LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Algo para recordar

celiasarinena | 15 desembre 2014

Cuando era pequeña, siempre me iba a dormir temprano para levantarme con fuerzas, tenia ilusión de ir al colegio con mis amigos. Después, esperaba con muchísimas ganas que fuera la hora de salir, para poder ir al parque y jugar, muchas veces con amigos de mi misma clase, pero otras veces eran niños totalmente desconocidos, pero me ponía a jugar con ellos como si fueran de toda la vida. Os acordáis de los cuadernos de colores y de nuestros padres haciendo el avión a la hora de comer? Hay veces en que quisiera volver a esa época. A la vez que iba creciendo me iba juntando más con mis amigas, con las que pasaba las clases pintando con ellas y en la hora del patio hacía los castillos de arena junto a ellas. Pero de todas ellas siempre estaba más con una, la cual me pasaba las tardes en su casa, y por ella era por la que lloraba si mi madre ese día no me dejaba ir a su casa por cualquier motivo. Fue pasando el tiempo y todo iba cambiando. El colegio ya no me gustaba tanto como años atrás, se acabaron los cuadernos y los colores, todo iba subiendo de nivel ya eran libros con sumas y todo lo demás. También me di cuenta de que existía aquella palabra tan oída por mis padres, el amor. Bueno, el amor de momento seguía siendo a mi manera. Ningún problema podía conmigo, ya que no me daba cuenta de ellos, para mi no existían. Podía pasarme horas y horas jugando a cabañas, o con una simple muñeca. ¿Llorar? En aquella etapa lloraba si perdía un peluche, discutía con mis padres o me peleaba con una amiga por la misma muñeca. Llorar para mi era simplemente para conseguir lo que quería. Pasaron los años y todo se fue complicando, nada era como antes. Ya no era aquella niña que se pasaba las horas jugando o en el parque, aquella que conseguía todo llorando, ni aquella que no entendía nada.

Celia

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Enyorança, Maria Celia Sariñena, Passat, Record
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Las petites coses t’omplen de felicitat

martagomezsalinas | 15 desembre 2014

Molta gent pensa que els diners dónen la felicitat, però el més important per ser feliç és estimar i ser estimat. Tenir una bona família i uns bons amics que t’ajudin en els moments difícils i comparteixin amb tu els moments feliços, no té preu. Una abraçada, un somriure, un simple gest o un “t’estimo”, pot convertir un moment trist en un d’inoblidable que t’alegri el día. Jo quan em llevo al matí i veig als meus pares que lluiten cada día per aconseguir el que volen i per viure contents, em sento molt orgullosa, tot i que a vegades ens barallem o discutim, el més important és no deixar d’estar units. Ja sabem que les coses no sempre són fàcils però si ens rendim es poden convertir en impossibles. Per tant, hem de seguir endavant passi el que passi perquè la vida continua i no tot és de color de rosa. Perquè al cap i a la fi les petites coses són les que t’omplen de felicitat. Hem de valorar tots els moments, encara que no semblin importants, viure al dia a dia amb la màxima felicitat possible i estar amb la familia. Gaudir de les petites coses que ens regala la vida i els detalls. Aprofitar cada instant per disfrutar del que ens aporta i sobretot no deixar de ser mai feliços.

A vegades patim situacions en les quals és inevitable plorar o estar tristos, però tot passa i hem de saber afrontar-ho amb el màxim optimisme possible i mirant sempre la part positiva de les coses, perquè és l’única manera de no patir ni passar-ho malament i de poder sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i els altres.

Marta

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Felicitat, Marta Gómez Salinas
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La Marató

carlamarco | 15 desembre 2014

La Marató és un projecte impulsat per Televisió de Catalunya que es realitza anualment cada mes de Desembre. Consisteix en recol·lectar un màxim de diners per poder investigar sobre diferents malalties que de moment no tenen cura. Cada any es tracta d’una malaltia diferent i es fan una sèrie d’activitats, repartides per tot Catalunya per poder aportar tots els diners possibles perquè en un futur es pugui trobar una cura per la malaltia. La Marató s’emet durant 15 hores aproximadament i diferents persones afectades amb la malaltia tractada assisteixen al plató per explicar la seva història i  perquè persones com nosaltres sapiguem com viuen el seu dia a dia. Durant aquestes 15 hores, milers de voluntaris distribuïts per Catalunya reben trucades de la gent que vol aportar donacions.

