LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Podríem obrir un gran debat sobre aquesta pregunta ja que són moltes les raons per a la seva utilització i molts els interessats en el desenvolupament d’aquestes tecnologies. De la mateixa manera, són molts els detractors i moltes les falses afirmacions, o les desacreditacions cap a les energies netes.

A nivell mediambiental està clar quins són els seus beneficis, són molt més netes que els combustibles usats convencionalment per produir energia, un altre avantatge d’utilitzar formes d’energia renovable com ara la solar, eòlica, geotèrmica, etc, és que les mateixes no poden ser esgotades . I un altre factor molt important, i que sol passar desapercebut, la utilització de recursos renovables redueix en gran manera la necessitat d’utilitzar aigua per a la generació d’electricitat, conservant així un recurs natural de molta importància per a tots els éssers vius.

Però si ens centrem en l’àmbit productiu, la utilització de les energies renovables és un repte que compromet de ple l’activitat de producció amb la necessitat d’un creixement sostenible i responsable amb el medi ambient.

Analitzant les repercussions que les energies renovables tenen de manera positiva sobre els projectes de qualsevol empresa podem trobar:

La utilització d’energies renovables es tradueix directament en millores de la gestió dels recursos, minimització del consum energètic, i per tant una gran font d’estalvi de recursos.
Una gestió responsable i eficient dels recursos naturals posiciona els projectes d’energies renovables en un sector de mercat mediambientalment responsable, proporcionant així un valor afegit que les empreses poden aportar a la societat.
És sens dubte una opció voluntària que aporten a tot tipus d’empreses que opten per aquest tipus de projectes una actitud favorable per part de l’administració i la societat.

Afegit a això, cal destacar que existeix, tant per part de la Unió Europea com per part de la política nacional i regional, un gran interès en el desenvolupament de projectes d’energies renovables. Sense cap dubte, en un futur proper, no serà concebible cap projecte de creixement econòmic i de desenvolupament sense tenir en compte la utilització de les energies renovables.

Però té alguns efectes negatius els quals s’haurien de pal•liar, els quals tenen a veure en la construcció de la maquinaria per a l’obtenció de les energies renovables, ja que la producció d’aquests consumeix una gran quantitat de matèries primeres i d’energia.

Per tant, la utilització de les Energies Renovables té, per qualsevol entitat o organisme, clares avantatges econòmics i socials, encara que al principi tingui efectes negatius per medi ambient.

Esperem doncs que la nova consciència energètica sigui present cada vegada més en el món.

Raúl

Com pot ser que a un jove com jo, que ha viscut ja setze anys en aquesta societat, no li soni el nom dels Grups Antiterroristes d’Alliberament (en castellà Grupos Antiterroristas de Liberación) o GAL!! Una de les organitzacions terroristes més importants que hi ha hagut al que seria l’estat Espanyol. Foren organitzacions parapolicials fundades l’any 1983 les quals utilitzaven la Guerra bruta o terrorisme d’Estat.

Fins fa poc mai ningú no me n’havia parlat, una de las pitjors trames de corrupció política, en una “Democràcia”, basada en els fons reservats del Ministeri d’Interior. Veritablement és un tema del qual és fàcil extreure’n crítiques, és igual si et sents espanyol, català, basc…, ja que la matança de persones no està justificada, sigui un terrorista, un innocent, un polític corrupte… D’acord que potser lluitaven per la fi del terrorisme d’Euskadi Ta Askatasuna (E.T.A), però l’assassinat de 23 persones contant etarres, militants de l’esquerra abertzale, ecologistes, ciutadans francesos sense vinculacions a partits polítics… Tot això amb el suport del partit que estava al govern, el PSOE, el cap del qual era Felipe González. Aquest potser no va anar a presó perquè hagués estat un gran escàndol, però sí que hi van anar el seu ministre d’interior José Barrionuevo, José Luis Corcuera… Igualment això va ser i serà un dels majors escàndols que hagi existit a qualsevol democràcia.

