LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Ahir vam tornar del viatge de final de curs de 4t d’eso 2012. Va ser una experiencia força interessant i entretinguda.

El primer dia vam arribar a l’aeroport de Berlin desde Barcelona i després directes cap a l’hotel, allà ens van deixar un temps per deixar les maletes en una  habitació, anar al bany i preparar-nos per la sortida que teniem prevista aquella tarda, una petita visita guiada d’una part de la ciutat. Els dos guies eren catalans i fins i tot una era vilassarenc. Jo vaig fer la visita amb la Marina que ens va portar per molts llocs d’interès turístic com el Check Point Charlie entre d’altres. En acabar la visita varem tornar per fi a l’hotel on vam poder descansar a les nostres respectives habitacions. Estàvem distribuits en dos pisos diferents, el  tercer i el setè, jo em trobava al tercer pis i compartia habitació amb alguns dels meus amics, aquesta era tamany bastant acceptable amb vuit llits i un lavabo proveït de vàter, dutxa i pica.
El despertar era potser el que més mandra provocava entre els companys, sentir el despertador a les set i quart i haver-se d’aixecar per arribar a les vuit a l’esmorçar.

Els següents dos  dies van acabar sent gairebé el mateix, pel matí visita amb una mica de lleure i per la tarda més temps lliure fins a l’hora  de sopar. El sopar de l’hotel per a mi era bastant dolent així que menjava un xic del que hi havia, com si fos un primer plat, i més tard em comprava alguna cosa pel carrer. El dijous va ser la tant esperada visita del camp de concentració.  Els barracons i les instal·lacions del camp no semblaven gens estarrifants, però el que amagaven pasaria a la historia com l’holocaust ja que es van matar  milers de víctimes per culpa d’una ideologia que tot i que semblava oblidada, ha tornat a rebrotar una mica en alguna països.

L’últim dia ens van donar temps lliure pel matí per donar una última volta a Berlin i fer els preparatius del retorn a casa. Penso que ha estat un viatge inolvlidable que mai oblidaré.

David

L’any que ve, si no em queda cap assignatura passaré a batxillerat. Aquest pas és molt important ja que es fa portant-te una mica cap al sector que vols treballar. A l’Ins Jaume Almera et donen a escollir entre dues modalitats diferents per cursar: humanitats i ciències socials i ciències i tecnologies. En altres institus també oferten altres tipus de batxillerats que al Jaime Almera no donen, com per exemple l’artístic.

Jo he decidit triar el batxillerat social i humanístic i anar-me per la branca del social ja que vull estudiar empresarials. El més segur és que trïi les matèries opcionals relacionades amb aquest treball encara que puguin ser més dificils que les altres ja que vull estar preparat per al futur.

He triat el batxillerat per poder fer una carrera universitària que m’agradi, però per a això m’he d’esforçar en treure bones notes perquè, a diferència de l’ESO, les notes de batxillerat si que es tenen en compte a l’hora de intentar entrar a una universitat o altra.

David

La setmana que ve marxem de viatge cap a Berlin, Alemanya, a fer la sortida de final de curs. Hi anem gairebé tots els alumnes de quart d’eso i sé que ens ho pasarem molt bé.

Per tal d’estalviar alguns calers, s’han organitzat una serie de fires, sortejos i fins i tot un espectacle al teatre la Massa de Vilassar de Dalt. Molta gent hi ha participat i hem recaudat més de 8000 euros, restant els 1600 de les despeses ens queden uns 6000 euros que dividit entre els 65 alumnes del viatge toquen a gairebé 100 per persona, un estalvi raonable per l’esforç fet.

Sortirem cap a l’aeroport el dia 18 de juny, pasarem cinc dies allà i tornarem el 22 del mateix mes. Visitarem molts llocs d’interés turístic com el Check Point Charlie o el Neues Museum. També visitarem un camp de concentració nazi a les afores de Berlin.

És una ciutat amb molt d’atractiu turístic ja que va patir molt les conseqüències de la segona guerra mundial i a part, va estar dividida en dos pel mur de Berlin durant l’època de la RDA. Aquest mur separava el bàndol comunista del bàndol capitalista i al caure va esdevenir un símbol de llibertat pel fet de que es reunificava Alemanya. Avui dia només queden unes parts del mur i algunes fins i tot, estan decorades amb graffitis molt significatius en les seves parets.

David

El divendres passat ens van fer un taller de 2 hores sobre l’economia de guerra. El taller el feien desde la comissió Dindori, així que va vindre una noia d’aquesta comissió i també una noia de la organització per la pau en la qual Arcadi Oliveres és el president.

Encara que va durar dues hores, el taller va ser força entretingut. Vam començar a les 9:30 amb la presentació, la primera noia ens va explicar bàsicament la funció de la comissió Dindori i quines activitats oferien, mentre que l’altra noia ens va fer una visita rápida per la web de l’organització i va explicar una mica els projectes que tenien pensat dur a terme. Després ens vàrem aixecar i ens va separar en dos grups per a representar cada un un concepte diferent, al meu grup ens va tocar representar la pau i als altres la no pau.

La següent activitat va ser posar-nos en fila, desordenada, però una fila al centre de la clase, deien una frase i havíem de posicionar-nos a una banda o altra de la clase segons si estavem d’acord o no ho estavem amb el que deien.