La Marató aquest any tracta sobre les malalties del cor, una de les principals causes de mort al món i també a Catalunya. Les malalties del cor, enteses com els trastorns que afecten l’òrgan principal de l’aparell circulatori, van causar durant el 2011 la mort de 13.000 persones a Catalunya. Per millorar aquesta esperança de vida crec que totes les persones de Catalunya hauríem d’aportar diners, és igual si en son molts o pocs però almenys ajudar amb el nostre granet de sorra per ajudar a gent que veritablement ho necessita. 

Truca. La investigació respon.

Carla

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Carla Marco, Marató, Solidaritat
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Que és l’amor?

marialoire | 15 desembre 2014

L’amor … Aquest gran amic i alhora enemic, aquest que et pot fer feliç però alhora infeliç, la veritat és que no he arribat a trobar una forma de descriure aquesta paraula, no he arribat a trobar forma ni tan sols de descriure el que se sent …

Uns els hi diuen papallones a l’estómac, altres diuen que és quan algú et deixa sense paraules sense dir-te res, però, potser puc intentar descriure-ho … Per descomptat, el que per mi és l’amor …
Crec que comença amb el típic, una persona sempre en la teva ment, en la qual sempre penses que no vols deixar escapar, aquesta persona que vols estar amb ella, però que alhora no, per por al mal, i comences amb una lluita amb tu mateix sobre què fer, sobre què dir …

Però és una lluita que, igual que totes, només es pot guanyar si es tria bé, i és que per a mi, estar amb la persona que més estimes, és triar bé, ningú t’assegura que acabi bé, ningú t’assegura que no et facin mal, però si t’asseguro, que si hi ha amor, hi ha felicitat … i és que jo sempre dic, que un segon de felicitat, val per un any d’infelicitat, ja que com diuen: “Mas val el dolent conegut, que el bo per conèixer” Si deixes escapar a aquesta persona que et pot fer perdre la son, aquesta persona que és l’última en la teva ment abans d’anar-te’n a dormir, l’única en els teus somnis, i la primera a despertar, és que no la pots deixar escapar, potser és el pitjor càstig que a tu mateix et puguis donar, prohibir al cor el que a crits et demana, estar amb una persona vol dir estar alegre, trist, somrient, plorant … Però sempre amb ella, i crec que això és el realment important, tenir a qui abraçar, a qui besar, a qui dir-li t’estimo i esperar ansiós un “i jo”, amb qui compartir tantes coses, quan arribes a estimar, arribar a punts que ni tu mateix sabies, ser una persona tancada amb tots, però obert amb ella, no cal tractar de preguntar el perquè, només dir que és per amor, com el que jo he arribat a sentir, i com el que, vulgui o no, sentiré …

Maria

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Amor, Maria Loire
Etiquetes
Amor
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Relaciones

nicolesalcedo | 15 desembre 2014

Todos piensan que cuando se habla de relaciones nos referimos a una relación amorosa o sexual.

Tener una relación con una persona es bonito y agradable, sobretodo cuando se está enamorado. Estar enamorado es una de las sensaciones donde todo lo ves bonito pero nos sentimos vulnerables. Lo mejor de este sentimiento es ser correspondido. Recibir amor, respeto  y confianza por la persona amada lo es todo en una relación de amor. Casi siempre que tenemos una relación de este tipo nos termina conduciendo a tener una sexual ya que esta se produce por el deseo de estar íntimamente con alguien que nos guste. El deseo también del amor. Pero no todo siempre es así : hay personas que tienen relaciones sexuales solo por deseo y hay otras que mantienen una relación por otros intereses.

Para mi, la relación mas valiosa es la de amistad.

-¿Por qué?

