tan cruel millor diré a no ser “tan feliç” com ho he sigut.

Abans de seguir lamentant-me m’agradaria dir-te que t’estimo, que t’he estimat com no ho he fet mai amb ningú altre, que segueixo pensant que ets únic i que els meus sentiments no canviaran ara que no et tinc. Dir-te que me’n penedeixo de no haver sabut actuar bé en certes ocasions, que mai he volgut fer-te mal i que el meu objectiu encara que a vegades no ho hagi semblat ha sigut i segueix sent fer-te feliç i deixar-te tan marcat que mai puguis oblidar-me i que tampoc vulguis fer-ho. Vull i necessito tornar a veure’t, tornar a sentir una vegada més que no estic sola i que sempre tindré la teva espatlla per recolzar-me tant en els bons moments com en els dolents i espero de tot cor que sigui veritat que després de la tempesta arriba la calma i deixis que et demostri tot el que soc capaç de fer per tu. Sense exagerar, ets el més important, necessito que estiguis al meu costat en aquests moments…

Prometo cuidar-te

Carla

Anar caminant pel carrer sense adonar-te del que tens al voltant i, de cop, trobar-te amb un edifici tan impressionant com el Duomo.
Itziar

Els millors gelats del món, simplement impressionants, de tots els sabors que vulguis estan a Florencia.
Laura Ruiz

Vaixell amunt, vaixell a baix, pels canals de Venècia, si vols visitar.
Laia Morales

Tot es pot resumir en: “italian style”.
Maria i Joana.

Pasta, pasta, pasta everywhere. El reflex del Ponte Vecchio al riu Arno serà el meu somni durant molts dies.
Valentina –alias Valentina coloraines-.

A Itàlia hi torno segur. Ho juro!
Ruth –alias Ruflas-.

Companyerisme, visites, cultura, compres, però sobretot moltes rialles!
Júlia Montagut

Només puc dir que ha sigut una experiència única, IMPRESIONANT!
Nerea Velasco

No només se m’han passat els dies com segons, he viscut una experiència única al costat de gent increïble. No m’ho podré treure del cap durant molts anys.. VISCA ITALIA!

Carla Sánchez

Aquest viatge ha estat molt agradable de fer. Primer perquè Itàlia es molt bonica i el clima i menjar son fantàstics. I després perquè he pogut estar molts dies amb els meus amics i conviure amb ells. Per acabar, només dir que no l’oblidaré mai aquest viatge.

Marc Valldo

Aquest viatge, em sembla que ha sigut el millor que podríem fer. M’ho he passat molt bé.

Irene Gris

En aquest viatge hem conegut realment les persones que els companys porten dins i hem conviscut tots com una gran família.
Carla Adalid i Judit Francès

En general ha sigut un gran viatge. Tots els llocs han estat genials: Florència, Sirmione, Pissa, Verona i Venècia; però a Venècia me’n vaig anar amb un mal sabor de boca per la forma de com ens van tractar (la forma com ens miraven, com ens parlaven…).
Marc Gasulla

Aquest viatge ha estat impressionant, els llocs que vam visitar turística eren preciosos i junt amb els amics m’ho he passat encara millor. Sempre me’n recordaré d’aquest inoblidable viatge de comiat i espero que tots els alumnes que el facin s’ho passin tan bé com jo.
Tato Martinez

Per acomiadar-nos de quart a Itàlia hem anat,
pasta i pizza hem menjat i amb uns quilos de més hem tornat.
Venècia, Florència i Pissa hem recorregut i la seva cultura hem conegut.
Moltes parades hem trobat i records per casa ens hem emportat
Tot això ha acabat amb una bona experiència ens hem emportat.
(He ido a pissa y me he comido una pissa).
Emma Milan i Andrea Jiménez. Bella Itàlia.

