LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

El dia 30 de juny, un dia esperat amb ganes ja. Aquest és el dia que marxo cap a Los Angeles, però no es un viatge qualsevol sinó que m’hi passo un mes amb una família d’allà. Aquest és tant esperat per mi perquè, a part de que m’encanta Estats Units, vull conèixer a gent d’allà i viure moments amb aquests, veure com es la vida quotidiana dels americans (ha veure si és com a les pel·lícules), per aprendre anglès i molts motius més que no pararia d’explicar. Però en tots moments positius i esperats sempre hi ha alguna cosa que et fa pena a l’hora de marxar, que és deixar a les persones que estimes per un temps. No es per molt de temps però el fet de no veure-les t’afecta. Sort que allà només arribar t’acullen amb els braços oberts i fan que cada dia sigui especial i divertit per a tu.

Joan

Amb aquest títol, no em vull referir a alguna cosa personal que m’afecti només a mi, sinó crec que a milions de persones. Aquest tema es sobre un dels millors laterals esquerrans que ha tingut el barça, Éric Abidal.

Aquest jugador, l’any passat, ja va haver d’entrar a quiròfan. En aquesta primera intervenció li van extreure un tros de fetge que tenia malament. Després d’aquesta operació el jugador va tornar al terreny de joc, donant-ho tot, fins que fa un mes, en unes proves mèdiques que passen els jugadors, li van detectar la importància del tumor al fetge. Ell, immediatament, va comunicar a la directiva i als seus companys, però no volia que es fes públic. Fins fa uns dies no es va saber. Abidal serà operat demà, i sobreviurà, però no crec que torni a trepitjar un camp de futbol per fer el que se li donava més bé.

Joan

Com diu el títol, per fi ha nevat. Amb aquesta frase no em vull referir aquí a Vilassar sinó on ha de nevar, a les muntanyes. Aquí només causa destrosses i és una molèstia, però també va bé de tant en tant.

Referint-me al tema que havia començat, és que ja ha nevat a les pistes andorranes, per fi podem anar a fer el meu esport preferit que és l’esquí.

Des que va començar la temporada no havia nevat res, només havia fet una mica de fred per així per poder fer neu. Teníem un anticicló aquí a Espanya que no deixava passar res i tot anava directe a els Alps, que em tenien envejós amb els seus 5-6 metres de neu. Però entre aquesta setmana i la passada ha fet una nevada d’1-2 metres que ja li ha donat el color esperat, just a temps per un esdeveniment molt especial com es la copa del món femenina d’esquí.

Joan Ros

Per fi, ja està arribant la neu i amb ella la meva major passió que és l’esquí.

Dissabte, dia 5, ja vaig pujar allà on vaig a esquiar, Andorra. Varem pujar perquè volíem treure’ns un passe de temporada. Amb molta impaciència vaig preguntar al dependent: “Sabeu ja quan obrireu?” Ell em va respondre que si tot anava bé el 19 obririen dos sectors i el 26 tota l’estació estaria oberta. Jo no ho tenia del tot clar. Veia que aquesta temporada no feia prou fred i que la neu cauria molt mes tard però, la cosa s’ha avançat i aquella tarda-nit, va començar a fer una bona nevada. Vaig quedar molt content perquè ja no tenia cap dubte del que deia el dependent, que d’aquí unes dues o tres setmanes podria esquiar. Aquella nevada em va alegrar tot el cap de setmana perquè com he dit abans, l’esquí es la meva màxima passió, ho és tot. Quan ja s’ha acabat la temporada ja estic tornant a desitjar l’hivern però tot té el seu temps, i sort que ara es temps de pensar en la neu. I desitjar que nevi molt.

Joan

Falta un dia, només un, per anar de viatge, per tornar a la ciutat que més m’ha agradat. Per anar a New York.

Avui, estic molt nerviós, no em puc creure que demà surti el meu avió que pugui tornar a estar en aquella ciutat que mai he oblidat. Una ciutat molt bonica, luxosa, capaç de ser una ciutat dels somnis. Allà m’hi estaré uns quants dies amb la família, que espero passar molts bons moments amb ells i no tenir discussions tontes com a casa, perquè en un viatge així vull està bé amb les persones que aprecio més.

A part d’anar a la ciutat que m’ha agradat més també trec alguna cosa positiva com és saltar-me dos dies de cole, desconnectar de, com si diguéssim, la primera tirada d’exàmens. El negatiu és que quan torni, dilluns, he d’anar a cole perquè tenim un examen de lectura, però què s’hi farà. Però jo ara només penso en el positiu que demà a aquesta hora podré tornar a estar al millor lloc que he estat, New York.

Joan