LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

La tierra es muy importante y hay que cuidarla, para ella hay que reciclar todos los residuos, pero desgraciadamente muchísima gente no lo hace y por eso todos e incluso nuestro planeta sufrimos las consecuencias.

Un ejemplo claro, es la contaminación, que como consecuencia de esta podemos tener problemas de salud. Actualmente esto esta pasando en muchos países, incluso la gente no puede salir a la calle a menos que se ponga una mascarilla.

Así que debido a todo esto, todos podríamos hacer un esfuerzo día a día en nuestra vida cotidiana para reciclar, y así evitar todos estos problemas.

El reciclaje debe empezar por casa: en primer lugar podríamos separar todos los residuos. Por ejemplo, todo lo orgánico en un cubo, el papel en otro, etc. Luego, cuando vayamos a tirar la basura deberíamos procurar dejar cada bolsa en el contenedor correspondiente. Otro ejemplo es que cuando salgamos a comprar, en vez de coger una bolsa de plástico del supermercado, llevemos una que tengamos por casa o vayamos con uno de esos carritos de la compra.

Así evitaremos que se nos acumulen las bolsas en casa, y no tendremos que tirar ninguna.

Judith

Des que els meus tiets se’n va anar a viure a Sevilla i van tenir a la meva estimada cosina, no deixo d’anar cap allà. L’any passat hi vaig anar com unes set vegades, sis acompanyada pels meus pares o la meva àvia i una que hi vaig anar jo sola.

Tot va començar un dia que li vaig dir a la meva mare que volia tornar a anar a Sevilla, però ella em va dir que no tenia moltes ganes d’anar-hi i em va posar l’excusa de que jo no podia faltar a classe simplement per anar-me’n de viatge. Jo no estava d’acord amb el que ella em va dir, i tot i que tenia raó de que no podia faltar a l’institut per anar-me’n a Sevilla, li vaig proposar d’anar-hi al juny per les vacances d’estiu. Ella em va seguir dient que no, aleshores li vaig preguntar que aquest cop per quin motiu era, ja que l’excusa de que no podia faltar a classe ja no servia,llavors em va dir que a Sevilla a l’estiu fa massa calor i que no tenia ganes de sortir al carrer per morir-se de calor, però tampoc volia estar tot el dia tancada a casa morta d’avorriment.

Després de discutir una estona li vaig dir que si ella no volia anar-hi que es quedés a casa, però que com a mínim em deixes anar a mi. Al principi no li va semblar molt bona idea, i em va dir que ja parlaria amb el meu pare, aleshores vaig pensar que si convencia al meu pare abans de que la meva mare parlés amb ell, ell la podria convèncer a ella, i això és el que vaig fer.

El meu pare va estar d’acord i al final la meva mare m’hi va deixar anar, només espero que la pròxima vegada que hagi d’anar jo sola, em diguin que sí a la primera, per estalviar-nos tot el temps que vaig estar insistint, i també estalviar-nos tot el temps que vam estar discutint la meva mare i jo.

Judith

Diumenge 11 de setembre, quin dia més trist! Només podia pensar que al cap de 24 hores començava la rutina de cada dia: aixecar-se a les set i mitja, preparar la motxilla i anar cap a l’institut.

El primer dia, el 12 de setembre, va ser molt “lleuger” ja que, no vam fer res de classe. Els professors es van dedicar a explicar què faríem durant tot el curs i com ens avaluarien. Però després d’aquest dia ja van començar a posar deures i exàmens.

Aquesta rutina es va repetint un dia si l’altre també, cada dia, setmana, cada mes i fins i tot cada any igual.

Judith