LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Records d’estiu

mireiaberruguilla | 20 setembre 2013

El passat 19 d’agost vaig anar a Tossa de Mar a passar el dia amb els meus pares i uns bons amics de la família. Aquell dia va ser molt especial per a mi: va sortir la nena petita i juganera de dins meu.

Al arribar a Tossa, el primer que vaig fer va ser fer una abraçada als meus amics, i no sé per què i no és el meu costum, però em va fer molta il·lusió.

Al llarg del matí, vam anar pels carrers de la ciutat tot mirant les botiguetes que hi havia. Venien de tot: collarets, samarretes, quadres, banyadors… i tots els botiguers, amb la seva gràcia a l’hora de vendre, em van donar ganes de comprar-ho tot.

Vam dinar a un restaurant petit i acollidor, on la pasta estava molt bona. Havent dinat ens vam dirigir a la platja. L’aigua estava congelada, però sense pensar-m’ho dues vegades em vaig tirar de cap. Al treure el cap de l’aigua i veure tota la platja, el castell i la gent,  la nena que viu dins meu va sortir, i vaig començar a disfrutar d’aquell moment com ningú. Gaudia saltant les ones, jugant amb la sorra, passant una bona estona amb els amics… Va ser com si tingués cinc anys, on cada moment que vius, el disfrutés i sempre estarà present en la teva memòria.

Per mi, aquell dia a Tossa va ser genial, i estic segura que mai l’oblidaré! I ben segur que l’any que ve, quan hi torni, tornarà a sortir la nena petita que porto a dintre.

Mireia

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Amistat, Estiu, Mireia Berruguilla, Platja, Tossa de Mar
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Desil·lusió

Josep M. Altés Riera | 20 setembre 2013

Ahir a migdia vaig arribar a casa amb l’humor força capgirat, empipat amb mi mateix perquè m’havia oblidat de fer una classe. No ho tinc per costum, això de deixar-me les classes, i de  fet no m’havia passat mai, però ara ja no ho podré dir. Quan després de l’esbarjo vaig tenir la mala pensada de fer una ullada a l’horari per confirmar que tenia classe amb quart C, havia trobat que a la franja de quarta hora hi havia escrit “TR” i que, al contrari del que em pensava, no tenia classe fins a l’hora següent! Així doncs, després d’expressar la meva sorpresa als companys presents a la sala de professors em vaig posar a treballar, tot esperant la classe següent.

A  l’hora de començar la classe em vaig adreçar ben carregat a quart C. Era la primera classe amb ells i em feia il·lusió començar el curs, però vaig trobar-me la porta tancada i, a través de l’ull de bou es veia l’Àngeles fent classe. Em va venir una suor freda mentre buscava el meu horari a la cartera i, en mirar-lo em vaig adonar que l’havia pifiat: La famosa TR ocupava la franja de l’hora d’esbarjo i no era cap classe! Em volia morir.

La pregunta va sorgir immediatament: com és que no m’han vingut a dir res? com pot ser que s’hagin quedat a l’aula tota l’hora sense dir ni piu? No sé què em feia sentir més malament, si haver comès un error, o notar que als meus alumnes no els sabia gaire greu (gens, en realitat) perdre’s aquella la primera classe del curs que a mi em feia tanta il·lusió. Era per tot això, ja ho veieu, que ahir a migdia vaig arribar a casa amb l’humor tan capgirat. Estava desconcertat i desil·lusionat.

Josep Maria

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Frustració, Josep Maria Altés, Oblit
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Espero que sea un adiós

| 6 setembre 2013

Cuando pasas cinco años en el mismo centro, haciendo algo que odias, da la sensación de llevar toda la vida allí. Nadie llega a imaginar las ganas que tengo de poder estudiar algo que realmente me gusta y puedo ponerle mi interés, porque estoy demasiado cansada de seguir en la ESO. Tener que haber aguantado miles de broncas de mis padres diciéndome que no sirvo para nada, tener que haber sentido cómo me separo de todos mis amigos de toda la vida… estoy demasiado cansada.

Si me hacen volver a repetir, seguramente tendría que plantearme el dejar los estudios para hacer un P.Q.P.I, o ponerme a trabajar ya, les guste o no a mis padres, tengo muy claro que no quiero seguir en la ESO, y como soy mayor de 16 y puedo decidir lo que hacer con mis estudios, si se diera la mala suerte de que me hagan repetir, no seguiría.