-Pues por el simple hecho de que tener una relación de amistad implica tener un buen amigo/a. Cuando encuentras a un buen amigo, uno de verdad que te entienda, que se preocupe por ti, en quien puedas confiar, alguien que te dirá tus cuatro verdades cuando lo necesites. Pero sobretodo encontrarás a alguien que estará ahí pase lo que pase.

Tal vez muchos piensan que tener una relación amorosa es más difícil que una de amistad. Pero no! No es así.

Una relación amorosa implica muchas cosas y es difícil de mantener. Pero en verdad todo es muy sencillo: normalmente cuando la empiezas todo es color de rosa y cuando ya no os entendéis y “se acaba el amor” se termina todo. Y al cabo de un tiempo vuelves a iniciar otra. En cambio una de amistad es diferente. Cuando estableces una, con un amigo de verdad sabes que lo tendrás para toda la vida.

-¿Por qué es diferente o más difícil?

-Porque encontrar a un amigo de verdad, cuesta, no a todos podemos llamar amigo. Es difícil encontrar a alguien en quien podamos confiar, que nos ayude sinceramente y que nos- nos falle sin pedir nada a cambio, nada más que tu amistad. Por eso cuando lo encuentras se debe de cuidar.

Hay una frase que es muy cierta: “los amigos de verdad se pueden contar con los dedos de la mano”. Cada día que pasa lo voy comprobando.

Nicole

Comentaris
2 Comentaris »
Categories
Amistat, Amor, Nicole Salcedo
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Un viatge especial

laiasolbes | 15 desembre 2014

Aquest últim estiu vaig poder gaudir d’una gran experiència, vaig anar a Gàmbia (Àfrica). La meva mare sempre ha sigut una persona amant d’Àfrica, ja que per ella la gent allà té uns valors molt macos de la vida. Vam decidir fer aquest viatge unides, tenia moltes ganes així que vaig decidir informar-me sobre aquell petit país.

No explicaré el que vaig fer durant aquells dies perquè penso que no és el més important, tot i que és un dels millors viatges que he fet mai, prefereixo explicar el que he après d’unes persones meravelloses. Vaig aprendre que qui menys té és qui més comparteix, que allà quan algú et pregunta “Com estàs?” sí que els interessa la resposta. Allà, malgrat tot, sempre van amb un somriure per davant. Compartir, estimar i ser responsable des de ben petit és el que més s’ensenya.

Un cop aquí, he après que no he de comprar per comprar, que la felicitat no depèn del que tenim sinó de com ho valorem. Crec que avui en dia, el que la gent desitja és tenir aquelles magnífiques bambes que tant li agraden, aquell rellotge que està de moda, tot d’una súper marca i poder tenir tot el que vol i més. Per això crec que tothom hauria de tenir l’oportunitat de viatjar a un país del tercer món per poder conèixer personalment les condicions en les que viuen allà.

És més important tenir al teu voltant gent que t’estima i et valora que tenir molts diners i coses materials.

Laia

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Aprendre, Laia Solbes, Valors, Viatges
Etiquetes
Viatge
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El recuerdo de lo vivido

nicolesalcedo | 15 desembre 2014

Actualmente vivo en Vilassar de Dalt, pero a lo largo de mi vida he vivido en diferentes lugares, de los cuales me he llevado recuerdos, tanto malos como buenos.Cambiar con frecuencia de residencia tiene sus pros y sus contras. Lo mejor  que tiene es que conoces siempre gente nueva; haces muchos amigos. Pero a la vez es malo, porque cuando te vas tienes que dejar de verlos, y con algunos incluso pierdes el contacto. Pero los que de verdad marcan tu vida son esos que a pesar de la distancia siguen ahí, de los demás solo queda el recuerdo.Cuando eres pequeño eso de cambiarte de cole, de casa, dejar de ir al parque de siempre, es triste; pero cuando te instalas en tu nueva casa, pierde importancia. Cuando eres más mayor, no solo es triste sino fastidioso. La verdad es que a los adolescentes nos jode mucho cambiar de instituto y de todo porque nos encerramos en nuestro mundo. Nos gustan nuestros amigos, nuestra casa, lo que hacemos cada día, y todas esas cosas que sabemos que cambiaran al mudarnos.A mi personalmente tampoco me ha importado mucho hacerlo, porque gracias a ello he vivido muchas situaciones y experiencias que siempre llevaré conmigo.