Al costat d’una gran família, hem pogut gaudir d’una experiència inoblidable visitant llocs impressionants. Totes les ciutats ens han anat enamorant, però passejar-se per Venècia amb góndola ha sigut com somiar. Sempre ens quedarem amb aquest viatge dins del cor. Ti voglio bene Itàlia.
Mariona Ros i Judith De Gea

Ajuda mútua, companyerisme, paciència, afecte i confiança són paraules que descriuen aquesta gran família que hem pogut millorar gràcies a aquest fantàstic viatge a Itàlia, on hem pogut gaudir de totes les ciutats que hem visitat. No ho oblidarem mai!
Clara Canals i Silvia Meca

D’aquest viatge ens quedem amb grans moments com els passejos amb góndola i a peu per Venècia, haver visitat els grans monuments i conegut la història de Florència, la bellesa d’alguns paisatges com ara Sirmione i molts altres llocs que mai oblidarem. Ens ha semblat un gran viatge i ens ho hem passat molt bé.
Marc Ariza i Jofre Matamoros

De tota Itàlia, el que ens ha agradat més ha sigut Venècia, ja que vam agafar una góndola i va ser preciós. A part de tot això ens quedem amb que hem fet molta pinya amb el grup i som un grandíssim grup. Ha sigut genial passar aquestes vacances amb vosaltres.
Ruth Blanes i Toni Acosta

Durant aquests dies he gaudit de totes les ciutats i racons d’Itàlia. Ha estat una visita molt variada, hem passat d’estar a la costa a estar al centre d’una ciutat. Jo ja havia estat en alguns llocs, però el fet d’estar amb els companys ho ha convertit en especial. Quan sigui gran seguiré recordant aquest viatge com una gran vivència.
Paula Lombarte

Estem de tornada del millor viatge de tots els que hem fet. Ens quedem sobre tot amb el bonic poble Sirmione; amb Venècia que ens va sorprendre més del que esperàvem; amb el gran Duomo de Florència i els seus amples carrers, que a cada cantonada hi havia una gelateria on podies gaudir d’un refrescant gelat; i amb la curiosa Torre de Pisa. Totes aquestes sorpreses han sigut gràcies a la companyia dels amics, que ens hem tret un somriure a cada moment. “Grazie bella Italia!”
Laura Fernández i Aleix Tugas.

Pienso que este es un tema suficiente interesante como para escribir un texto de ética. Como bien dice el titulo muchas personas mienten sobre algo que les falta y creo que normalmente es a causa de sus deseos. Un ejemplo sería una persona que cuenta a todo el mundo que ha estado comiendo con Messi en su casa, habrá personas que se lo crean y otras que no. Otro ejemplo muy habitual, un chico o una chica se inventa el número o los nombres de todos los ligoteos que ha tenido. Por qué miente? Supongo que para estas personas las mentiras son como un mecanismo de defensa donde la persona que lo utiliza es para protegerse de la inferioridad ya que tiene su autoestima muy baja. Yo en este caso no estoy de acuerdo con mentir para sobresalir, pienso que cada persona tiene muchas cualidades positivas y quien te quiere sabe aceptarlas, no hace falta ser el centro de todo el mundo, es suficiente con serlo de las personas que te rodean  y que de verdad están a tu lado cuando lo necesitas. Ellos harán que no te sientas inferior a nadie.

Carla Sánchez

Muchas veces las personas hablamos mal de los demás, puede ser tanto en su cara como a sus espaldas pero este hábito es bastante destructivo para nosotros. Cuando lo hacemos lo único que pensamos es dañar a esa persona con nuestras “criticas”, pero al criticar lo positivo que encontramos en los demás, y convertirlo en algo negativo en nuestros comentarios, simplemente estamos demostrando la envidia que nos causan estos aspectos positivos y conseguimos dañarnos más a nosotros que al que escucha cierta critica.

El hecho de estar tan concentrado en alguien más, roba la atención que debemos prestar sobre nosotros mismos y sólo arruinamos nuestra felicidad y tranquilidad mientras la otra persona sigue con su vida y nosotros también nos concentramos en la suya.

Pienso que cada uno de nosotros debemos preocuparnos de nuestra vida y intentar mejorar cada uno de nuestros defectos, al fin y al cabo hablando mal de los demás no conseguiremos que nada cambie.

Carla Sánchez

Tot va començar quan encara no havia ni nascut. El meu pare mentre jo estava a la panxa ja em tocava cançons amb la guitarra, i n’estic segura que això influeix bastant a que m’agradi tant la música.

