LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Març ja ha començat i d’aquí un parell de setmanes, exactament el dia 21 arribarà la primavera.

Ja l’ensumo, és aquí aprop, i quan arriba… l’hivern se n’acomiada. Comencen a sortir les flors, de colors, en els prats i els jardins, els boscos i els camps recuperen la seva verdor anterior. La neu de les muntanyes comença a desapareixer. El Sol llueix ben gran. Cada matí surt abans i se’n va més tard, els dies tenen més vitalitat. Mira que n’és de bonica la primavera!

Hi ha il·lusió i alegria en el poble, es nota, la gent surt més al carrer, no hi fa tant de fred.La seva màgia fa que els ocells cantin per celebrar la seva arribada i els animals deixen d’hivernar per donar pas a l’estació. M’agrada, m’agrada molt.

Sandra Moradell

Això ja s’acaba!

Tot just acabem de passar una setmaneta de festa que tots estem molt agraïts, però estaria molt millor si fossin més dies. Ha estat una setmana per descansar i deixar la ment en blanc i no pensar en els estudis. He fet de tot: veure la tele, quedar amb els amics, jugar al poker, jugar a la xbox… ara bé, fins avui no havia obert l’agenda en cap moment.

Avui, m’he aixecat pensant que no tenia res, però a l’hora de mirar l’agenda he vist que tenia una setmana plena d’exàmens. He pensat: merda!. M’he passat el dia llegint tots els temes que surten a l’examen, però tinc la sort que no són pas per demà, sinó que són per dimarts, dimecres i dijous.

Cap Problema!. Ara, l’únic problema que tinc, és no saber si demà em podré aixecar per anar a l’escola.

Gerard

La meva opinió sobre aquest tema és nefasta. La religió per mi te una història plena de mentides i injustícies, com quan una persona era confosa per una bruixa era cremada davant tota la població, o quan els jueus eren menystinguts pels cristians, o quan la bíblia diu que els humans vam ser creats per Déu quan ja s’ha demostrat que el humans venim dels simis després d’anys d’evolució (teoria de Darwin)… Tots aquests fets em posen de molta mala llet sobretot quan encara l’església ho nega després de que tot això s’ha corroborat. Però la meva opinió no és solament contra els cristians sinó contra totes les religions existents. En resum totes les religions em semblen nefastes ja que estan governades per gent que segons jo solament busquen el poder, la fortuna i la fama.

Antigament molta gent coneguda va arribar al poder recolzant-se en la religió com Adolf Hitler i Franco, un exemple és la ideologia de Hitler i la frase que encunyava Franco a les monedes quan encara estava al poder, en les monedes hi deia “Caudillo de España por la gracia de Dios”. Totes aquestes accions han sigut solament per tenir poder.

Pau

Els humans durant tots els anys que hem estat vivint a la terra des que vam néixer fins ara, hem perjudicat a la natura d’una manera increïble. Un exemple és la massiva tala d’arbres en molts boscos del planeta per construir o tenir més recursos per qualsevol cosa, això causa un gran canvi en l’ecosistema del lloc on es fa la tala d’arbres, per no dir la gran quantitat de animals que es queden sense habitat. Un altre seria la construcció de preses per obtenir energia, aquesta construcció tan massiva talla el curs normal del riu, per tant a vegades s’han hagut d’evacuar pobles sencers per tal de construir una presa, al igual que la tala d’arbres el ecosistema local canvia completament obligant a molts animals canviar d’hàbitat. Per culpa d’aquestes dues maneres i d’altres igual de greus s’han extingit una gran quantitat d’espècies animals i de plantes. En resum l’ésser humà ha sigut i està essent el culpable de les pluges àcides, sequeres, o inundacions que estan succeint en aquestes moments per culpa de que no hem sabut cuidar a la natura de com ho hauríem d’haver fet i això ara ens està causant problemes greus sobretot per culpa del canvi climàtic.

Pau

Ahir a la nit vaig veure una pel·lícula que es deia “Black blood” i que tractava de una guerra entre Estats Units i Somàlia. Quan es va acabar van posar el crèdits i estava escrit que aquesta pel·lícula estava basada en fets reals, també estava escrit que a la realitat en aquesta guerra havien mort 1000 somalis i solament 19 nord-americans i llavors va ser quan em vaig sorprendre i em vaig preguntar tres coses, la primera era “per què hi han tantes guerres sense sentit en el món” i la segona va ser “com pensen els nord-americans respondre a totes aquestes morts per part seva” i la última “com es poden infravalorar d’aquesta manera les vides humanes”. Llavors també va haver una cosa dins la pel·lícula al qual feien herois al americans i no als somalis quan ells havien causat més morts que els altres i vaig dir-me “això és injust, com els líders mundials poden permetre aquestes matances?”. Va ser llavors quan li vaig preguntar al meu pare, “per què hi han aquestes guerres”, i ell em va contestar “per culpa del interessos territorials”. Però em vaig quedar igual i pensant el mateix “quina estupidesa”.

Pau

Avui, dijous, en despertar-me m’he dit a mi mateix: “que bé és setmana blanca i ens podem despertar a l’hora que vulguem com a l’estiu”. Llavors se m’ha acudit escriure en el bloc la injustícia de que l’any que següent ens la treguin.

La setmana blanca encara que comencéssim l’institut més d’hora, en la meva opinió és que està molt bé que s’en fes, perquè tens una setmana per descansar d’estudiar i de fer deures. I a més a més per mi ho frueixes molt més.

