LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Ahir em va picar el primer mosquit de la temporada; va ser a la tarda, mentre feia repàs de bio. Aquest senyoret era de color negre, dic era perquè després de picar-me el vaig perseguir fins la mort: va acabar ben esclafat entre les meves mans! Vaig fixar-me en aquesta meravellosa escena del crim i vaig veure un tros de matèria orgànica amb les potes a ratlles, al voltant d’una taca vermella de sang.

Quan vaig acabar d’examinar el mosquit mort, vaig rentar-me les mans i vaig mirar-me el lloc on m’havia picat aquell ésser tocapistons; em va picar al turmell i ja m’havia sortit una butllofa del tamany d’una llentia seca. Vaig haver de resistir la temptació de rascar-me; encara que no ho sembli, no rascar-se una picada és una de le coses més difícils  de suportar, en el sentit que has de tenir molta força de voluntat per no fer-ho.

En conclusió, aquest petit animal ha tastat la seva pròpia medecina! A mi encara em provoca picor, però ell ha mort ben esclafadet per pesat. Ja en queda un de menys, però encara n’hi ha moltíssims, d’aquests bitxos, que deuen ser ja un dels éssers vius més odiats del nostre planeta, junt amb les mosques. Així que ja sabeu, a esclafar mosquits s’ha dit, no tingueu pietat!

Hector

Hola! En aquest escrit us vull parlar una miqueta sobre aquest home, Louis Braille, l’home que va inventar el conegut codi Braille, que va servir de molt ajut a les persones que pateixen la ceguesa, ja que ell també la va patir.

Louis Braille va néixer el 4 de gener de 1809 a Coupvray, un poblet de la vora de París. Un dia, Louis jugava amb les eines del seu pare, amb la mala sort de ferir-se un ull amb un punxó, després se li va infectar la ferida i, al cap de poc, va quedar cec dels dos ulls.

A partir d’aquell moment, la seva vida va canviar completament. La seva família el va ajudar i el va portar a una escola de l’Institut Nacional per a Nens Cecs de París, on hi havia llibres per a cecs, perquè així els nens cecs els poguéssin llegir gràcies a un sistema de lletres amb relleu a base de filferros retorçats,  Louis va comprovar que no funcionava molt bé i no va parar d’experimentar i provar maneres per millorar-lo

El 1824, va trobar la solució, es tractava d’un codi de dues rengleres de tres punts cada una, i amb això aconseguia 63 combinacions, que li permetien fer totes les lletres, nombres, i altres signes de puntuació. I el 1825 va fer una plantilla forrada que li permetia, amb ajut d’un punxó, escriure en l’alfabet del sistema Braille.

A partir d’aquest any es va començar a traduir a altres idiomes i es va implantar per tot el planeta, i, ara mateix es pot utilitzar en tots els idiomes. Aquest home va ajudar a moltíssima gent que patia i pateix ceguesa, ja que sense aquest codi, no podrien llegir ni desxifrar res en aquesta vida.

Fins el pròxim escrit!

Héctor

Des de fa cinc anys la meva àvia té un gosset molt petit que es diu Black, es diu així en honor a un altre gos que també es deia Black. És un shih tzu, una raça tibetana, per a mi és la més maca del món. Va venir a casa el dia de reis de 2008. Va ser un dia màgic, molt millor que els reis d’altres anys.

Com cada 6 de gener, em vaig aixecar d’hora molt nerviós, vaig anar corrent cap al menjador per obrir els regals, tots em van agradar molt, vaig esmorzar i em vaig posar a jugar amb ells, estava nerviós per pujar a casa la iaia. Va arribar el moment de pujar, vaig trucar al timbre i ella em va obrir, em va dir que al entrar no obrís la porta del menjador, em vaig espantar, pensava que havia passat alguna cosa. Però quan va obrir la porta va aparèixer una coseta de pelatge negre i blanc, era un gosset! La meva germana es va espantar i jo em vaig posar a jugar amb ell, no parava de remenar la cua de costat a costat, estava tan emocionat que es va posar a córrer amunt i avall.

L’àvia em va explicar que l’havia comprat dos dies abans i que l’havia deixat a casa d’una amiga seva, com tenia només tres mesos de vida es va pixar les dues nits que va passar amb aquella persona. Quan la iaia el va anar a recollir, la seva amiga es va posar a plorar, deia que era un gos molt bo i que s’ho havia passat molt bé amb ell.

En Black és un gos molt mandrós, es passa mig dia dormint o estirat ja sigui en el terra, en el sofà, o en el llit, a vegades agafa un os que té i el mossega i li borda. Si esteu pensant en adoptar o comprar un gos i teniu familiars petits, aquesta és la millor raça de gos que podeu escollir.
Ens veiem!

