LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

El cas és que vull felicitar a la monitora del bus de baix de Vilassar a Cabrils ja que aquest any ha estat perfecte el trajecte diari (no ha passat mai com cap altre any en que hi van haver problemes i expulsions de bus, tot el contrari).

Ella, ha portat perfectament l’assistència de les persones que pujaven (als altres busos a vegades hi havia problemes ja que un alumne no venia una setmana i el esborraven de la llista o el traspassaven de bus sense dir-li res). És més, va lluitar perquè als alumnes del bus de baix (és el bus que va a la part baixa de Cabrils com a St. Crist, les escoles…) ens deixessin de baixada i no haguéssim de donar tota la volta per la girada del SHE de Vilassar de Mar i desprès tornar a pujar, ja que cada dia perdíem entre 6 i 10 minuts depèn de la parada que baixessis (això els hi vam proposar a cada una de les monitores de bus anterior i sempre deien que si, que si però mai no van fer res.)

També, una de les coses que més em va impactar va ser que tot i no haver parlat mai amb ella (tret del ‘’bon dia’’ i ‘’adéu’’ que amb un somriure ens deia cosa que les altres monitores no ens havien dit mai) sabia els nostres noms. Com pot ser que se’ls sàpiga? Doncs serà perquè estava atenta a les coses de que parlàvem o perquè és preocupava de que si algun dia hagués de parlar amb nosaltres pogués dir-nos pel nom.

En definitiva, vull donar les gràcies a la monitora del bus de baix per aquesta tranquil·litat que ens ha donat i espero que els anys de bus que quedin els pugui fer ella com a monitora. Gràcies.

David

Jo contínuament estic escoltant música, al matí quan m’aixeco, al migdia en agafar el cotxe per anar a dinar, en tornar cap a l’escola i fins i tot a la nit. Escoltar música és una cosa que em fa sentir bé.

Molts cops, la música que escoltem va relacionada amb nostre estat d’ànim. Per exemple quan estàs mol content i animat escoltes músiques amb molt de ritme, animades o que simplement et fan sentir bé. En canvi, quan tens un dia trist o et trobes malament, tendeixes a escoltar cançons lentes, tristes i depressives. Fins i tot quan perds algú que estimes cada vegada que el trobes a faltar o el necessites a prop teu, i saps que no tornarà mai, escoltes músiques que et recorden aquella persona.

Això passa perquè la música ens transmet sentiments i per nosaltres són importants. És una manera de desfogar-se.

Georgina

Dimarts passat vaig anar a Perpinyà per tercer cop i a Colliure per segon cop ja que faig el crèdit de francès. Dels tres cops que hi he anat, aquest és el que més m’ha agradat, potser perquè hem fet una activitat diferent als altres anys; hem tingut tota l’estona lliure, o simplement perquè anava amb amigues. És una mica cansat i llarg anar fins allà, però escoltant música, fent petites baicaines i xerrant amb la companya del costat es fa més amè. Un cop allà vam començar amb la gimcana. Una de les activitats era cantar l’himne francès, la Marseillaise i enregistrar-nos fent-ho. Va ser molt divertit. Mentre la Marta, la Mercè i jo cantàvem la Laura grabava i la gent ens mirava sorpresa. També vam fer moltes fotos, “intentant sortir bé”, fent el burro…
M’he emportat un record, una pulsera molt maca de Colliure, també he comprat postals, una per enviar-la a l’institut i les altres per la meva mare, que li agraden molt.
Espero tornar-hi l’any que ve i passar-m’ho igual de bé!

Nabila

Podríem obrir un gran debat sobre aquesta pregunta ja que són moltes les raons per a la seva utilització i molts els interessats en el desenvolupament d’aquestes tecnologies. De la mateixa manera, són molts els detractors i moltes les falses afirmacions, o les desacreditacions cap a les energies netes.

A nivell mediambiental està clar quins són els seus beneficis, són molt més netes que els combustibles usats convencionalment per produir energia, un altre avantatge d’utilitzar formes d’energia renovable com ara la solar, eòlica, geotèrmica, etc, és que les mateixes no poden ser esgotades . I un altre factor molt important, i que sol passar desapercebut, la utilització de recursos renovables redueix en gran manera la necessitat d’utilitzar aigua per a la generació d’electricitat, conservant així un recurs natural de molta importància per a tots els éssers vius.

Però si ens centrem en l’àmbit productiu, la utilització de les energies renovables és un repte que compromet de ple l’activitat de producció amb la necessitat d’un creixement sostenible i responsable amb el medi ambient.

Analitzant les repercussions que les energies renovables tenen de manera positiva sobre els projectes de qualsevol empresa podem trobar:

La utilització d’energies renovables es tradueix directament en millores de la gestió dels recursos, minimització del consum energètic, i per tant una gran font d’estalvi de recursos.
Una gestió responsable i eficient dels recursos naturals posiciona els projectes d’energies renovables en un sector de mercat mediambientalment responsable, proporcionant així un valor afegit que les empreses poden aportar a la societat.
És sens dubte una opció voluntària que aporten a tot tipus d’empreses que opten per aquest tipus de projectes una actitud favorable per part de l’administració i la societat.

