LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Cada dia després de sopar vaig corrents cap a l’habitació, engego la radio i espero que comenci, a les deu, el meu programa favorit , el bac up de FlaixBac.

Durant dues hores escolto atentament el programa que està ple de dubtes, bromes, inquietuds i anècdotes que comparteix la gent que escolta el programa o envien les seves històries a través de Facebook, mail, xat, fòrums… Algunes vegades llegeixen, també, cartes d’amor que ha enviat la gent per declarar-se a algú o simplement d’amistat, recitades per la seductora i profunda veu del locutor, perfectament acompanyades per una melodia de fons.

Cada dia el tema del bac up és diferent i és molt interessant, perquè es pot conèixer l’opinió de la gent sobre els temes i, bàsicament, està dirigit els adolescents però de tant en tant truca algun pare o envia un missatge donant la seva opinió, ja sigui bona o dolenta.

En Roger Carandell i el becari, que són els que animen el bac up, deixen anar els seus comentaris, posen música, fan les seves brometes i sobretot ens acompanyen fins al moment d’anar a dormir, tot ensenyant-nos noves coses sobre la vida, coses que cap pare ni cap professor s’han atrevit a ensenyar-nos abans.

Marina

Ja ha arribat la recta final del curs, ha estat dur i llarg, però ja estem aquí, i ja s’acosta al moment d’acomiadar-nos de l’ESO, dels companys i d’anar al viatge de fi de curs a Berlín que s’espera amb moltes ganes i il·lusió.

Berlín és una ciutat estranya, que impacta per la seva història. No hem d’oblidar que el dia 14 d’agost de 1961, quan el govern de l’Alemanya Oriental va alçar el Mur de Berlín per separar la part comunista de la capitalista, va provocar, entre d’altres perjudicis i privacions, que en el creixement de la ciutat s’imposessin diferents estils de vida, arquitectura… Aquest fet converteix la ciutat de Berlín, en una ciutat única.

Durant el viatge visitarem el centre de la ciutat, monuments importants, el museu del Pèrgam , el camp de concentració de Sachenhausen entre d’altres indrets.

El viatge de final de curs no només fa molta il·lusió per poder conèixer la ciutat, sinó perquè serà una gran ocasió per poder estar amb tots els companys de quart ja que molts, desprès d’acabar el curs s’aniran i mai se sap quan els tornaràs a veure. Serà increïble.

Marina

Una de les coses, que fa més mal, és quan una persona molt estimada per tu et mira amb decepció, és aquesta mirada que t’entristeix, t’enfonsa dins teu i t’enfades amb tu mateixa.

És aquests moments quan et poses a reflexionar què has fet per merèixer el despreci amb el qual t’han mirat; a la vida mai se sap que passarà i molt menys què faràs tu respecte al que passi, però el problema és que mai sabràs si t’en sortiràs dels problemes i podràs cridar victòria! o cauràs i en algun moment et trobaràs la decepció i el despreci.

És això del que tracta la vida: la vida és un camí que no saps el final i això pot fer una mica de por, però a poc a poc, a partir dels errors, construir un camí estable per poder evitar els problemes i, si caus en alguns de nous, poder-te aixecar.

És difícil construir bé des d’un principi, per això estan les experiències per millorar i rectificar. Llavors serà en aquell moment on crides victòria, on la mateixa persona que et mirava amb decepció temps enrere, t’aplaudirà i et mirarà amb honor.

Marina

Durant tota la meva vida he conegut moltes persones; algunes han estat amistats passatgeres, d’altres s’han convertit en bones amistats i, també he conegut persones, a les quals hagués estat millor no conèixer. Cap d’aquestes persones, però, es poden comparar amb ella.

Ella és una persona excepcional, sempre està rient a la seva manera, original i inconfusible, i sap convertir els dies que es passa al seu costat en dies alegres i divertits. En qualsevol moment es pot comptar amb ella, perquè sempre està al meu costat i, a més, sap fer una cosa que ben poca gent sap fer: reconèixer i rectificar els seus errors.