El pitjor de tot és que aquesta guerra bruta, tot i que amb més cautela per tal de no cometre errors com els dels GAL de segrestar a una persona innocent, continua essent utilitzada per l’estat espanyol, formant així un teló de repressió contra la llibertat de tots els pobles oprimits per l’estat espanyol. No cal buscar molt per trobar aquest casos: Eudald -un acusat injust el qual fan anar a declarar cada quinzè dies per veure que tot està en ordre- i Jona -el qual la jutgessa ha trigat 5 anys en absoldre- militants de Maulets, il·legalització d’organitzacions juvenils basques Segi,  Jarrai y Haika, partits de l’esquerra abertzale els quals estaven il·legalitzats fins fa res…

PD: Potser tinc una idea equivocada, comenteu (si hi esteu d’acord també).

Raúl

Quin serà el nostre futur? Veritablement, se’ns fa impossible saber quin és el nostre futur, però podem donar la nostra opinió del que creiem que serà. El món esta evolucionant de forma esfereïdora , i el nostre futur penja d’un fil.

Per començar hauríem de fixar-nos en el món laboral el qual està molt magre, els treballs que ofereixen, són pocs i la majoria d’aquests són treballs temporals, amb un sou baix, i alguns amb pèssimes condicions de treball. Com podrem els joves d’avui dia accedir a un habitatge digne? Si tenen aquest preu tan elevat fins i tot ara amb la crisi i hi ha tant poques ajudes per accedir-hi. Com podrem viure en un món, que amb el ritme que portem de consum i contaminació, acabarà amb els recursos primaris i la fauna. Per sort alguns països com Dinamarca i Alemanya estan prenent la difícil decisió d’apostar fortament per las energies renovables, el futur que necessitem per poder sobreviure en aquest planeta. Però les grans inversions de recursos i energia per poder fabricar aquests sofisticats sistemes d’energies renovables són els aspectes negatius que s’haurien de llimar.

Per tant jo crec que el futur que ens espera en aquest món és difícil de predir, però l’únic del que estic segur és que haurem de fer un gran canvi en la nostra manera de pensar si hi volem sobreviure. És difícil saber quin és el canvi que necessitem però és fàcil saber quina mena de canvis o costums no necessitem: no necessitem més empreses que només pensin en guanyar diners i tinguin els treballadors explotats, sinó treballadors que treballin per què els hi agrada i que pensin en els seus clients; tampoc hauríem de pensar en canviar de mòbil cada cop que surt un de nou, si no que hauríem de comprar-ne un de nou en el cas de que s’espatllés i es tornès inútil. Aquests, són l’estil de canvis que jo proposo per a un món millor.

Raul

Per què hi ha anuncis? Tots ho sabem, per donar-se a veure, perquè la gent compri el producte que s’anuncia.

Sabem però la força real que exerceixen els anuncis sobre les persones, sobre tota la població? Sí, però no ens hi hem parat a pensar mai potser. Qualsevol anunci, des d’una simple enganxina fins a un anunci de televisió, té la intenció de fer-nos canviar la nostra manera de pensar, perquè nosatres fem el que ells volen que fem.

És difícil no canviar la forma en la que pensaves abans de veure l’anunci, ja que aquest ens fa raonar en el producte que dona a conèixer. Cosa que ens fa extreure’n certes conclusions per simples que siguin ens fan canviar la nostra manera de pensar, encara que no sigui la que ells volien. Fent-nos canviar la manera de mirar el món.