Nicole

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Canvis, Nicole Salcedo
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Reflexión

enricmartinez | 15 desembre 2014

Los que mejor me conocen, supongo que ya lo saben. Saben cómo soy. Reconozco que hay ocasiones en las que puede que no me llegue a conocer por completo a mi mismo, y es verdad. Aquellos que me conocen saben una de las verdades más interiores que tengo.

Cuando más lo noto, es en el ámbito de la familia. Se supone que hay comunicación entre los padres, hermanos y hermanas. Pero yo no suelo expresar todo lo que siento o pienso. En repetidas ocasiones ya me han dicho que soy demasiado “introvertido”, según ellos yo debería expresarme mejor, o con frecuencia. Ya ha habido veces en las que me han preguntado por qué soy así, por qué soy tan “introvertido”. Normalmente suelo evadir la pregunta o, simplemente ignorarla, pero dependiendo de quien me lo pregunte, puedo llegar a darle alguna respuesta que a la vez intento convencerme de que es verdad, o que sea lo que quiere oír.

Cuando estoy solo, haciendo lo que me gusta: como escuchar música, pasar tiempo en algún juego o mirar alguna serie que me guste, me pongo a pensar… Pienso sobre mi comportamiento en ciertas ocasiones. Sobre como soy normalmente. Pero sobretodo pienso sobre como podría llegar a describirme. En esas ocasiones puedo quedarme perdido, en blanco; sin saber qué hacer. Cuando me quedo así, me invade una tristeza desde dentro. Me siento cansado, agobiado, hecho pedazos. Cuando me siento así, subo el volumen de la música y me pongo a jugar a cualquier otro juego en el que se me pase toda esa clase de preocupaciones. Cuando me pongo a jugar, siento como si formara parte de otro mundo, me siento desconectado del mundo real, me siento libre de todas las presiones y responsabilidades de esta vida que tanto se me llega a complicar o a parecer que es un callejón sin salida. Una vez desconectado, soy otro. Dejo de comportarme como me suelo comportar y eso me gusta. Me gusta poder cambiar mi personalidad de algún modo.

Como resumen general de la reflexión, me parece que son pocas las personas que me conocen completamente, son realmente pocas las que podrían predecir mi reacción delante de alguna situación. Y en cierta parte eso no me molesta, me siento seguro. Esas personas en las que confío sé que nunca me traicionarán cuando las necesite de verdad, y que siempre estarán ahí cuando las necesite, por pocas que sean.

Enric Martínez

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Enric Martínez, Personalitat
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

“Notícia”

sarapibernat | 15 desembre 2014

Moltes vegades llegim els diaris, mirem les notícies o bé escoltem la ràdio i sovint, dubtem si allò que llegim o escoltem és del tot cert o fins a quin punt pot arribar ser veritat.

Normalment quan obrim un diari i el comencem a llegir, de seguida pots esbrinar del que parlarà i tu mateix decideixes si vols continuar llegint o simplement no t’interessa aquell tema. El mateix passa amb la televisió, ells t’expliquen algunes de les notícies més recents que els ha arribat, però són del tot veritat o poden afegir-hi informacions perquè la notícia sigui més impactant?

En aquest cas hi haurà lectors que s’ho creuran o d’altres que no, sovint les notícies més vistes són aquelles que tracten sobre la violència, crims, robatoris… I poques vegades hi ha noticies que parlin sobre descobriments o simplement bones notícies. Pel meu punt de vista, potser per això tinc l’instint de quan escolto la paraula “noticia” ho relaciona amb fets tristos o coses dolentes. Segurament perquè li he posat aquesta etiqueta i ara és difícil canviar la teva mentalitat.