El seu problema és que sense buscar-ho es troba al mig de problemes, i com a conseqüència, les persones que l’acompanyen també hi acaben embolicats, com per exemple, jo. Sempre que fem alguna cosa juntes, ens passen coses estranyes i desgràcies que podrien acabar molt malament, però per sort, fins ara ens hem sortit de tots els problemes.

A vegades ens enfadem perquè em preocupo per ella i l’aviso de tot el que li pot passar si fa una sèrie de coses i sempre acabo fent el paper de policia dolent, però sempre ens acabem perdonant.
Ella és una de les meves millor amigues i sempre estarem una al costat de l’altra en els bons i en els pitjors moments.

Marina

Durant el Nadal hi ha dies de festa, plens de llumetes de mil colors que decoren els carrers i portals de les cases, arbres de Nadal plens de regals, dolços, torrons i menjars deliciosos col·locats a totes les taules, les trobades amb tota la família estan a l’ordre del dia i s’hi comparteix tota la il·lusió i alegria. El que no es pensa durant aquests idíl·lics dies, però, és que les festes tenen uns efectes secundaris no gaire agradables:

Tots aquests dinars en família acompanyats amb els torrons i les delícies del Nadal ens fan estrenar el nou any amb uns quilets de més, cosa que no per tothom és benvinguda. Molts es fan nous propòsits per al nou any com: deixar de fumar, aprimar-se (però amb els nous quilets no serà tan fàcil ) portar una vida més sana i fer més exercici… però molts d’aquests propòsits mai és compliran.

Un altre dels efectes secundaris del Nadal són els diners; econòmicament les festes en aquesta època produeixen un dispendi molt important amb els regals, celebracions.. i ara més que mai es nota.

I segurament hi ha gent que en té més, dels problemes típics d’aquestes èpoques però dins del que cap s’ha de gaudir que només és un cop a l’any!

Marina

L’esport és una activitat molt habitual en la vida de les persones: els nens quan surten de l’escola van al seu entrenament quotidià. La gent quan surt de treballar o els caps de setmana se’n va a córrer pel passeig de la platja, altres van al gimnàs on practiquen una miqueta de cada cosa i en el meu cas jo faig gimnàstica artística.

Són moltes les raons que motiven a la gent a fer esport. Volen sentir-se sans, volen mantenir o recuperar la línia, volen estar en forma… Però un benefici secret de l’esport i que molts no valoren, és que ajuda a evadir-se i a sentir-se bé mentalment. Jo no busco en l’esport mantenir la línia ni mantenir-me en forma, sinó que m’ajuda a escapar de la meva rutina i a canviar d’ambient… L’esport també t’ajuda a pensar, a veure les coses clares i alliberar-te de les tensions de la vida.

En definitiva l’esport és una vivència física i psicològica insuperable que ens ajuda a escapar de les nostres rutines.

Marina

S’ha acabat l’estiu, la millor època de l’any, plena de llibertat, sense responsabilitats, ni horaris, ni exàmens… una període de temps en el qual hem oblidat l’estrès… Però tot allò bo s’acaba, i ara comença un nou curs, el de quart d’ESO. No m’ho puc creure, el temps passa molt ràpid, sembla ahir que em passava el dia jugant i no tenia cap mena de preocupació… i veia des de la meva humil posició, la immensitat dels alumnes de quart. Eren els grans, els adults que estaven a punt d’acabar una etapa estudiantil… i ara em toca a mi! Ja hi he arribat!

M’imagino un curs on tot serà diferent, amb una nova organització, ple de lluites contra rellotge i és just en aquest moment quan em plantejo qüestions que abans ni m’havien passat pel cap!

Quin batxillerat fer? Què serà del meu futur?…. Són preguntes que ara mateix no sé contestar però espero que durant aquest any es puguin aclarir!

Marina Fitó