Sé y estoy harta de que me digan que sin la ESO no voy a ningún lado, pero si no he podido sacármelo en tantos años, no voy a perder más tiempo de mi vida en esto. Quizás es la falta de motivación o que no sirvo para estudiar, quién sabe?

Con esto pongo punto final a este blog, ha sido un placer compartir pensamientos y opiniones. Hasta la próxima.

Maria

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Cansament, Comiat, ESO, Estudis, Maria Robles
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El espacio

| 6 setembre 2013

Hoy en día, sabemos que más allá de nuestro planeta hay un universo densamente poblado, inmenso y virtualmente imposible de limitar. Pero todo existe. Todo está ahí afuera. Excepto por el vacío. El vacío es un concepto muy abstracto y confuso, ya que verdaderamente no existe, por lo cual solamente podemos considerarlo como “la total ausencia del todo”. Entonces, el vacío es, efectivamente, la nada total, y como la Nada Total, no tiene absolutamente ningún limite. Analicemos entonces este hecho: El universo es básicamente un patrón de cuerpos astrales separados por el vacío. No es un vacío perfecto, porque hay gran cantidad de partículas, conocidas como “polvo estelar”. Sin embargo, cuando nos alejamos lo suficiente de una galaxia, entramos en un vacío perfecto y sin límites. Si el universo es un espacio con materia, donde no llega la materia hay vacío, y como ya dijimos, el vacío no tiene límites, y por tanto es infinito. Tomando en cuenta este concepto, podemos efectivamente asumir que el universo es infinito. Infinitamente vacío, pero al mismo tiempo infinitamente lleno. Es una oscilación infinita entre la nada y la existencia, y este concepto ha sido adoptado por incontables filósofos a lo largo de la historia.

Manel

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Buit, Manel Rodríguez, Univers
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

¿Qué quieres ser de mayor?

| 4 setembre 2013

A los 5 años, nos preguntan que qué queremos ser de mayor y contestábamos cosas como astronautas, policia, profesora, o en mi caso “princesa”.

A los 10 años, nos lo volvieron a preguntar, y respondimos, estrellas de rock, actriz, o en mi caso “reina”. Pero ahora que somos mayores creo que la respuesta que diríamos sería… ¿Quién lo sabe?…

No es momento de tomar decisiones rápidas. Es momento de cometer errores, de subirse al tren equivocado y perderse, de enamorarse… por supuesto de cambiar de idea y volver a cambiar porque no hay nada seguro.

Así que cometer todos los errores posibles y algún día cuando nos pregunten, que queremos ser, no tendremos que adivinarlo… Lo sabremos….

Emma

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Decisions, Emma Milan, Errors, Futur
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El millor dia de la meva vida

| 4 setembre 2013

Per on començar?!

Aquest escrit es titula així perquè tot va començar un dia en que vam anar la familia a un zoo d’animals marins.

Els meus pares em van despertar d’hora perquè hi havia un bon tros per anar-hi. Al arribar, hi havia un cartell on hi posava: banya’t amb dofíns! En veure-ho se’m van posar els ulls gegants perquè a mi sempre m’ha fet molta il·lusió estar amb dofins en una piscina! Vaig mirar a la meva mare i em va dir que no podia ser, que estàvem en crisi i que no hi havien diners perquè era molt car.

Després d’entrar al zoo, hi havien molts animals, els quals no coneixía. Vam anar a la actuació de dofins i a continuació, vam anar a donar una volta pel parc. A la tarda, havent dinat, els meus pares i els meus tiets, van dir-nos que haviem de pujar una altra vegada on havien fet l’actuació dels dofins.

Quan vam arribar a dalt de tot, van dir-nos que ens banyariem amb dofins! Va ser una sopresa d’allò més sorprenent! Mai m’havia sentit tan feliç com aquell dia, perquè tot i sabent que hi ha crisi, tots van fer un esforç per poder pagar el bany dels dofins per a que estiguéssim contents.

Mai oblidaré aquesta experiència, ha sigut ÚNICA!

Irene

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Dofins, Irene Gris
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Empezamos a cargar pilas

| 4 setembre 2013

Es principio de septiembre, quedan solo 11 días para empezar de nuevo el instituto. Bachillerato.