De fet, sempre ha estat així, hem viscut enganyats sense saber mai quina part de veritat i quina de mentida hi ha a qualsevol notícia. Molt sovint les dades que donen no coincideixen amb altres dades que has vist en un altre mitjà de comunicació. Però realment aquest problema no interessa o potser nosaltres immediatament ens ho creiem sense dubtar-ho?

Anna

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Notícies, Premsa, Sara Pibernat, Veritat
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El “mundo” de los humanos

Alberto Udina Silvestre | 13 desembre 2014

Los humanos somos una especie de animal, el homo sapiens sapiens. A simple vista no dejamos de ser lo mismo que otro animal, un ser vivo. El hecho es que a pesar de ser así, nos hemos convertido en algo completamente diferente comparado con los otros animales.

Todas las especies existentes cumplen tres funciones vitales: la reproducción, la relación y la nutrición. Todos los seres vivos tienen como objetivo la supervivencia en este mundo y el reproducirse para así evitar la extinción de la especie. Todos menos los humanos. Los humanos tenemos otros objetivos en la vida. Nuestra vida no es nacer, aprender a cazar, cazar para sobrevivir, reproducirnos y cuidar de nuestra cría hasta la muerte. Nuestra vida está predeterminada, sí, pero de distinta manera. Primero de todo nacemos, somos cuidados y alimentados y enseñados para seguir adelante. Al hacernos mayores estudiamos durante años y años hasta cumplir mínimo los dieciséis (generalmente). Después escogemos entre seguir estudiando o trabajar. Y finalmente, todos acabamos trabajando de alguna manera u otra. A medida que pasa la vida, también hacemos muchísimas otras cosas, de las cuales las demás especies no hacen apenas ni una. Mi pregunta está en porqué hemos montado, los humanos, este “mundo” en el que somos simples marionetas. Por qué tenemos que estudiar cosas que nosotros mismos hemos inventado. Por qué la base de la sociedad es el dinero y nada más que eso. En por qué nos hemos distanciado tanto de la realidad de los otros seres vivos.

Los humanos somos la única especie que tras cientos de años, seguimos aniquilando la tierra. Somos los únicos que vivimos a base de explotar todos los recursos naturales que se nos han proporcionado. Los únicos que matamos de manera descontrolada para satisfacer nuestro apetito sin necesidad o para satisfacer nuestra ira. Los únicos que llevan a cabo guerras sin razón alguna. Los únicos que queremos aspirar alto para mandar por encima de otros. Los únicos que mantenemos una jerarquía sin ninguna base. Somos la única especie en este planeta que en lo único en que se basa la vida es en el dinero, el cual no serviría de nada si no hubiésemos organizado así nuestra forma de vivir. Una jornada laboral actualmente está en las ocho horas. Eso es una tercera parte del día. Sin necesidad de pensar demasiado, una tercera parte de nuestra vida se va trabajando, pero ¿por qué trabajamos? La respuesta es fácil, para ganar dinero. Una tercera parte de nuestra vida, se basa exclusivamente en el dinero. Así hemos montado nuestra sociedad. Vivimos para ganar dinero solamente para comprar cosas que no necesitamos para llevar a cabo una vida que no debemos.

¿Alguna vez han visto a un perro enseñando a separar por sílabas, palabras que ellos mismos han inventado? ¿Alguna vez han visto a un caballo darle dinero a otro para intercambiarlo con un vestido de estampados? ¿Alguna vez han visto que un gato sea político, juez, administrador, profesor, dependiente de una tienda o jefe de una empresa? Todo lo que vemos a nuestro alrededor son verdaderas estupideces que nosotros mismos hemos inventado solamente para hacer una vida extremadamente complicada.

Quizás el destino de la humanidad se predetermina a lo que estamos haciendo con el resto de seres y la Tierra, quién sabe, pero lo cierto es que somos una especie egocéntrica y egoísta, en la que todo lo que hemos tenido a mano, lo hemos devastado.

Alberto Udina Silvestre

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Albert Udina, Cultura, Terra
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

« Previous Entries Next Entries »

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

novembre 2025
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox