LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Que és la felicitat? Realment podem obtenir una resposta clara d’aquesta pregunta? No, no puc respondre aquesta pregunta perquè crec que cada ésser humà ha de saber que és la felicitat per a ell mateix. La felicitat és com un joc, pots perdre o guanyar, depenent dels teus actes guanyaràs el joc, és a dir, seràs feliç, o bé el perdràs i per tant, ja no seràs feliç.

Ara ens trobem en la felicitat social i individual. Jo crec que per obtenir una felicitat social, primer cal obtenir i consolidar la felicitat d’un mateix. Aquesta felicitat ja l’aconsegueixo estant segur de mi mateix, tenint clars els meus pensaments i no tindré raons per estar malament o trist. I si les tinc, fer el possible perquè marxin i torni la felicitat.

Crec també que un ésser humà ha de saber controlar i jugar amb els quatre sentiments: l’alegria, la tristesa, la ràbia i la por. Aquests són sentiments que els tenim interioritzats i que per molt que vulguem sempre els tindrem a dins, preparats per sortir. Com és així, he pensat que cal saber conviure i controlar aquests sentiments i fer una harmonia amb tots ells, per tal d’arribar a ser feliços sent persones, amb tristesa, alegria, por i ràbia. Sense cap excés, sobretot; no són bons els excessos.

Finalment, crec que ser feliç pot arribar a ser un plaer. En el món dels plaers… En fi, n’hi ha moltíssims! Però jo crec que el plaer més gran de tots és la felicitat duradora i segura.

La felicitat per mi és imprescindible en aquesta vida, jo sé que en algun moment seré feliç. Pot haver-hi moments de tristesa, dolor o simplement de voler desaparèixer d’aquest món, però el sentiment en el qual es basa aquest escrit és el més positiu, alegre i el que dóna ganes de viure.

La cosa que sempre m’ha fet molt feliç, és la dansa. Em sento així quan hi penso i quan hi ballo perquè m’agrada. Mai he pensat en una vida sense això. En qualsevol moment que hi penso, em surt un somriure que em costa fer fora de la meva cara.

Sóc feliç tal com sóc, amb tot el que tinc i amb tot el que m’envolta. Tinc tot el que necessito, per tant em comprometo a viure una vida plena de felicitat; vivint cada moment, orgullosa del viscut i envoltada dels que m’estimen i estimo.

Pensar en els records i en el que vindrà em fa ser feliç, ja que estaré acompanyada en cada moment, dedicant-li un somriure en el record més petit de tots perquè per poc que sigui m’ha fet sentir bé.

Estic orgullosa de la vida que m’ha tocat, ja que jo mateixa m’he proposat d’anar-la canviant cap al millor bé personal i estic segura que si segueixo així, la recerca que tant m’agrada transmetre serà cada vegada més gran cap a mi i cap als altres.

Jo sóc bastant crític i materialista sobre les coses, així que vaig a pensar sobre el que és la felicitat. Per a mi, la felicitat no existeix. Doncs la felicitat és una espècie de sentiment que dura poc perquè a mi ja m’ha passat que volia tant una cosa que pensava que amb allò seria feliç. I va ser així, però durant un període molt curt de temps. Així que basant-me en les meves experiències, crec que la felicitat no és més que un estat d’eufòria.

Tot i així, crec que hi ha molta gent que podria tenir un estat de felicitat molt més freqüent que una altra i això passa per l’avarícia, crec jo. L’avarícia impedeix que puguem estar en un estat de felicitat etern perquè aquesta característica humana ens fa voler més i llavors ens fa perdre aquest estat de felicitat per tenir un desig encara més gran.

La felicitat és un estat d’ànim de satisfacció dels nostres desitjos. Els desitjos són diferents per a cada persona i això ens mostra que la felicitat és subjectiva. No es basa en béns materials, sinó en diferents àmbits de la nostra vida: amics, família, aficions, etc.

En el meu cas, per exemple, el que contribueix a la meva felicitat és el cau i tot el que l’envolta. Però el que per a mi és tan especial, per una amiga meva pot no significar res. Per a molta gent, el cau és avorrit, cansat o per als hippies. Jo hi estic des dels set anys i, des que vaig començar, les caminades són uns dels millors moments. No és en si pel fet d’estar hores caminant i patint les dificultats com la calor, quan ens quedem sense aigua i ens deixem les cames en els pendents. El que esperem és al final del dia, les espectaculars vistes, el moment en què arribem al nostre destí i podem descansar, menjar, asseure’ns grans i petits tots junts i comentar anècdotes del dia, cantar cançons amb la guitarra passant fred però amb ganes de seguir allà, uns sobre els altres còmodament, mirant les estrelles i imaginant els seus significats. Pel simple fet d’estar allà tots junts val la pena l’esforç de tot el dia. Per aquests moments i molts més és pel que vull seguir formant part d’aquesta gran família.

És per tant que la felicitat és un desig inesgotable; sempre volem que tenir totes les coses que ens fan feliços per sentir-nos bé. Així lluitem cada dia per allò que ens agrada, ens omple i ens fa sentir a nosaltres mateixos. És per això que em considero feliç, perquè el desig és una necessitat i el que necessito per ser-ho ja ho tinc.

