LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Cada dimecres per la tarda faig classes d’anglès a dos germans, la Martina, que té set anys, i en Marc, que en té nou.

Fa un parell de setmanes va sorgir el tema dels superherois i dels poders sobrenaturals. En Marc em va dir que li agradaria poder ser invisible, i la Martina voldria volar. Llavors ells em van preguntar que quin poder m’agradaria tenir a mi. Jo els vaig respondre tota convençuda: M’agradaria poder anar i tornar en el temps.

Em pensava que seria una resposta d’allò més normal. A qui no li agradaria tornar a viure un moment inoblidable? Seria genial! Els records, per molt que els tinguis al cap saps que no podràs repetir aquell instant, que és una imatge en la memòria i que de mica en mica s’anirà deteriorant.

Però ells em van mirar estranyats i em van dir:
-Nina, per què voldries fer això?

En aquell moment em vaig adonar de moltes coses. Quan ets més petit ho veus tot molt diferent. No planeges el dia a dia ni penses en cada segon que passa, no mires el rellotge contínuament per saber si arribes tard a algun lloc, vius tranquil·lament sense amoïnar-te per res, amb gairebé cap problema rondant pel cap.

De mica en mica et comences a estructurar les hores, a tenir més obligacions, preocupacions, i el temps lliure està més limitat. A més de disposar de menys temps per a nosaltres, trobo que no el gaudim prou pensant en coses que no tenen a veure amb el moment que vivim.

També em va semblar interessant la perspectiva que tenen els nens del passat, el present i el futur. Personalment, crec que ells valoren molt més l’ara, en canvi quan et vas fent gran tens massa en compte el passat i el futur sense fruir del tot d’aquella conversa, d’aquell riure amb els amics, d’un sopar en família…

Nina

L’altre dia vaig obrir un calaix buscant alguna cosa. El què? No me’n recordo. Però fos el que fos va perdre sentit quan vaig trobar la meva vella Game Boy Color i em van venir un munt de records. Havia passat tantes hores jugant amb aquella màquina…

Vaig mirar quins jocs tenia i si tenia piles… I vaig encendre-la. CLINC! Aquell característic so va ressonar dins del meu cap. I van començar a aparèixer imatges senzilles. Amb prou feines tenia color, tenia uns dibuixos molt simples. Els personatges tenien un moviment molt mecanitzat i uns diàlegs força sobris.

Però…Malgrat tot això… Tots volíem aconseguir els 150 Pokemons, tots volíem ajudar a Mario a salvar la princesa Peach, tots volíem encaixar les peces del Tetris, tots volíem aconseguir l’espasa mestra del Zelda…

Cada cop la tecnologia ens dóna més de si… però per què no ens pot entretenir el que ho va fer anys enrere? Us convido a tots a reflexionar sobre això i a agafar coses que sabeu que de petits us agradaven per tornar a ser nens durant una estona. Us adonareu de com n’és de divertit i de que no necessitem tant com tenim.

Clara Córdova

‘’Suda de mi, m’és igual si em moro d’un puto càncer! No em vull operar, es més, no em faré l’ecografia. No té sentit!’’ Quan vaig ser conscient del que havia dit, va ser massa tard. La meva mare es va quedar callada, i va marxar en silenci cap als lavabos. Jo, orgullosa, vaig seure a la sala d’espera, tot i que no sabia ben bé el que esperava. La meva mare va tornar just a temps, vam entrar a la consulta i al marxar cap a casa aquell capítol va quedar arxivat al nostre historial mèdic personal.

Fa aproximadament un any, que convisc amb un quist a l’ovari dret. Per primer cop vaig experimentar un bloqueig emocional al meu cos. La postura que vaig agafar davant la família va ser de rebuig. Durant mesos vaig fer-me la dura, donant a entendre que a mi allò no m’afectava. Pensava que d’aquesta manera potser ajudaria. Si a mi em veien forta, ells s’oblidarien i viurien feliços. El meu pla, va fracassar i vaig adoptar una postura neutra davant de tot i tothom.

Aquell quist era bastant considerable i els metges deien que corria el risc de tenir càncer. Durant uns mesos, els ginecòlegs van decidir no tocar res, i seguir el procés natural del cos. Segons la reacció, el quist podria créixer o dissoldre’s. Em van fer una última ecografia i la bona noticia va ser que el quist s’estava fent cada cop més i més petit. Probablement no caldria operar-me, ni patiria cap càncer. Al informar-me bé, vaig assabentar-me de que molts cops els quists són hereditaris i de que si ja n’havia tingut un, probablement en tindria més. De totes maneres, aquesta bona noticia va ajudar a equilibrar el malentès que hi va haver amb ma mare abans d’entrar a la consulta.