Afegit a això, cal destacar que existeix, tant per part de la Unió Europea com per part de la política nacional i regional, un gran interès en el desenvolupament de projectes d’energies renovables. Sense cap dubte, en un futur proper, no serà concebible cap projecte de creixement econòmic i de desenvolupament sense tenir en compte la utilització de les energies renovables.

Però té alguns efectes negatius els quals s’haurien de pal•liar, els quals tenen a veure en la construcció de la maquinaria per a l’obtenció de les energies renovables, ja que la producció d’aquests consumeix una gran quantitat de matèries primeres i d’energia.

Per tant, la utilització de les Energies Renovables té, per qualsevol entitat o organisme, clares avantatges econòmics i socials, encara que al principi tingui efectes negatius per medi ambient.

Esperem doncs que la nova consciència energètica sigui present cada vegada més en el món.

Raúl

Una manifestació convocada per una vuitantena d’entitats ha recorregut avui diumenge 5 de juny el centre de Barcelona per reclamar que es tanquin les centrals nuclears. Fukushima ha tornat a mostrar l’energia nuclear com allò que és: bruta, perillosa, cara en vides i en costos econòmics. Les entitats que ho organitzen s’apleguen en la coordinadora Tanquem les nuclears.

Les demandes de “Tanquem les nuclears” són unes quantes, i aquesta és una d’elles: Reclamen que s’aprovi un calendari per tancar de manera urgent les centrals que encara funcionen, i seguidament, s’obri un procés de participació pública per analitzar i decidir sobre la gestió dels residus radioactius.
La marxa de diumenge va començar a la delegació del govern espanyol a Pla de Palau i va acabar davant la seu de Fecsa-Endesa, al Paral·lel; un recorregut simbòlic per mostrar que la protesta s’adreça al govern català, a l’espanyol i a les companyies elèctriques propietàries de les centrals.

La catàstrofe de Fukushima va tornar a encendre totes les alarmes dels perills de l’energia nuclear. Els convocants de la manifestació avisen que “els veritables efectes de l’energia nuclear apareixen de nou” i, “Com va passar a Txernòbil, una part del Japó quedarà afectada durant desenes, potser centenars, d’anys, i la radiació s’estendrà més enllà de les seves fronteres, arribant a molta gent”.

Recorden que en molts punts del món la societat reclama que s’abandoni l’energia nuclear, també a casa nostra: Les velles nuclears que funcionen a l’estat pateixen avaries, problemes tècnics i errors de seguretat de manera continuada.

Penso que està molt bé que s’organitzin manifestacions o trobades antinuclears, perquè, com tots ja sabem, és una energia no renovable i molt contaminant! S’han de trobar altres fonts d’energia!

Pol

Només falta un dia per poder dir que ja portes tres anyets des que vas arribar en aquest mon. Sento que el temps passa molt ràpid, sembla com si fos ahir. Encara me’n recordo perfectament del dia en que em van anunciar que tindria un cosinet. Va ser a les vacances de Nadal, quan ens vam quedar tots els cosins a dormir a casa els avis. Em vaig emocionar molt en sentir la notícia, encara que no ens van poder determinar el dia del naixement. Tot era qüestió d’esperar.

Finalment, vas néixer el 4 de juny de 2008 i, des d’aquest dia has omplert un buit a la meva vida i, de mica en mica t’has anat fent molt important. Vius molt lluny, però els pocs cops que he tingut l’oportunitat de veure’t els he gaudit molt.

Et queda una vida molt llarga i plena d’aventures per endavant, espero que aprofitis al màxim cada dia, però sobretot el que arriba demà. Moltes felicitats Ïu.

Clara

Què importa el que pensin els demès sobre tu? Mentre tu mateix sàpigues qui i com ets n’hi ha prou. He arribat a aquesta conclusió avui mateix.

Aquest matí una noia s’ha posat a llençar-me coses en cara i a criticar-me sense coneixe’m absolutament de res. M’ha dit que no estudio mai i que, bàsicament, no faig ni faré res amb la meva vida quan justament la tarda anterior m’havia passat hores fent treball de cinc assignatures diferents.

Aquest fet ha fet que realment m’enfadés moltíssim i que em passés unes quantes hores nervioses, preguntant-me què coi feia ella ficant-se a la meva vida sense que ni tant sols li hagi demanat opinió.
Però quan ja m’he relaxat una mica he pensat que no importa gens el que pugui pensar ella, o qualsevol altre, que el que és realment important és que jo mateixa sàpiga qui soc i el que faig o deixo de fer, sense que ningú m’ho hagi de dir.