Abans l’institut el començàvem el dia 14 de setembre i a partir d’aquest any el dia 7 amb setmana blanca inclosa fins aquí bé, però el que em fa més ràbia és que quan va arribar l’Artur Mas, el seu govern va impedir que l’any següent no hi hagués setmana blanca. I el això significa que l’any següent farem una setmana més d’institut.

Àlex

A tots ens costa molt escriure, sobretot quan hem de pensar un tema, què dir, expressar-ho correctament, etc. Des del primer escrit que fem, cada cop ens costa més tenir idees, però no ens resulta expressar-nos tan malament com al primer cop. Totes les idees que cadascú té per a escriure són diferents però semblants. Molts cops escrivim de mateixos temes, però amb les nostres paraules, amb la nostra manera d’expressar-nos o amb les nostres maneres de pensar.

El meu primer escrit, va ser el més difícil d’escriure, però va resultar el més fàcil per extreure una idea. Ara ja no em costa tan escriure però m’és més difícil aconseguir una idea per a treure algun escrit. Tot i això, sempre s’acaben aconseguint escrits, siguin sobre pel·lícules, sobre l’amistat, sobre l’engany, sobre algun esport, etc. Sempre acabem escrivint alguna cosa.

Aquest ja és el meu cinquè o sisè escrit i ja volia expressar-me sobre el que pensava d’escriure. Encara que ens costi, ens esforcem a aconseguir relatar temes o expressar-nos sobre qualsevol cosa.

Ricard

Després de fer unes setmanes de classe, ben llargues i cansades, arriba la setmana blanca. Una setmana per descansar, a part dels deures i alguns exàmens que ens posen. Jo crec que per una banda, no està gens malament fer una setmana de festa. Perquè després de cansar-nos durant unes quantes setmanes, va molt bé descansar: poder llevar-nos a l’hora que vulguem, fer el que ens vingui de gust sense cap obligació, etc. Però per l’altra banda, crec que no està bé. Perquè, almenys a mi, després de fer una setmana sencera de festa, a la setmana següent em costa moltíssim arrencar amb les classes. Crec que perdem el ritme a l’hora de fer les assignatures: no recordem les coses que havíem fet dies anteriors, o no ens recordem d’alguns aspectes que el professor explica. També és un problema quan es deixa un tema a mitges. Perquè arriba la setmana següent de les vacances i: Primer, s’ha de repassar el que ja s’havia donat i després seguir amb les explicacions noves.

Després de fer dues reflexions, jo em quedo amb la primera: poder descansar una setmana. No demano més. Visca la setmana blanca!

El temps, una incògnita que ni el més llest ni el més ric han pogut controlar i que només pot anar en sentit positiu, és a dir, no pot fer marxa enrere.

Es multiplica per cinc la seva velocitat de pas quan volem que passi lent o quan estem en un bon moment, i es divideix quan passa tot el contrari, ens sembla una eternitat… Per tant el podem qualificar com una cosa difícil de controlar.

Sense adonar-nos, l’increment de temps augmenta constantment, la qual cosa fa que tot lo demés canviï, com amistats, amors, fins i tot la coneguda personalitat, etc. Apareix gent a la teva vida, en dos dies se’n van o potser es queden, segons el tipus de persona. Tot depèn de tot, cada factor influeix i apareixen noves incògnites per resoldre, tot es va complicant.

Tot s’acaba, és com un cicle on el qual hi vas passant repetitivament, moments feliços, tristos i d’altres entre mig. Ningú pot decidir això, el que toca, toca. Avui toca amb uns, demà amb altres, amb uns millor amb altres pitjor però tot canviarà, és norma. I només valorem quan perdem alguna cosa.

La vida t’ensenya moltes coses dia a dia, és l’únic que cal entendre.

Estefi

Un cop cada 4 anys, cada 48 mesos. Un dia especial. Mai t’has plantejat que passaria si haguessis nascut el 29 de febrer? Si el dia en que havies nascut no ocorregués cada any? Ho celebraries el 28 de febrer o un dia més tard?

Des de fa 2.000 anys, quan Juli Cèsar va crear el calendari julià, un any de cada quatre és de traspàs, és a dir febrer té 29 dies en lloc de 28.

Però, per què el terme “traspàs”? Ho he buscat a internet:

En els temps de Juli Cèsar, el primer dia de cada mes es deia calendes, el setè eren les nones i el quinzè dia eren els idus. En lloc de dir 28 de febrer, els romans deien primum dies davant calendes Marti (primer dia abans de les calendes de març). El 27 de febrer era el secundum dies davant calendes Martí (segon dia abans de les calendes de març), el 26 de febrer, tercer dia i així successivament. Per introduir la seva novetat, l’any de traspàs, Juli Cèsar va intercalar un dia entre el sisè i el cinquè dia abans de les calendes, és a dir entre els dies que avui són el 23 i el 24 de febrer. Aquest dia addicional va ser anomenat bis sextus dies davant calendes Martias, és a dir, “segon dia sisè abans de les calendes de març” i l’any que contenia aquest dia es va dir per això bissextus, en llatí.”

Tinc un amic que viu a Amsterdam, i ens coneixem des que érem petits, doncs els nostres pares sempre han sigut amics. El seu aniversari és aquest dia del que us parlo. Així que li volia fer un petit homenatge, tot i que no ell no l’entengui. Jo de petita sempre pensava que clar, com el dia 29 només es un cop cada quatre anys, creia que ell devia de tenir, als vuit anys, 2 anys; als dotze, 3, …  Quina tonteria eh! Així que volia fer aquest escrit per felicitar-lo, i dir-li que tan de bo poguéssim veure’ns més. Felicitats.

Kim