Raul

El món del consumidor d’avui dia en el qual estic inclòs està molt bé. Un consumidor pot trovar el producte que ell vulgui, es podria dir, des d’una olla per cuinar fins a una avió, tot però a un cert preu. El preu dels productes varia depenen de la qualitat, de la má d’obra i del guany per producte que en vulgui treure el vendedor. Fa això al consumidor d’avui dia feliç? Podríem dir que sí, però estariem dient la veritat? Potser si, ja que aquestes persones tenen el que volen i més. Però tot això de comprar els fa deixar de pensar en que comprar tenir riqueses no és viure millor, hi han altres coses com portar-se bé amb la gent, ajudar a casa o a fora, tenir salut … que segurament són més importants. A més hi ha tota la mà d’obra barata que s’utilitza per a fer aquest productes, les quals a vegades acaben explotades. Finalment parlem del seu propi món en el qual hi viuen, del qual s’en estan aprofitan de manera desmesurada. Es creuen que els recursos són il.limitats o es fabriquen instantaniament, ja veurem que pasa quan s’acabi el petroli per exemple, o continuin extingint-se d’aquesta forma las espècies. El seu món acabara destruit per ells mateixos.

Raul

Som les persones els únics éssers que podem pensar? som nosaltres els únics que podem extreure conclusions? N’estàs segur? Quina és la capacitat que ens caracteritza?

Jo crec que vertaderament si que hi ha una sèrie d’aspectes que ens ensenyen que les persones pensen, però quins són que podem extreure conclusions, relacionar-nos, viure com si estiguéssim per sobre del món que ens envolta. Però i si aconseguíssim que un robot ens respongués a una sèrie de preguntes de forma coherent. Com això és un problema i la tecnologia actual no ens ho permet, però i si un robot fos com una persona, i si anés aprenent las coses a mida que se li va ensenyant. Seria això possible si creéssim a un robot que es programés a ell mateix, i a mida que se li va parlant ell anés aprenent el que li anéssim dient. Les seves respostes tindrien coherència.

La meva pregunta és si responguessin amb coherència voldria dir que tenen la capacitat de pensar? La meva opinió és no un ésser que pensa és aquell capaç de parlar amb coherència i tenir imaginació pròpia sense que ho hagués hagut de sentir anteriorment.

El llibre de gènesis de l’autor Bernard Becket ha estat el que m’ha inspirat escriure aquest relat, us el recomano.

Raul

Què és Internet? És una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant una sèrie de paràmetres informàtics, com el protocol d’Internet, que ens permeten comunicar-nos. Aquesta xarxa als seus inicis és va crear només per a un ús militar al Departament de Defensa dels Estats Units, després d’aquest ús va ser utilitzada per altres aspectes com a la Universitat de Califòrnia Los Angeles, fins arribar a la seva cara comercial. L’ús actual és molt gran, és una xarxa a través de la qual molts joves de tot el món és comuniquen, la gent treballa, compra, juga … però tots aquests tenen un fi comercial, menys alguns usos com pot ser el de les pàgines .org. A més dins d’aquesta xarxa s’alberga una quantitat d’informació personal o no personal molt gran.

Estem protegits? Totes les persones que tenim Internet estem abocats sense poder-ho controlar a una sèrie de perills, com poden ser els virus i els troians, un malmet el nostre ordinador i l’altre ens roba informació. Veritablement, la forma d’evitar-ho no és tant com posar el millor antivirus i de més al nostre ordinador, sinó fixant-nos en què instal·lem i què ens descarreguem d’Internet. Ja que els antivirus només protegeixen dels virus que és coneixen si algú en fa un de nou, i nosaltres intentant descarregar-nos un film el col·loquem al nostre ordinador podríem dir que “l’hem cagat”. Així que ús recomano que vigileu amb el que feu a Internet, i penseu si és segur.

Raúl Gómez

Feia temps que no pensava en l’univers, és una de les coses en les quals prefereixo no pensar-hi. Ja que l’univers és una de les coses que més em fa pensar, quan hi penso m’adono de que el món en el que vivim no és res, només és un dels planetes que òrbita al voltant d’una estrella que està dintre d’una galàxia de las quals l’univers n’està plena.