Elisenda

Hi ha un tema del que fa temps que vull parlar, però em feia por la reacció de la gent. Encara que molts de vosaltres ho sabeu, mai saps què pot passar i menys quan parles d’una cosa així.

Gairebé fa dos anys que es podria dir que he sortit del armari, en efecte, sóc bisexual. Abans que ho hagués reconegut, vaig estar durant un anys que no sabia què em passava, ja que em fixava tant en noies com en nois.. Poc a poc vaig anar descobrint la bisexualitat. Jo no sabia que existia fins que una amiga em va explicar que ella era bisexual i en aquell moment li vaig dir que em pensava que jo també. Aquell dia em vaig treure un gran pes de sobre, em vaig sentir totalment alleugerida.

A mesura que passaven els dies ho tenia més clar i per fi vaig fer el gran pas de reconèixer el que jo era i de fer-ho públic. Quan en vaig estar parlant amb les meves amigues i els ho vaig explicar, em van dir que ja ho sabien. Com era possible que ho sabessin abans que jo? El cas és que a partir d’aleshores ja no havia d’amagar res i fins i tot vaig descobrir el que és l’amor… el de veritat.

Tal com ens han ensenyat des de que son petits, tots som diferents però semblants, tenim gustos diferents i ens agraden persones diferents. Ara al cap de dos anys ja puc dir tranquil·lament: ‘’Sóc bisexual i estic orgullosa de ser-ho’’

Judith

Com pot ser que a un jove com jo, que ha viscut ja setze anys en aquesta societat, no li soni el nom dels Grups Antiterroristes d’Alliberament (en castellà Grupos Antiterroristas de Liberación) o GAL!! Una de les organitzacions terroristes més importants que hi ha hagut al que seria l’estat Espanyol. Foren organitzacions parapolicials fundades l’any 1983 les quals utilitzaven la Guerra bruta o terrorisme d’Estat.

Fins fa poc mai ningú no me n’havia parlat, una de las pitjors trames de corrupció política, en una “Democràcia”, basada en els fons reservats del Ministeri d’Interior. Veritablement és un tema del qual és fàcil extreure’n crítiques, és igual si et sents espanyol, català, basc…, ja que la matança de persones no està justificada, sigui un terrorista, un innocent, un polític corrupte… D’acord que potser lluitaven per la fi del terrorisme d’Euskadi Ta Askatasuna (E.T.A), però l’assassinat de 23 persones contant etarres, militants de l’esquerra abertzale, ecologistes, ciutadans francesos sense vinculacions a partits polítics… Tot això amb el suport del partit que estava al govern, el PSOE, el cap del qual era Felipe González. Aquest potser no va anar a presó perquè hagués estat un gran escàndol, però sí que hi van anar el seu ministre d’interior José Barrionuevo, José Luis Corcuera… Igualment això va ser i serà un dels majors escàndols que hagi existit a qualsevol democràcia.

El pitjor de tot és que aquesta guerra bruta, tot i que amb més cautela per tal de no cometre errors com els dels GAL de segrestar a una persona innocent, continua essent utilitzada per l’estat espanyol, formant així un teló de repressió contra la llibertat de tots els pobles oprimits per l’estat espanyol. No cal buscar molt per trobar aquest casos: Eudald -un acusat injust el qual fan anar a declarar cada quinzè dies per veure que tot està en ordre- i Jona -el qual la jutgessa ha trigat 5 anys en absoldre- militants de Maulets, il·legalització d’organitzacions juvenils basques Segi,  Jarrai y Haika, partits de l’esquerra abertzale els quals estaven il·legalitzats fins fa res…

PD: Potser tinc una idea equivocada, comenteu (si hi esteu d’acord també).

Raúl

Hoy quiero explicar una experiencia que tuve el viernes pasado.

Un hombre de cierta edad llegó muy temprano a la clínica donde trabaja mi cuñada, para hacerse curar una herida leve, se le notaba que tenía prisa, porque no paraba de preguntar cuánto quedaba para terminar, se le veía un hombre simpático y por curiosidad le pregunté cual era el motivo por el que tenía tanta prisa.

Me dijo que tenía que ir a una residencia para desayunar con su mujer como todos los días y que vivía allí. Me contó que llevaba ya tiempo en ese lugar y que tenía un Alzheimer muy avanzado.

Terminando la cura de la herida, le pregunté de nuevo si ella se inquietaría al ver que su marido llegaba tarde.

-No, me dijo, ella ya no sabe quién soy, hace ya casi cuatro años que no me reconoce.

Entonces le pregunté extrañado.

-Y si ya no sabe quién es usted ¿Por qué tiene la necesidad de estar con ella todas las mañanas?

Me sonrió y dándome la mano me dijo:

Ella no sabe quién soy yo, pero yo si sé muy bien quién es ella..

Personalmente pienso que aparte de una conversación agradable me dio una lección de vida muy importante.

Jesús Solís