Sóc dins un somni, un dels bons, un d’aquells que la felicitat t’acompanya al llarg d’aquella nit. Quan em desperto a mitjanit i miro el despertador pensant que m’he adormit en un dia de competències bàsiques. És just quan m’omplo de felicitat en veure que encara em queden 3 hores per seguir dormint i somiant a gust. En aquell instant sóc per uns segons la persona més feliç del món. Ja que la felicitat és això, petits bocins que es mostren de tant en tant a la nostra vida.

Si es presentés a cada hora del dia, tindria la felicitat el mateix concepte? Crec que no seria valorada i estimada de la forma que ho fem actualment.

Per això mateix m’agrada pensar que la felicitat no és permanent, perquè així fa que estimem el que som i no el que tenim.

Normalment quan pensem en la felicitat tendim a fer-ho en coses materials: els diners són la felicitat. Per tant, com més ric, més feliç ets. En la meva opinió, aquesta afirmació no és del tot certa.

Com diuen alguns filòsofs, per tal d’aconseguir la plena felicitat s’han de fer bones accions que han de sorgir de manera voluntària, sense esperar res a canvi, és a dir, per ser feliç, l’ésser humà ha de ser altruista. A més, una persona no pot arribar a ser completament feliç si no comparteix la seva felicitat. Per això, considero que és important tenir empatia a l’hora de conèixer noves persones, perquè d’aquesta manera compartim la felicitat amb més gent i ets més feliç. Així mateix, hem de cuidar a les persones que estan al nostre entorn, siguin familiars, amics o coneguts, perquè d’una manera o altra ens ajuden a ser feliços. També podem trobar la felicitat en les petites accions de la nostra vida quotidiana, ja sigui practicant el hobby que més ens agrada o fent allò que més ens apassiona, com, per exemple, practicar algun esport, ballar o cantar, tocar un instrument, cuinar, etc.

Tot això es podria resumir amb aquesta famosa frase: “No és més feliç qui més té, sinó qui menys necessita.” Així doncs, una persona que sempre vol més, mai estarà satisfeta, perquè li faltaran recursos per a ser feliç. En canvi, una altra que ja ho és amb el que ja té, valorarà la felicitat d’una altra manera.

Me dan rabia muchas cosas. En la sociedad en que vivimos todo es superficial. Si se trata del físico de la persona y ésta no encaja en los perfiles, es totalmente criticada. Pero, en cambio, si está físicamente bien, es aceptada por todos. Ninguna persona se fija en otra que no tenga un buen físico, y quien diga lo contrario, miente totalmente. En ningún momento, nadie se fijará en el carácter o la conducta de las personas. Nada por el estilo.

También me da rabia ver como hay gente que te pide mucho y espera cosas de tí, y en cambio, no hace absolutamente nada por tí. Ver como hay gente a tu lado y al día siguiente ya no está. Y con suerte, alguien te hará caso y quizá se acuerde de ti.

La gente, a la que tienes más cariño, es la que menos te suele valorar. Mientras que tú, intentas ayudar y nunca es suficiente. Y lo que más rabia me da, es cuando te dicen que has cambiado, después de no recibir respuesta, alguien te recrimina que has cambiado sólo por darte cuenta de las cosas.

Finalmente, lo que más odio es cuando ponemos nuestra fe en los demás y después los que están a nuestro lado, nos fallan.

En aquesta vida hi ha molts plaers i tothom té moments per a gaudir-los, ja siguin petits i de durada molt curta, o grans i de llarga durada. El plaer és com un petit temps limitat de felicitat.

Per a mi, hi ha molts tipus de plaers: dormir, menjar, escoltar música, beure aigua quan tens molta set, etc. Però un que a mi m’encanta és el de menjar, ja que és una cosa imprescindible per a la vida, que, a més, es pot gaudir. Sobretot, m’encanta quan arribo a casa, cap a les dues del migdia, després d’haver jugat un partit de futbol, quan arribo amb molta gana i que el meu pare em digui que va a buscar una paella que havia encarregat… Això és magnífic perquè quan arriba, ja seiem tots junts a dinar. I jo l’espero amb molta ànsia. Al final, quan ja has acabat de menjar i estàs molt tip, pots decidir fer una petita migdiada, ja que dormir és un dels altres plaers de la vida.

Era un dia, per desgràcia, ennuvolat. El vent, que es podia observar a través de la finestra del menjador, no ajudava a alegrar el dia tampoc. La temperatura rondava els 0° a causa de la gran ventada, la qual es trobava en la zona on visc.

Aquell dia, un divendres, era un dia especial per a mi. Els meus pares em van prometre que aniríem a esquiar a Andorra el mateix cap de setmana, i així ho vam fer. Vam matinar molt per poder arribar a l’hotel, situat a Andorra la Vella, tan aviat com fos possible per desfer les maletes i començar a esquiar aquell mateix dia.

L’alegria que s’apoderava del meu cos era immensa en aquells moments, ja que esquiar ha estat sempre una de les meves aficions esportives preferides des de ben petit. Podria dir que sempre espero l’arribada de l’hivern amb més ganes que qualsevol altra estació de l’any, tan sols per a poder practicar aquest esport, tot i que, com en aquest cas, només el pugui aprofitar un cap de semana.