Hector

Us faré una pregunta: Sabeu veritablement el significat de ’carnaval’?
Carnaval ve de la paraula del llatí vulgar carne levare, carne (carn) i levare (treure).

Aquesta paraula significa ‘treure la carn’. Fa referència a que els pròxims divendres de Quaresma no es pot menjar carn segons l’Església Catòlica. Actualment el carnaval és una celebració on la gent es disfressa i fan comparses i s’ho passen bé.

Uns quants diners ja que si et presentes a un concurs i el guanyes, et donen un premi on, normalment, són diners. Aquí, a l’institut, també celebrarem una festa de carnaval, on espero que tots ens disfressem, i també els professors eh!, ja que, si la gent no es disfressa, es faran classes normals, i segur que a molta gent no li agradarà aquesta condició, però és el que hi ha.

Existeixen moltes disfresses, les pots comprar o no, jo crec que el més divertit és que te la facis tu mateix, si no et queda bé o no t’agrada, doncs aleshores te la compres, però ho pots intentar, et pot quedar molt bé! Encara que no us agradi disfrassar-vos, proveu-ho (Jo no us obligaré, que consti) però us ho asseguro que us ho passareu d’allò més bé!

Ens veiem!

Hèctor

Hola!

Avui us vull parlar sobre una artista espanyola, més ben dit, catalana, es diu Mónica Naranjo. Mónica Naranjo és una cantant nascuda a Figueres el 23 de maig de 1974, té 37 anys. Mónica té una veu impressionant, sobrenatural, a mi, personalment, quan la vaig escoltar per primera vegada a ”Operación Triunfo” l’any 2008 em va enamorar amb la cançó ”Europa”.

Ara, al 2011, gràcies al programa de la cadena de televisió ”Antena 3” i al programa ”Tu Cara Me Suena” m’han tornat aquestes ganes d’escoltar-la ja que des de OT no l’havia tornat a escoltar i ara l’escolto cada dia.

Crec que aquesta artista està infravalorada només per cantar en espanyol, la gent diu que en els seus temps era com ara la Lady Gaga, que només generava polèmica però jo crec que mai ha tingut l’èxit que es mereix.

Per acabar aquest escrit us demanaria que gasteu uns minuts de la vostra vida per escoltar aquesta cançó, ”Europa” que és la cançó que més m’agrada de totes les que té, és en directe ja que l’actuació en OT no es veu bé. Mireu-lo i opineu, crec que després de veure aquest vídeo pensareu que està una mica infravalorada (http://www.youtube.com/watch?v=8LEn0jgJCU8)

Ens veiem al pròxim escrit!

Hèctor

Avui us seguiré parlant de PortAventura ja que l’últim escrit el vaig deixar per la tercera àrea, Sesamo Aventura.

La quarta àrea és Xina, representa un fragment de la Muralla Xina real. En aquesta àrea hi ha dues parts, la part baixa i la part alta, a la part baixa hi ha unes vuit atraccions, totes pels nens petits, un buffet lliure i dues botigues de souvenirs. A la part alta de la Xina hi ha l’icona del parc, la bèstia vermella, el Dragon Khan, una imponent atracció que es retorça fins marejar-te, fins a vuit vegades es posa cap per avall!, seguint per aquesta preciosa àrea hi trobem Fumanchú, les típiques cadiretes que s’eleven uns quants metres del terra donen voltes, hi ha un teatre, dos restaurants i uns jardins molt bonics.

La cinquena àrea, Méjico, és molt, però molt maca, enmig del carrer hi ha un petit llac amb una font molt maca, hi ha molta vegetació, però no tanta com a la Polinèsia, tot s’ha de dir, també hi ha unes rèpliques de les runes maies d’Amèrica, molt ben cuidades i detallades. En quan a atraccions, hi ha l’atracció que més respecte em dona, l’Hurakan Condor, una vertiginosa caiguda lliure de cent metres. Aquesta atracció ens puja a tal altura que desitges que s’acabi quan abans millor, i, quant menys t’ho esperes, sents un ”pum” i comences a descendir a tota velocitat cap al terra, una sensació terrorífica pel meu gust, però no sé què té aquesta atracció que sempre vull repetir. També hi ha dues atraccions més suaus però molt divertides també. Hi ha dos espectacles, dos restaurants,un teatre maia i una botiga de regals.

La sisena àrea és la més gran del parc, el Far West. Aquesta àrea està tematitzada 100%, consta de moltes atraccions totes molt divertides, entre els quals hi ha els típics troncs d’aigua que cauen i et mullen, unes barques rodones que van perfectament quan fa calor ja que també surts mullat, i l’atracció estrella d’aquesta àrea és la Stampida, una muntanya russa, que en realitat són dos, ja que aquesta atracció és una competició, això vol dir que hi han dues vies que s’enllacen entre sí i formen una competició, l’únic inconvenient que té és que tremola molt. Hi han dos restaurants, tres o quatre botigues de regals i un meravellós espectacle de l’oest.