El fet de patir un càncer, d’operar-me, de fer-me més ecografies m’aterroritzava. Vaig viure amb por durant un any i no estava disposada a conviure amb aquesta por durant un any més.

No sé si la meva reacció va ser la correcta, si vaig fer mal a la meva mare o si la gent del meu volant es va assabentar de la meva història. El que si que sé, és que la por s’apodera del teu cos com vol i quan vol, i que davant de situacions com aquestes només ens queda la nostra ànima, i la fe. Fe en nosaltres mateixos, en créixer i seguir lluitant. La vida es curta, i estem aquí per ser feliços.

Aprofitant l’escrit vull donar les gràcies a tots aquells que van saber des d’un principi el meu problema. A la meva mare, que ho va passar malament. A la meva tieta, que encara que ella ja no hi sigui, quan miro per la finestra la segueixo veient. Als meus avis, a la Júlia, el Mario i la Berta. I per últim i no menys important a vosaltres. Els meus amics i companys, que des del dia que ho vau saber, vaig rebre tot el vostre suport i força per sortir endavant.

Carolina C.

L’any passat vaig decidir repetir quart perquè necessitava més temps per pensar quins estudis triar; batxillerat o mòduls.

El cas és que aquest any he fet molts amics nous, però últimament notava que m’estava allunyant cada cop més dels meus amics de sempre.

Aquest assumpte m’estava preocupant molt perquè, tot i que estic molt a gust amb els companys d’aquest any, no volia que els meus amics, amb els que he passat tantes coses, es convertissin de cop, d’un any per l’altre en uns simples desconeguts.

Però aquesta pensament va desaparèixer en una simple nit. Després d’uns tres o quatre mesos de no veure a les meves amigues fora dels passadissos del institut, vam anar totes juntes a sopar i RES HAVIA CANVIAT. Me’n vaig adonar de que tot seguia igual i que elles tampoc eren diferents amb mi.

Suposo que quan tens una amistat de veritat amb algú, per molt que passis molt de temps sense veure l’altre persona, tot segueix igual.

Elisenda Carmona

Per què quan sembla que tot va bé succeeix alguna cosa que ho espatlla tot?
Moltes vegades soluciones un tema i al dia següent ja tens una altra cosa de la que preocupar-te.

Hi ha dies en que no t’ha passat res en especial, en que només tens pensaments que et creen preocupació, però hi ha d’altres en que sí que hi ha un fet que fins i tot pot canviar el teu present i el dels qui t’envolten.

Potser ni tan sols has creat tu aquest conflicte, però t’afecta en primera persona, no hi pots fer res per arreglar-ho i simplement només pots esperar a que es solucioni sol o que, qui sí te la capacitat de millorar la situació, ho faci.
És cert que si tot anés sempre sobre rodes no apreciaríem els bons moments però, tot i això, a vegades tot el dolent passa massa seguidament.

Intentes posar al mal temps bona cara, però quan el que tens no és un mal dia, sinó una mala temporada, llavors la cosa ja no és tant fàcil.

Quan tot això passa i no trobes cap consol aparent, l’únic que pots pensar per poder seguir és: demà serà un altre dia. Pensar en que RES dura per sempre, que tot s’acaba, fins i tot aquestes males temporades.

Elisenda Carmona

La vida és l´espai de temps que transcorre des del naixement fins la mort en la qual ens desarrollem, ens reproduïm i estem en un ambient.

Aquesta és la definició del diccionari però si profunditzem ens adonem que la vida és molt més, la vida és bella, la vida és efímera, la vida és perillosa, la vida és sentiments, la vida és pensaments, la vida és amor, la vida és temps, la vida és moviment, la vida és tot el que puguis imaginar.

“Al final, lo que importa no son los años de vida, sino la vida de los años.” Abraham Lincoln.

Amb aquesta frase, Lincoln, manifesta que no importen els anys que hagi viscut un individu, sinó que el realment important és el que haguem aprofitat aquests anys.

“La vida es aquello que te va sucediendo mientras te empeñas en hacer otros planes”
John Lennon.

Amb aquest frase, Lennon, vol dir que l´ésser humà és preocupa massa de coses sense importància i no es centra en el més important, viure la vida.

En conclusió aquestes frases tenen com a objectiu aconsellar a l´home per aprofitar la vida, ja que la vida és molt més curta del que ens imaginem, encara som joves i pensem que tenim tota la vida per davant però la vida és ara. Hem de ser conscients que si pensem en el futur (com és habitual en la etapa actual de les nostres vides) no podrem viure el present i caurem en una visió pessimista de la “bella” vida. Hem de viure la vida de la manera que ens faci més feliços, ja que la felicitat és vida.

Jordi

Març ja ha començat i d’aquí un parell de setmanes, exactament el dia 21 arribarà la primavera.

Ja l’ensumo, és aquí aprop, i quan arriba… l’hivern se n’acomiada. Comencen a sortir les flors, de colors, en els prats i els jardins, els boscos i els camps recuperen la seva verdor anterior. La neu de les muntanyes comença a desapareixer. El Sol llueix ben gran. Cada matí surt abans i se’n va més tard, els dies tenen més vitalitat. Mira que n’és de bonica la primavera!

Hi ha il·lusió i alegria en el poble, es nota, la gent surt més al carrer, no hi fa tant de fred.La seva màgia fa que els ocells cantin per celebrar la seva arribada i els animals deixen d’hivernar per donar pas a l’estació. M’agrada, m’agrada molt.

Sandra Moradell

Això ja s’acaba!

Tot just acabem de passar una setmaneta de festa que tots estem molt agraïts, però estaria molt millor si fossin més dies. Ha estat una setmana per descansar i deixar la ment en blanc i no pensar en els estudis. He fet de tot: veure la tele, quedar amb els amics, jugar al poker, jugar a la xbox… ara bé, fins avui no havia obert l’agenda en cap moment.

Avui, m’he aixecat pensant que no tenia res, però a l’hora de mirar l’agenda he vist que tenia una setmana plena d’exàmens. He pensat: merda!. M’he passat el dia llegint tots els temes que surten a l’examen, però tinc la sort que no són pas per demà, sinó que són per dimarts, dimecres i dijous.

Cap Problema!. Ara, l’únic problema que tinc, és no saber si demà em podré aixecar per anar a l’escola.

Gerard

La meva opinió sobre aquest tema és nefasta. La religió per mi te una història plena de mentides i injustícies, com quan una persona era confosa per una bruixa era cremada davant tota la població, o quan els jueus eren menystinguts pels cristians, o quan la bíblia diu que els humans vam ser creats per Déu quan ja s’ha demostrat que el humans venim dels simis després d’anys d’evolució (teoria de Darwin)… Tots aquests fets em posen de molta mala llet sobretot quan encara l’església ho nega després de que tot això s’ha corroborat. Però la meva opinió no és solament contra els cristians sinó contra totes les religions existents. En resum totes les religions em semblen nefastes ja que estan governades per gent que segons jo solament busquen el poder, la fortuna i la fama.

Antigament molta gent coneguda va arribar al poder recolzant-se en la religió com Adolf Hitler i Franco, un exemple és la ideologia de Hitler i la frase que encunyava Franco a les monedes quan encara estava al poder, en les monedes hi deia “Caudillo de España por la gracia de Dios”. Totes aquestes accions han sigut solament per tenir poder.

Pau

Els humans durant tots els anys que hem estat vivint a la terra des que vam néixer fins ara, hem perjudicat a la natura d’una manera increïble. Un exemple és la massiva tala d’arbres en molts boscos del planeta per construir o tenir més recursos per qualsevol cosa, això causa un gran canvi en l’ecosistema del lloc on es fa la tala d’arbres, per no dir la gran quantitat de animals que es queden sense habitat. Un altre seria la construcció de preses per obtenir energia, aquesta construcció tan massiva talla el curs normal del riu, per tant a vegades s’han hagut d’evacuar pobles sencers per tal de construir una presa, al igual que la tala d’arbres el ecosistema local canvia completament obligant a molts animals canviar d’hàbitat. Per culpa d’aquestes dues maneres i d’altres igual de greus s’han extingit una gran quantitat d’espècies animals i de plantes. En resum l’ésser humà ha sigut i està essent el culpable de les pluges àcides, sequeres, o inundacions que estan succeint en aquestes moments per culpa de que no hem sabut cuidar a la natura de com ho hauríem d’haver fet i això ara ens està causant problemes greus sobretot per culpa del canvi climàtic.

Pau