Quan penso en quants anys té l’univers m’adono de que la nostra vida és efímera, i que el temps que fa que la nostra espècie existeix també ho és, cosa que em fa pensar en la mort de la qual ningú no m’ha sabut explicar que hi ha després. Apart d’això, la paraula univers també em fa pensar en els orígens del orígens, la creació del univers, de la qual els científics només tenen teories que no saben si son veritat o mentirà. Però encara em fa pensar més la relació que hi ha entre els petitíssims àtoms i l’univers. Jo penso, com és possible el que passa a la terra, com pot ser que la gent no s’adoni de que no sembla possible que puguem existir dintre d’aquest univers infinit.

Totes aquestes coses són les que em vénen al cap quan m’avorreixo, i de las quals em costa molt escapar-hi, per això intento no avorrir-me mai. Pensa-hi i t’adonaràs de que el món en el que vius és surrealista.

Raúl

El Nadal és un dels moments de l’any més esperats per tothom, ja que et reuneixes amb la família, es fan moltes festes, la gent està feliç… Però aquest moment, per mala sort no dura per sempre encara que sí que està present cada any durant unes setmanes.

Durant l’any la gent pensa, quan arribarà el Nadal, ja estem a la tardor, falta poc, tinc ganes de veure als més petitons ben entusiasmats, amb els Reis i el Tió. Durant el Nadal tothom és feliç, a les cases s’hi respira felicitat, encara que tots els Nadals també hi han algunes petites discussions familiars que solen aparèixer en els moments de més estrés i aclaparament. Però el que més mal fa és que s’acabi, la gent torna a la monotonia, la rutina, cada persona la seva, uns el treball, altres l’escola.

La gent pensa que el Nadal trigarà un any a tornar, encara que per sort hi haurà unes vacances abans del pròxim Nadal tan esperades com aquest. La gent creu que la felicitat que s’hi respirava s’ha esvaït i que la monotonia que els envairà trigarà temps en desaparèixer entre les portes de les vacances. Però jo crec que el més important és que el record d’aquest Nadal sempre perdurarà a les nostres ments, i això és el que ens farà més feliços any darrera any.

Raul Gómez

Aquesta tarda, anava decidit a posar-me a escriure quan arribes a casa, però no ho he fet, he començat al cap de una hora ja que hi havia hagut una força molt coneguda que m’ho havia impedit. Realment, no ha estat així, el que ha ocorregut ha estat que abans de començar tenia moltes ganes de fer les coses, però m’he acomodat al sofà just arribar i no hi havia ningú que m’hi tragués. A sobre posar-me a estudiar no era una feina molt divertida, sinó que era ben avorrit, almenys més que estar al sofà mirant la televisió. Aquesta força que m’ha empès a estirar-me al sofà, ha estat la mandra, la qual està a tot arreu, després però hi és en més quantitat a les coses que no m’agraden i en menys a les que si, almenys en la meva vida, i n’estic segur que en la de molts altres també.

Per sort, finalment ha arribat el meu pare i m’ha dit que comences a fer feina, que no m’havia vist fer res, jo m’hi he posat i aquí estic escrivint la redacció que m’havia descuidat de fer. Ara estic concentrat i amb ganes d’acabar la redacció, aquesta mandra ha desaparegut del meu cap, en veritat no és real, el que passa és que a molts ens costa concentrar-nos i fins que no ho estem no treballem bé. També crec que això té a veure amb els hàbits de cadascú o amb la seva personalitat, hi ha gent que li costa més, i gent que li costa menys o que no li costa.

En canvi jo crec que si un es posa a fer els deures i a estudiar just quan arriba, agafarà aquest hàbit, i no li costarà tant posar-se a estudiar ni a treballar. D’aquesta forma la força de la mandra no existirà en la seva vida, l’haurà esquivat i tot li serà més fàcil. De la mateixa manera utilitzarà el mateix temps que l’altre i a sobre se sentirà millor amb ell mateix de tenir la feina feta i no estar fent el desvagat, sense treballar.

Raúl