Per qui no hi hagi anat mai, us el recomano completament, i, per qui ja hi hagi anat, torneu-hi, no us avorrireu!

Fins aquí aquesta segona part d’aquest escrit. Ens veiem!

Hector

Avui us vull parlar d’un lloc que m’agrada molt, per a mi és un lloc on poder desconnectar de la realitat, un lloc on poder viure emocions fortes, us estic parlant de PortAventura.

PortAventura és un ‘resort’ que consta d’un parc temàtic, un parc aquàtic, quatre hotels, un centre de convencions i un camp de golf. Però en aquesta entrada em centraré a explicar-vos el parc temàtic, sé que molta gent hi ha anat però conec gent que no hi ha anat mai. El parc temàtic te una extensió de 117 hectàrees i en el seu interior hi han cinc àrees temàtiques però només us n’explicaré tres ja que, si no, l’escrit em surt molt llarg.

La primera és la ”Mediterrànea” i representa un poble pesquer de la costa catalana, hi ha tres atraccions entre elles, el Furius Baco, la muntanya russa més ràpida d’Europa. El Furius Baco agafa una acceleració de 0 a 135 km/h en 3,5 segons amb un recorregut de 850 metres que el recorrem en escassos 25 segons i han diversos restaurants com per exemple el bar l’estació, situat a sota del Furius Baco.

La següent àrea, la ‘Polinesia” és l’àrea més verda i més bonica de tot el parc (pel meu gust), hi ha més de 600 palmeres. Està tematitzada en una illa de la polinèsia, amb les cabanyes fetes de palla i fusta, però hi han molts insectes i bitxos insuportables, però és molt maca. Hi ha 5 atraccions: Un vaixell que es balanceja, un simulador tematitzat en una investigació marina, unes canoes que descendeixen per una baixadeta pels més petits i l’atracció estrella d’aquesta àrea, el Tutuki Splash. Es tracta d’una barca gegant que passa per un canal enmig de la selva i fa dues baixades que provoquen que et mullis, i, a la segona, surts mulladíssim. Hi ha un restaurant, el Bora-Bora, una botiga Quicksilver ( no sé què fa enmig de la Polinesia) i diverses botigues de records.

La tercera àrea del parc és la novetat d’aquest any: ”SésamoAventura”. Es tracta d’una àrea infantil de més de 12 000 metres quadrats, amb 11 atraccions, una zona de tobogans per als més petits, un punt de restauració, i una botiga de regals, la”Chikitienda” (ecs, quin nom més estrafolari!). Entre les 11 atraccions que hi ha, la meva preferida es diu ”Magic Fish”. Es tracta d’una atracció giratòria sobre l’aigua, et puges en un peix i comences a donar voltes, gires el manillar que hi ha al cap del peix i derrapes i mulles a la gent que està mirant des de fora. Aquesta àrea té un defecte, que fa molt poca ombra i a l’estiu sembla un forn.

Doncs, fins aquí arriba la primera part del meu escrit, la segona ja la penjaré a la pròxima, ens veiem!

Hector

Ja fa bastant temps que em ronda pel cap una cosa, que coi li pasa al temps? Començem l’estiu molt bé, però a mesura que passen els dies sembla que al temps se li creuin els cables, que es trastorni o alguna cosa per l’estil.

T’aixeques un dia d’estiu, puges la persiana i un raig de sol et dona en tota la cara i dius: quin dia més bonic que fa, avui podré anar a la platja o a la piscina d’algun amic meu a banyar-me. Estàs tot el matí prenent el sol i te’n vas a dinar. Quan acabes de dinar veus que en qüestió de cinc minuts arriben uns núvols grisos i molt lletjos, penses que encara els teus plans de tarda a la piscina no s’han anat a fregir espàrrecs, però no, surts a fora al carrer i fa un fred impressionant i un aire que et donen ganes d’entrar a caseta i hivernar fins el dia següent.

Al dia seguent fa una calor abrasadora, i molta xafogor i tot el dia es tira aixi, el dia anterior dormint tapat amb el llençol i al dia següent dormint amb un ventilador al costat, un dia fan 25ºC i l’altre 35ºC.

Però encara em va pasar una cosa pitjor:

Tornant de Granada, un divendres dos de setembre, anant per Múrcia, a les dotze del migdia els termometres marcaven 14ºC, si si, 14ºC ja, per rematar el viatge, va comencar a ploure i fins València no va parar.

Avui , divuit de setembre, el temps esta així, així però sort que ho han avisat en el temps, perque aquells dos dies no ho va avisar ningú de que faria mal temps, però ningú!

Jo ja no sé per que passen aquests episodis del temps, si per alguna cosa concreta o no, però el temps està una mica boig.

Héctor