En acabar aquesta activitat ens van pasar un capítol del documental Ahisma que tractava temes com l’economia de guerra on hi sortien persones molt importants com el mateix Arcadi Oliveres parlant sobre aquest tema. A part d’això ens van presentar unes dades bastant esgarrifants tenint en compte la pobresa actual i la crisi que patim.

Aquest taller m’ha fet reflexionar sobre tot el que passa arreu del món, qui se’n beneficia i el més important, qui ens diu la veritat i com ens la diu.

David

La copa Catalunya de futbol sala és una competició esportiva amb un carácter eliminatori i de classificació, o sigui que es fa un partit on el que guanya es classifica i el que perd s’elimina. Els partits es juguem a casa de l’equip que té un coeficient més alt, és a dir, a casa de qui se suposa que és més dolent.
Nosaltres ja anem per la tercera ronda perquè hem eliminat als altres dos equips contra els que hem jugat, però no ha estat fácil. El primer partit va ser contra el Masnou de la nostra lliga al cual vam guanyar per un sol gol: 3 a 2. El segon partit va ser contra el Premià de Mar, aquest equip ja jugava a primera divisió i encara que eren gairebé tots de primer any ens va costar més aguantar l’enfrontament, però al final vam sortir victoriosos guanyant per 3 gols a 2 com l’anterior partit. Com se suposava que nosaltres erem més dolents, els dos partits els vam jugar a casa, cosa que ens va donar una certa ventaja ja que, a part de que ens coneixiem el camp, a la grada es trobaven els nostres amics que havien vingut a animar-nos.
Ara ens toca contra el Canet que està a divisió d’honor, la máxima categoría i són molt bons, però crec que si ens esforcem i hi posem tota la concentració els aconseguirem guanyar!
David

Ultimament jugo bastant, per no dir massa, als videojocs. M’agraden i m’ho passo molt bé jugant amb els meus amics “online”, o sigui, mitjançant l’internet del que gaudeix la consola.

Com que jugo tant de temps les meves notes a l’institut han baixat, però sense arribar a suspendre cap assignatura. Això preocupa als meus pares que volen que estudïi més i jugui menys a la XBOX, encara que jo no m’amoïno perquè penso que mentre no suspengui alguna assignatura no haig de jugar menys.

No sé si és per la meva mandra o perquè prefereixo fer altres coses, però quan em trobo davant del llibre per posar-me a estudiar m’avorreixo i em poso a jugar.

Així que si segueixo sense suspendre res, seguiré jugant als videojocs perquè m’ho passo molt bé i sóc molt bo!

David

El 02/02/2012 va nevar a Vilassar de Dalt mentre érem a classe.

Feia molt de temps que no nevava aquí i penso que, per a un cop que neva, ens podrien haver deixat sortir, així podríem haver pogut disfrutar de la neu, que no és un fenòmen molt comú. Tot i això, a la classe no hi érem tots i els que quedàvem ens vam quedar indignats i amb les ganes de sortir. En canvi, aquells que han sortit han tingut sort i han gaudit del dia. En conclusió, encara que per la tarda no hi han hagut classe, penso que ens podrien haver deixat sortir també pel matí.

David

Un dimarts al migdia just quan acabava d’arribar de l’institut, el meu pare em va dir que havien trucat per dir que m’havien preseleccionat per a la selecció del Maresme de futbol sala i que el diumenge hi havia un entrenament per eliminar alguns jugadors. Després de l’entrenament ens van dir que ja trucarien als que tornarien a entrenar. Dues setmanes després, el dijous, van tornar a trucar per a notificar-me que havia de tornar a anar a l’entrenament. En acabar ens van dir el mateix que l’altre dia, però aquest cop no em van trucar, no perquè no em volguessin sinó perquè el meu club no em va passar el missatge.

Jo ja ho donava per perdut ja que havia passat molt de temps des de l’últim entrenament, però un dimarts que estava malalt va trucar el coordinador de l’Athletic Català i em va donar la bona notícia: havia sigut seleccionat per a jugar el campionat de comarques de Catalunya. I després d’uns partits molt intensos a la ciutat esportiva de Blanes ens vam classificar per a les semifinals. Per mala sort i una mala actuació de l’àrbitre, ens van eliminar, però amb l’oportunitat d’optar al tercer lloc que vam aconseguir guanyant a Lleida.

És una experiència de la qual estic molt orgullós i espero poder repetir algun altre any.

David Sánchez Elvira

Demà comença un altre dia d’institut. Lluny queden els dies d’estiu, on gairebé no teníem ni obligacions ni deures.

Aquest any els pares m’han fet anar a un curs d’anglès a Anglaterra durant el mes de juliol. Jo anava amb la idea fixa de que seria un rotllo i que perdria un gran període de temps d’estiu, però en arribar allà i conèixer gent, la cosa va canviar de manera sobtada. Els dies transcorrien de manera alegre ja que, deixant a part les tres hores diàries d’anglès, només fèiem que jugar i passar-nos-ho bé.

Es feia una mica estrany anar a dinar a les dotze del migdia i sopar a les cinc de la tarda, però en el temps que vaig passar allà, m’hi vaig acostumar. Va ser dur, l’últim dia, haver de dir adéu a tots els amics que vaig conèixer i ja vull tornar-hi l’any que ve.

I ara quan m’assec en algun lloc a descansar i penso en aquells bons dies a Anglaterra, dono gràcies als meus pares per haver-me fet anar al curset d’estiu.

David