Quan només tenia 4 anys, els meus pares ens van apuntar a ma germana i a mi a classes de ball, i encara que no ho sembli, era molt vergonyosa i em costava molt fer les coses en públic. Al mes potser fèiem dos concerts davant de tothom que vulgués mirar-nos. Ens ho passàvem molt be i això també va fer que perdés tota o casi tota la vergonya que tenia. Més endavant em vaig haver de desapuntar perquè aquella escola de ball la van traslladar a un altre lloc i no ens anava gaire bé anar-hi.

Per molt que ja no ballés en una escola jo seguia ballant a casa amb les meves cosines o amb ma germana, i al cap d’un any aproximadament em vaig tornar a apuntar a un altre lloc però també ho vaig acabar deixant perquè l’estil que ballàvem no m’agradava gaire.

En aquest escrit només estic parlant del ball però perquè volia que veiéssiu fins aquí, que des de molt petita he estat connectada a la música tant en el ball com en el cant.

Vaig començar cantant només amb quatre anys, ja em sabia sencera una cançó que em van ensenyar els meus pares (no pronunciava gaire bé evidentment) però ja es veia com m’agradava. A mesura que ha anat passant el temps, cada cop he tingut més clar que necessito la musica, que l’únic que em ve de gust a totes hores es cantar, ballar o escoltar com canten els demés. Em desperto pel mati i el primer que faig es escoltar cançons amb l’ipod mentre em vesteixo, em faig l’habitació i esmorzo i quan arribo a casa depèn dels deures que tingui segueixo escoltant música o em poso a cantar cançons amb un micròfon que em van regalar fa dos anys. Fins fa poc no havia fet cap extraescolar de música a part del ball, perquè estava apuntada a volei i no tenia temps per tot. Però fa poc, per temes de la meva esquena he hagut de deixar el volei i ara estic fen el que més m’agrada en el món, piano i cant.

El piano es un instrument que m’apassiona, em passaria hores mirant vídeos de gent bona tocant el piano i des de ben petita ha sigut el meu somni. M’he emocionat més d’una vegada sentint una cançó.

Un altre dels molts instruments que m’agraden és la guitarra, però com ja faig classes de piano a l’escola de música de Premià de Mar, guitarra la practico a casa per internet. Busco els acords i composo algunes cançons. He composat sis cançons aproximadament, no crec que siguin bones però poc a poc espero aconseguir-ho.

Carla

Nala, aún recuerdo como si fuera ayer el día que te vi por primera vez. Eras tan guapa y tan pequeñita…

Apenas tenias una semana y cada vez que te veía me recordabas a una bolita oscura de pelo. Me encantaba poder cogerte ya que eras del mismo tamaño que las palmas de mis dos manos juntas.

Cariño, puedo asegurarte que fuiste la sorpresa más grande que me dio nadie por mi cumpleaños. Yo nada más tenía seis años, y desde entonces he pasado momentos increíbles a tu lado. Con el tiempo fuiste creciendo, cada vez eras más mayor aunque el tamaño de tu cuerpo no aumentaba. ­­­siempre he tenido ganas de llegar a casa para poder encontrarte en la puerta contenta porqué tu también estabas deseando verme y ahora que no estás, de lo que tengo menos ganas es de llegar a casa…

Nunca voy a olvidar cuando por las noches aparecías en mi habitación, fuera la hora que fuera, y rascabas mi cama con tus patitas para que te subiera y pudieras dormir conmigo, o cuando estábamos mirando la tele en el sofá y con tu morro me subías la mano para que te acariciara o cuando venias a darme besitos y hacerme compañía cada vez que me veías triste… son demasiados momentos compartidos durante 9 años y se me hace muy difícil vivir sin ti. Se me hace muy difícil estar comiendo y poner la mano bajo la mesa para darte a escondidas algo de comer y ver que no lo coges, o sentirme tan sola al ver que no hay nadie que me siga vaya donde vaya.

Nala, es increíble como algo tan pequeño como tú puede ser tan grande para mí. Perderte ha sido una de las cosas mas duras que me ha pasado en la vida y sé que nada mas aquel que tenga un perro al que se quiere muchísimo podrá entender el vacío que deja cuando se va o podrá entender estas palabras, porque para mucha gente un perro es simplemente un animal, pero yo os puedo asegurar que un perro así vale más que cualquier cosa.

Te quiero nalita, no te voy a olvidar nunca.

Un perro te hace sentir mas vivo, y sobre todo te recuerda lo que es la vida.

Carla