Llevo cuatro años en la ESO, acostumbrada a cosas relativamente fáciles, con muchas ayudas y resumiendo, cuatro años ligeritos. Pero en menos de dos semanas empiezo dos años donde tengo que dar lo mejor de mí, esforzarme al máximo todo el tiempo y yendo a por el excelente en cada examen que haga. Porque todas estas valoraciones sirven para el día de mañana poder entrar en la carrera que desee, ya que tendré que trabajar de ello el resto de mi vida.

Ahora es cuando empiezo a mentalizarme de que se han acabado las tonterías, llega el momento de tomárselo en serio, hacer los deberes, estudiar y ser constante en todo.
Si algo me voy a repetir durante estos dos cursos es: Todo esfuerzo tiene su recompensa.

¡Yo puedo!

Laura

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Batxillerat, Estudis, Futur, Laura Fernández
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La vida…

| 4 setembre 2013

La mayor parte del tiempo los seres humanos nos sentimos seguros. Por medio de la religión hemos sentado bases para lo más temido: lo desconocido. Pero en esta práctica, hemos creado límites para nuestra mente; el sólo pensamiento de que después de la muerte seguiremos existiendo nos da una seguridad que de otro modo no podríamos tener, sin embargo esta seguridad nos ha dado la idea de que somos seres perfectamente definidos y que no podemos sobrepasar los mismos límites que hemos creado, por lo tanto en el caso de que algo rompa estos límites, le tememos, y en un intento de defender nuestras creencias existenciales lo borramos de nuestra mente de cualquier forma posible.

Sin embargo, la vida es muy peculiar. Nuestra propia conciencia puede a veces liberarse de los límites, aunque sea en una muy pequeña parte. A veces, cuando nos miramos en el espejo, y analizamos nuestra vida desde un punto de vista externo, podemos ver cosas horripilantes… Podemos ver que realmente hemos actuado sin saberlo. No hemos tomado nuestras propias decisiones, todo simplemente ha pasado de alguna forma. Somos máquinas, y nuestro único propósito es sobrevivir, pasar la vida, pero a veces nos parece que no somos nosotros quienes pasamos la vida, sino que somos simples espectadores en un universo donde todo ya está decidido, y donde no podemos concebir la idea de que al terminar la vida, se termina todo.

Manel

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Manel Rodríguez, Vida
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Un verano diferente

| 4 setembre 2013

Este verano se me ha pasado demasiado rápido, todavía quiero hacer tantas y tantas cosas que tenía planeadas y no he hecho…

Estas vacaciones han significado mucho para mi, pero aun y así, ha sido como una cuenta atrás de empezar una nueva etapa de mi vida. Me refiero a que han significado mucho para mí, porque este verano conocí a mi actual pareja, Raúl, exactamente el 21 de junio, mientras celebraba con mis amigas el final de curso. Pero muchas cosas han pasado este verano, y no precisamente buenas.

Suelo ir de vacaciones a Almería, llevo toda mi vida yendo ya que la mayoría de mi familia está allí, pero este año ha sido todo distinto y no he querido ir, prefería quedarme en Vilassar con mis amigos y mi novio antes que ir de vacaciones con mis padres. Poco a poco noto que cambio, que me voy haciendo cada vez más independiente, y no sé porqué, pero me da un poco de miedo crecer.

Espero que mi nueva etapa sea mucho mejor que el tiempo que he pasado en la ESO, y que algún día pueda llegar a volver a ver a todos mis compañeros de clase, y a los profesores que llevan cinco años aguantándome.

Maria

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Almeria, Canvis, Créixer, Estiu, Maria Robles, Por
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

No hay más tiempo

| 4 setembre 2013

Imagina que mañana se acaba todo, que ya no hubiese mañana. ¿No desearías hacer mil locuras? Decirle cuatro cosas a la flipada de turno, decirle a tu madre que empezaste a beber y a fumar muy pronto, a dormir con la persona más especial del mundo, decirle que lo quieres…¿Por qué solo nos arriesgamos cuando creemos que ya no hay más tiempo? ¿por qué nos guardamos todo dentro hasta que explotamos? ¿Y si viviéramos el día a día como si fuera el último? ¿No sería increíble?

Emma

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Emma Milan, Futur, Present, Temps
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

« Previous Entries Next Entries »

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

gener 2026
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox